Condemnat a 8 anys de presó un gironí per estafar de 200 MEUR en criptomonedes

Santiago Fuentes és el fundador de la plataforma Arbistar

L’Audiència Nacional ha condemnat a 8 anys de presó el gironí Santiago Fuentes Jover, fundador de la plataforma de criptomonedes Arbistar, per estafa i falsedat documental. Segons la sentència, Fuentes va estafar prop de 200 milions d’euros a uns 32.000 inversors.

El tribunal també ha imposat una pena de sis anys de presó al seu soci, Diego Felipe Fernández Nojarova, mentre que ha absolt els altres quatre acusats dels delictes que els atribuïa la Fiscalia, així com de l’acusació d’organització criminal tant a Fuentes com a Fernández.

Indemnització als inversors

Els magistrats han establert que Fuentes i Fernández indemnitzin, en concepte de responsabilitat civil, els 9.494 perjudicats acreditats, retornant-los els bitcoins invertits en la plataforma, en una quantitat que es concretarà en fase d’execució de sentència.

Segons la resolució, Arbistar va néixer el 2019 i va captar inversors, sobretot minoristes, mitjançant presentacions i actes públics celebrats en hotels i sales de congressos, molts difosos a través de YouTube. A través d’aquest sistema, milers de persones van contractar productes d’inversió en bitcoins, amb la possibilitat de consultar cada dissabte el saldo i els beneficis acumulats.

No obstant això, l'agost de 2020, diversos inversors van intentar recuperar el capital, però la plataforma va deixar d’operar i va bloquejar la retirada de fons.

Una de les majors estafes de criptomonedes

La Fiscalia havia demanat per a Fuentes Jover fins a 29 anys i 9 mesos de presó, en qualificar el cas com "una de les majors estafes de la història i de criptomonedes", la primera a Espanya feta amb noves tecnologies i mitjans telemàtics per enganyar "milers de persones".

Tot i això, l’Audiència ha descartat aplicar el tipus agreujat d’estafa en no quedar provat que alguna de les operacions superés per si sola els 50.000 euros. Pel que fa al delicte de falsedat documental, el tribunal considera acreditat que es van utilitzar contractes ficticis per simular relacions jurídiques inexistents.