Banyoles (Pla de l'Estany) ha instal·lat alarmes i càmeres de seguretat al monestir de Sant Esteve, on s’exposa l’arqueta de Sant Martirià, i ha retirat les herbes -en alguns casos, fins i tot arbres- que creixien als murs de l’església i al campanar. Les intervencions s’emmarquen dins el conveni de cessió d’ús que van signar el consistori i el Bisbat i han costat 25.000 euros.
“Fem un pas més per dignificar el conjunt patrimonial més important de Banyoles”, diu el regidor de Cultura, Miquel Cuenca. Aquest febrer, el monestir es va tornar a obrir al públic per primer cop en 45 anys. Ara, l’ajuntament encara la redacció del pla director del conjunt i, per això, la Diputació n’estudiarà les patologies i aixecarà un plànol del monestir a través d’un dron.
Les diferents actuacions per millorar i dignificar el monestir de Banyoles s’han fet entre els mesos d’agost i setembre. Per una banda, s’ha netejat la vegetació que creixia als murs de l’església i del campanar i també s’han tret les canyes i arbres de l’entorn del conjunt (que n’impedien la visibilitat). I per l’altra, després de la seva obertura al públic, s’ha instal·lat un sistema d’alarmes i de càmeres de seguretat.
“Amb aquest seguit d’actuacions fem un pas més per dignificar el conjunt, reconegut com a Bé Cultural d’Interès Nacional”, ha subratllat Cuenca. El regidor de Cultura també ha posat en relleu que a la retirada d’herbes i vegetació també “cal sumar-hi la instal·lació d’un nou sistema d’alarmes per garantir la seguretat dels diferents espais històrics i elements patrimonials de l’espai”.
La intervenció més visible ha estat la retirada de la vegetació que des de feia dècades creixia als murs exteriors de l’església del monestir -inclòs el campanar- i que en malmetia el parament. S’han eliminat tota mena d’arbusts i, fins i tot, arbres com lledoners o figueres (alguns dels quals ja es podien veure en fotos històriques de principis i mitjans del segle XX). També s’han retirat elements obsolets, com ara un sistema per repel·lir aus que amenaçava de desprendre’s de la façana.
En paral·lel, també s’han retirat les canyes que creixien de manera descontrolada al voltant de la capçalera de l’església i del claustre del monestir. I que per la llargada de les seves arrels, podien malmetre els paraments de pedra. Ara, es farà tractament a tota la zona per evitar que les canyes rebrotin. La intervenció ha permès tornar a fer visibles tots els absis de l’església, que conserven alguns elements romànics.
Alarmes i seguretat
Arran de l’obertura al públic del monestir de Sant Esteve per primer cop en 45 anys -s’hi fan visites regulars des de l’1 de febrer- l’Ajuntament de Banyoles també ha instal·lat alarmes i càmeres de seguretat al conjunt. A més de l’arqueta de Sant Martirià, a l’interior del monestir també en destaca el retaule gòtic de la Mare de Déu de l’Escala (obra del mestre Joan Antigó). Precisament, durant els pròxims dies el consistori renovarà el sistema d’il·luminació del retaule i també instal·larà un nou plafó informatiu a l’exterior del monestir.
Ara, el consistori encara la redacció del pla director del conjunt. Per això, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona portarà a terme un estudi de les patologies (humitats, filtracions, esquerdes, etc.) en alguns dels espais.
Tot i que entre els anys 2012 i 2015 es va arranjar del tot la coberta de la nau de l’església -la més ampla del segle XVIII a Catalunya-, que era la principal zona degradada, encara hi ha llocs on cal intervenir. Especialment, a les capelles de Sant Martirià, de la Verge de Fàtima i les absidioles. En paral·lel a l’estudi de les patologies, la Diputació també farà un aixecament planimètric amb dron del conjunt històric (un pas necessari per encarar la redacció del pla director).
Per 25 anys
Des del març del 2015, l’Ajuntament de Banyoles i el Bisbat de Girona tenen subscrit un conveni per a la cessió d’ús de diversos espais del Monestir de Sant Esteve. En concret, l’església, el claustre i algunes de les sales adjacents de l’antic cenobi benedictí. El conveni té una durada de 25 anys i, actualment, a través d’una comissió bilateral, tant el consistori com el Bisbat estan negociant sobre quin ha de ser el futur del conjunt.
El monestir de Sant Esteve de Banyoles, fundat cap a l’any 812, és la primera fundació benedictina de la qual es té constància a la península Ibèrica. Va donar origen a la ciutat i, malgrat totes les vicissituds històriques i destruccions que ha patit, conforma el conjunt monumental més important de Banyoles. Acull els seus tresors artístics principals, que són dues joies del gòtic internacional: el retaule de la Mare de Déu de l’Escala i l’arqueta de Sant Martirià. El conjunt monumental està reconegut com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
