Alumnes de l’institut-escola de Cadaqués (Alt Empordà) participen en un projecte de cria d’ous de tauró gat capturats accidentalment per pescadors. Es tracta d’una prova pilot que vol casar conscienciació ambiental i conservació marina.
La iniciativa, nascuda de la mà de la fundació Aletea, es va posar en marxa al gener i s’allargarà fins a principis del curs que ve, quan alliberaran els exemplars nascuts. Un total de 28 alumnes de 1r d’ESO participen en els diferents tallers que abasten des de la recollida d’aigua de mar, la recollida de dades o la gravació d’un documental. El tauró gat és una de les espècies presents al cap de Creus, que tot i que no compta amb cap figura de protecció està molt afectada per la pesca accidental.
Donar una segona oportunitat als ous de tauró gat que tan sovint queden atrapades a les xarxes dels pescadors que feinegen al Cap de Creus. Amb aquest objectiu, la fundació Aletea, que treballa per estudiar i conservar i educar sobre la biodiversitat marina aquí al Cap de Creus, va proposar el projecte a l’institut-escola Caritat Serinyana.
L'activitat, que rep el nom de ‘La primera llum dels taurons’, es va posar en marxa, amb el suport de la Generalitat i el Parc Natural del Cap de Creus, a principis d’any i al febrer hi van portar els primers exemplars d’ous. Aletea, amb el suport dels pescadors, es va encarregar de la seva recollida i trasllat. A hores d’ara, en tenen 19, alguns dels quals a punt de fer eclosió.
Durant tots aquests mesos, els 28 alumnes de 1r d’ESO del centre es dediquen a tenir-ne cura. Dividits en quatre grups que van rotant les funcions, cada dimecres van a buscar aigua al mar per canviar la dels aquaris on tenen els ous, mesurar-ne el PH i la salinitat, posar-los algues per simular el medi marí, recopilar dades i documentar l’experiència en vídeo per fer un documental del procés.
El vincle ha estat tal que, fins i tot, els han posat noms. Al llarg del procés, però, n’han hagut d’acomiadar alguns que, o bé no estaven fecundats, o bé han mort en el procés. A tots, els dediquen un minut de silenci.
“És una molt bona oportunitat per apropar aquestes espècies i donar una oportunitat a aquests alumnes de participar de forma activa en un projecte de conservació de forma directa amb una espècie del seu entorn”, assegura la membre d’Aletea, Laia Guix. Però no només això. A banda de la conservació, també es considera un projecte científic perquè les dades i informació que se n’extreguin s’avaluaran per veure què ha passat amb cadascun dels ous.
El tauró gat és una espècie bentònica i ovípara molt present al Mediterrani. Les femelles d’aquesta espècie ponen càpsules ovígeres —conegudes popularment com a ous de tauró— que queden fixades al fons marí. Amb l’activitat pesquera, càpsules sovint apareixen a les xarxes i acaben sent descartades.
El “vincle” amb l’entorn
L’objectiu del projecte, de fet, no és repoblar d’aquesta espècie la zona -no té cap protecció actualment- sinó acostar-la als alumnes a través d’una activitat en què tenen una participació activa. De fet, el projecte permet posar en relleu la importància de les Àrees Marines Protegides i reforça “el vincle” entre l’escola, els pescadors i pescadores, l’administració pública, les entitats ambientals i la comunitat local.
Un dels participants, Eduard Noguer, explica que des del primer moment els va semblar una iniciativa “molt bonica” i que, tot i que van pensar que el fet de cuidar taurons era “estrany”, ara ho repetirien sense dubtar-ho. La directora del centre, Anna Bosch, també diu que la resposta ha estat “excel·lent”, molt millor del que esperaven. L’institut-escola, que forma part de la Xarxa Escoles Verdes, ja havia participat en un projecte vinculat al parc fa uns anys amb una iniciativa relacionada amb les gorgònies.
La implicació del municipi
“Són projectes que surten una mica del que podem considerar la normalitat de les aules i que potser també són més freqüents trobar-los als cursos finals d’etapa amb treballs de camp i projectes de recerca de tercer o quart d’ESO, però en aquest cas nosaltres vam considerar que teníem un grup a primer d’ESO molt motivat, molt predisposat”, explica Bosch. La responsable del centre diu que es tracta d’un projecte “molt arrelat al territori” i que els ha permès treballar d’una manera “molt tangible i molt pràctica”.
Bosch celebra l’acollida i recorda que, més enllà del suport de les administracions, han comptat amb el d’altres agents implicats del municipi que els donen eines per poder-lo dur a terme. Entre ells, empreses nàutiques o els mateixos pescadors.
Per la seva banda, la tècnica d’educació ambiental del Parc Natural del Cap de Creus, Susana Vilares, explica que quan els van proposar el projecte els va semblar una molt bona iniciativa i van decidir col·laborar-hi proporcionant, entre altres coses, els aquaris on s’està fent la cria. “Ajuda al fet que d’alguna manera els alumnes siguin partícips no només de conèixer el seu entorn sinó que també és una manera de vincular-los al territori, de saber la importància del lloc on viuen, que és molt especial”, remarca Vilares.
Fomentar l’educació ambiental
Aquesta iniciativa és un exemple de les que duu a terme el Departament per fomentar l’educació ambiental, sovint de la mà d’entitats ambientals. Els espais naturals protegits gestionats pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica han organitzat més de 2.000 activitats d’educació ambiental al llarg del 2025 on hi han participat al voltant de 50.000 persones.
A més, a través de la Xarxa d’Escoles Verdes, que compta amb 802 centres educatius repartits arreu de Catalunya, es desenvolupen línies de treball relacionades amb temes de sostenibilitat i de conservació de la biodiversitat amb l’objectiu de promoure l’acció de la comunitat educativa a favor de la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
En paral·lel, també hi ha els projectes d’Escoles Obertes a la Natura, projectes de Ciència Ciutadana vinculats a centres de recerca de referència a Catalunya, com el Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) o el Museu de Ciències Naturals de Granollers.
