El ple de Girona ha aprovat una moció en defensa del dret a decidir de Catalunya i contra la “imposició dels símbols monàrquics”. El text, presentat per Guanyem -que ostenta l’alcaldia- deriva directament de la sentència que ha obligat a penjar el retrat de Felip VI al saló de plens. La moció ha tirat endavant amb el vot de l’equip de govern (Guanyem, Junts i ERC), l’abstenció del PSC i el vot en contra de PP i Vox.
L’alcalde, Lluc Salellas, ha dit que tot i haver hagut de penjar l’efígie del Borbó, “Girona no ha dit l’última paraula perquè ens queda per davant el combat democràtic per exercir l’autodeterminació”. Diversos membres de col·lectius antimonàrquics han estripat fotografies del rei i les han deixades davant del regidor de Vox.
La moció deriva directament de la imposició d’haver hagut de penjar la foto de Felip VI al saló de plens. De fet, el títol en fa referència explícita perquè reclama “la defensa dels valors republicans i del dret a decidir del poble de Catalunya davant la imposició dels símbols monàrquics”.
Al text, Guanyem critica que el contenciós interposat per Vox, i que s’ha traduït en una sentència judicial, “representa un intent d’imposició d’un símbol que representa una institució anacrònica i caduca, i que es troba en clara contradicció amb els valors republicans que aquest consistori ha promogut”. Per això, la moció denuncia “la imposició legal” d’haver hagut de penjar l’efígie de Felip VI al saló de plens, reafirma “el caràcter republicà de la ciutat de Girona” i reitera el compromís de l’ajuntament “amb el dret a decidir del poble de Catalunya”.
L’alcalde, Lluc Salellas, que ha defensat ell mateix la moció, ha subratllat que la monarquia borbònica “no se sosté amb l’estima de la gent”, que va entrar als Països Catalans “a sang i foc” i ha recordat que, després del referèndum de l’1 d’octubre, Felip VI “va alinear-se amb les càrregues policials” demostrant “que el seu poder se sosté en la força bruta”.
“Per això, rebutgem la monarquia borbònica”, ha dit. L’alcalde ha recordat que s’han vist “obligats” a penjar el retrat de Felip VI -que s’ha fet, això sí, amb una fórmula imaginativa- però també ha dit que aquest final “és només provisional”. “Girona no ha dit l’última paraula sobre la monarquia, perquè ens queda per endavant el combat democràtic per exercir l’autodeterminació i guanyar la república catalana”, ha dit.
Per part dels seus socis de govern, la vicealcaldessa Gemma Geis (Junts), tot i donar suport a la moció, sí que ha deixat entreveure durant el seu discurs que es podria haver esgotat la via judicial abans de penjar el retrat de Felip VI. “Nosaltres vam retirar el retrat del rei, el vam declarar persona non grata i vam promoure que la Fundació Princesa de Girona no fes actes en espais municipals; per aquests motius, votarem a favor de qualsevol moció antimonàrquica”, ha dit.
El tinent d’alcaldia Quim Ayats (ERC) ha dit que no entenia l’afany de Vox, que va ser qui va portar l’afer al contenciós, “per dedicar esforços retre homenatge a una institució arcaica i caduca”. “Els gironins no reconeixem cap monarquia amb les mans tacades, imposada per la força de les armes i que és hereva del franquisme”, ha dit. “Girona serà una ciutat republicana, democràtica, lliure i catalana”, ha subratllat.
“Debat estèril”
El regidor del PSC Maxi Fuentes ha assegurat que la moció presentada per Guanyem “no respon a una preocupació fonamental per una part significativa de la ciutadania de Girona”, en referència a haver de penjar el retrat de Felip VI. “Ens trobem davant un exercici de política espectacle; mentre la ciutat pateix nombrosos problemes i no sembla que hi hagi un rumb clar ni un projecte engrescador, el grup principal del govern ens porta aquesta moció al ple”, ha dit.
“No entrarem en un debat estèril, que respon a l’interès legítim de Guanyem d’acontentar les seves bases”, ha afirmat Fuentes. “La moció, doncs, no va de la defensa dels valors republicans”, ha conclòs, dient que el PSC comparteix “la necessitat de la defensa de la llibertat, la justícia social i la igualtat com a valors fonamentals”.
“Dret de rebequeria”
Per la seva banda, el regidor del PP Jaume Veray ha definit la moció presentada per Guanyem com un “dret de rebequeria”. Veray també ha dit que, al seu entendre, el republicanisme que defensa Guanyem és “proper al bolivarià de Veneçuela o de la Xina popular”. “Penjant el retrat del rei compleixen amb la llei i demostren que són independentistes de boqueta”, ha dit.
El regidor de Vox, Francisco Javier Domínguez, ha dit que penjar la fotografia del rei és una “obligació legal” i ha afirmat que “el ple de Girona no està per damunt de la Constitució ni de les lleis”. “Les sentències són d’obligat compliment per a tots, i desobeir no és un acte de llibertat sinó una il·legalitat”, ha dit.
Durant la seva intervenció, membres de col·lectius antimonàrquics presents al ple han insultat el regidor de Vox (de fet, a un d’ells se l’ha expulsat de la sala). I després de la votació, alguns d’ells han estripat fotografies de Felip VI a la sala de plens i n’han deixat els retalls davant la taula on s’asseu Domínguez. Mentrestant, a fora, una vintena de persones han cremat fotografies del rei a la plaça del Vi.
