L’Ajuntament de Quart (Gironès) continua avançant en la conservació i recuperació del jaciment arqueològic del Puig d’en Rovira, situat al nucli de la Creueta. El darrer pas s’ha produït amb l’aprovació per unanimitat, en el ple municipal, de la minuta d’un conveni de col·laboració que permetrà desenvolupar un Projecte d’Intervenció Arqueològica.
L’acord, que es preveu signar a finals de 2025, tindrà una durada de quatre anys i un pressupost de 120.000 euros, finançat conjuntament per la Diputació de Girona, el Consorci de les Gavarres, la Universitat de Girona (UdG) i el mateix Ajuntament de Quart.
El projecte, que es desplegarà entre el gener de 2026 i l’octubre de 2029, serà executat pel Grup de Recerca d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la UdG i té com a objectiu recuperar, conservar i difondre el poblat ibèric, potenciant-lo com a element d’identitat territorial, cohesió social i dinamització cultural i econòmica.
L’alcalde, Ferran Rodero, ha destacat que es tracta d’“un projecte estratègic per al municipi” i que representa “les primeres passes per posar en relleu un poblat ibèric fins ara oblidat i que ara tindrà l’oportunitat de ser conegut i valorat arreu del territori”.
Col·laboració públic-privada
La recuperació del jaciment és possible gràcies al conveni signat amb la família Prat, que en va cedir la propietat gratuïtament per un període de 50 anys. L’objectiu és rehabilitar i adequar l’espai perquè esdevingui un recurs cultural i turístic obert a la ciutadania.
El projecte té el seu origen en la trobada institucional celebrada el desembre de 2024, que va reunir tots els actors implicats en la preservació del jaciment, entre ells el Departament de Cultura de la Generalitat, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, el Museu d’Arqueologia i el Consorci de les Gavarres. Aquella reunió va establir les bases per impulsar el procés de recuperació.
Un testimoni històric de Quart
El poblat ibèric del Puig d’en Rovira és el vestigi més antic conegut de presència humana al municipi. Habitat entre els segles V aC i II aC, els seus habitants es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia, vivint de manera autònoma i autosuficient. Entre les restes s’hi han trobat nombroses peces de ceràmica, considerades l’origen més antic de la tradició terrissaire de Quart.
Amb el desenvolupament del projecte, el jaciment té potencial per convertir-se en un referent cultural i turístic a la comarca, reforçant el vincle entre el patrimoni històric i la ciutadania.
