Els desfibril·ladors públics instal·lats a les comarques gironines han salvat la vida a onze persones que van patir una parada cardiorespiratòria al carrer en poc més de dos anys, des que Dipsalut va començar a instal·lar-los en col·laboració amb els ajuntaments, la Universitat de Girona i el SEM.
Ara es dóna per acabada la col·locació dels aparells a la demarcació, amb un total de 747, però ja s'estan estudiant altres actuacions com ara formar els estudiants d'instituts gironins en primers auxilis.
El director científic del projecte, el cardiòleg Ramon Brugada, ha valorat de "gran èxit" el programa, que s'ha convertit en un referent mundial alhora que ha comptat amb una bona resposta ciutadana.
El programa per convertir la demarcació en un territori cardioprotegit va començar l'any 2008 amb la valoració dels desfibril·ladors que feien falta en tot el territori gironí. Des de fa poc més de dos anys que es van començar a instal·lar i ara ja es dóna per acabada la seva col·locació amb un total de 747 aparells als 221 municipis, dels quals 503 estan fixes en espais públics i els 123 restants són mòbils i cobreixen un total de 53 municipis instal·lats en vehicles de primera resposta -policia local, protecció civil-. Dipsalut també en diposa d'una quarantena més que cedeix temporalment per activitats puntuals i preveu properament lliurar-ne 74 als vehicles dels Mossos d'Esquadra de la demarcació.
Des de la seva instal·lació s'han pogut salvar un total d'onze vides. L'última persona que va poder ser reanimada amb un desfibril·lador d'ús públic va ser el passat cap de setmana quan un turista francès de 57 anys va patir una parada cardiorespiratòria a Pals (Baix Empordà). Els seus impulsors, amb el cardiòleg Ramon Brugada al capdavant, fan un balanç molt positiu, sobretot per la bona acceptació que ha tingut entre la població.
Els desfibril·ladors s'han utilitzat un total de 119 vegades, és a dir, que 119 persones han recorregut a ell per intentar salvar una vida, segons ha destacat el director territorial del SEM a Girona, Jaume Heredia, que ha apuntat com a un dels principals èxits del programa el fet d'haver aconseguit que el ciutadà esdevingui la primera "baula" de la cadena de supervivència, que fins ara estava només a mans del personal sanitari o de persones formades. "La població ha assumit aquesta responsabilitat alhora que també s'ha aconseguit canviar hàbits en la salut pública", ha afegit Heredia.
Un referent mundial
El projecte suposa un "abans i un després", segons paraules del cardiòleg Brugada, que no dubta en dir que aquest és el projecte de desfibril·lació pública "més important del món" i tot un referent al territori. De fet, ja hi ha altres punts, com ara Barcelona, que s'han interessat per la implantació d'aquests aparells en espais públics.
Brugada ha subratllat la importància de la col·laboració ciutadana i ha insistit que no cal tenir por del seu ús, perquè els desfibril·ladors no es poden equivocar ni tampoc poden fer mal, ja que tot està perfectament programat. "Abans la gent es moria i si ara sobreviuen és gràcies a que una persona s'ha atrevit a utilitzar-lo", ha assenyalat el cardiòleg, tot dient que "ara només es pot anar a millor".
També adverteix que aquests aparells només poden salvar la vida a persones que pateixin una mort sobtada per una parada cardiorespiratòria i per tant "no poden salvar a tothom" davant casos com ara vessaments cerebrals. L'objectiu que s'han fixat és que en els deu anys de durada del projecte es pugui passar del 5% de persones que sobreviuen a una mort sobtada fins al 20%.
Noves iniciatives
El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, ha explicat que no descarten cedir nous aparells a ajuntaments que demanen poder incrementar-ne el nombre i ha avançat que ja s'estan valorant altres iniciatives com ara la de formar en primers auxilis estudiants d'instituts gironins. Així mateix, també ha destacat que els actes vandàlics als aparells ha estat gairebé nul. Només s'han registrat cinc incicències, tres de les quals per un petard durant la revetlla de Sant Joan que no van provocar danys als aparells.
Els desfibril·ladors són aparells de molt fàcil ús que permeten reanimar les persones que hagin patit una parada cardiorespiratòria. Els fixes estan situats en columnes col·locades en espais públics i estan connectats directament amb el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) que rep l'avís. També hi ha un sistema de videovigilància per a possibles bretolades.
Més d'1,3 MEUR de pressupost
En dos anys, el projecte ha comptat amb un pressupost de més d'1,3 MEUR i la previsió és arribar als 3 MEUR en total en tres anys a través de Dipsalut, l'Organisme de Salut pública de la Diputació de Girona. El manteniment dels aparells és baix, ja que les bateries s'autocarreguen. Els Ajuntaments tenen recanvis de bateries per als pròxims cinc anys i després hauran de vetllar pel bon funcionament.
El projecte inclou un estudi científic amb les dades recollides durant els deu anys des de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona així com una comparativa amb altres estratègies de salut pública per veure el cost de la iniciativa i el total de vides que s'han pogut salvar.
Aquest dimarts s'ha fet el balanç a Girona amb la presència dels regidors de l'Ajuntament de Girona Roser Urra i Joan Alcalà
Els desfibril·ladors públics salven onze vides a les comarques gironines en dos anys
Finalitza la instal·lació de 747 aparells a la demarcació amb una inversió de més d'1,3 MEUR