Abans de la votació de la moció, l’alcalde de Girona ha dit tant als regidors del PSC, del PP i de Vox que “d’ençà del 1978, els catalans hem patit repressions i exilis”. I que, per tant, el debat sobre monarquia o república, en cap cas, “és estèril”.
Aval del govern i el PP
Tot i que el retrat de Felip VI ha centrat la secció, al ple municipal d’aquest setembre també hi ha passat el compte general del 2024; és a dir, “la fotografia més completa de l’estat de l’economia local”, com ha subratllat la tinenta d’alcaldia d’Hisenda Sílvia Aliu. Inclou no tan sols el pressupost i els comptes del consistori, sinó també els dels organismes autònoms i les empreses municipals.
La tinenta d’alcaldia ha posat en relleu que, en resum, el compte general de l’any passat permet afirmar que “la ciutat té una base econòmica sòlida, amb una tresoreria sanejada” i que s’ha fet una gestió “prudent i responsable dels recursos”. “Ens trobem en una posició de solvència que ens permet continuar invertint en serveis i infraestructures que la ciutadania necessita”, ha afirmat Sílvia Aliu.
Com a exemples, la tinenta d’alcaldia d’Hisenda ha explicat que, al tancament de l’exercici, l’actiu total de l’ajuntament puja a 466 milions d’euros (MEUR), que “el patrimoni municipal net augmenta i que hi ha més marge per afrontar imprevistos”. A més, Sílvia Aliu ha precisat que el termini mitjà de pagament a proveïdors ha baixat a 8,57 dies, “cosa que demostra que l’ajuntament no tan sols compleix sinó que millora la seva relació amb les empreses i entitats”.
El compte general del 2024 s’ha aprovat amb els vots de l’equip de govern (Guanyem, Junts i ERC) i el del regidor del PP. La resta de l’oposició, el PSC i Vox, però, no han comprat el discurs i hi han votat en contra. La portaveu socialista, Bea Esporrin, ha assegurat que “no es pot treure pit de l’execució del pressupost, perquè és continuista i molt millorable” i ha criticat que el 2024 s’hagi tancat amb gairebé 63 MEUR d’inversions sense executar-se.
Com a exemple, ha dit que hi ha hagut 1,7 MEUR del pla d’habitatge que s’han quedat al calaix, 1,4 MEUR del projecte de la Casa de la Tecnologia que tampoc s’han gastat o 1,2 MEUR que s’havien de destinar a eficiència energètica i no s’han executat. A més, Esporrin ha dit que han detectat “més de 270 partides que tenen una execució nul·la; és a dir, del 0%, i que sumen en total 19 milions d’euros”.
“Això demostra que el pressupost s’ha treballat molt poc, sense previsió, i que mentrestant la pressió fiscal damunt la ciutadania ha continuat creixent”, ha afirmat la portaveu del PSC, dient que els preocupa que les ordenances del 2025 recullin “altra vegada” un increment de taxes i impostos. “El compte general reflexa que el govern està instal·lat en el ‘Farem, farem’, que no té rumb, que té entrebancs constants i projectes al calaix”, ha dit.
Per la seva banda, el regidor de Vox, Francisco Javier Domínguez, també ha posat l’accent en els gairebé 63 MEUR d’inversions no executades i ha criticat que s’hagin “hagut de fer servir romanents per cobrir desajustos” o que el consistori hagi hagut de tirar endavant un pla economicofinancer.
Al torn de rèplica, la tinenta d’alcaldia d’Hisenda ha respost al PSC dient que, tot i que “el repte” és incrementar l’execució de les inversions, el 2024 s’ha tancat a l’alça. Perquè del 39,13% d’execució del 2023, durant l’any passat aquest percentatge va ascendir al 47,14%. “Això suposa haver passat dels 177 als 220 euros per habitant”, ha dit. A més, Aliu ha recordat que l’any passat no es va apujar l’IBI. “Per tant, nosaltres som el govern del ‘Fem’, i ho seguirem essent”, ha conclòs.
Pas endavant per al futur Ermessenda
D’altra banda, el ple d’aquest setembre també ha fet un pas més perquè el futur institut Ermessenda a les naus de l’antiga fàbrica Simon sigui una realitat. En concret, el consistori ha tirat endavant una modificació puntual del pla general en aquest àmbit, que és el pas previ per poder cedir a la Generalitat la parcel·la on s’aixecarà el futur centre educatiu. El punt ha s’ha aprovat per àmplia majoria, amb els vots a favor de tots els grups municipals i l’abstenció de Vox.
L’alcalde, Lluc Salellas, ha explicat que aquesta modificació del pla general és “una gran notícia” per a la ciutat, i ha comparat el tràmit urbanístic per al nou Ermessenda amb el que es va fer per al futur Campus de Salut. Els socialistes, tot i votar-hi a favor, sí que han reclamat a l’equip de govern que ja no volen “més retards” perquè “des de la Generalitat s’ha fet la feina”, i que ara allò que cal és que l’ajuntament cedeixi els terrenys perquè Educació tiri endavant l’obra. “Allò que els demanaria és que truquin a la conselleria i intentin saber quina feina ha fet”, els ha respost Salellas.
