A les comarques gironines, el descens d’alumnes d’I3 és generalitzat i accentuat. El Ripollès encapçala la davallada amb un -29,8% de matriculacions en deu anys, mentre que al Gironès la reducció és del -21,5%.
La resta de comarques de la demarcació perden al voltant d’un de cada cinc infants escolaritzats en aquest nivell, un reflex clar de la regressió demogràfica que afecta tot el país. La situació gironina s’emmarca dins d’una tendència sostinguda que ja fa anys que arrossega el sistema educatiu i que aquest curs arriba a mínims històrics.
En el conjunt de Catalunya, el nombre d’alumnes d’I3 continua a la baixa en el curs que comença dilluns. Educació ha registrat 54.225 preinscripcions a la pública i concertada, la xifra més baixa del segle i un 25% menys que fa una dècada, quan 72.293 infants van iniciar l’escolarització el curs 2015-16. Aquest descens respon a la caiguda de la natalitat, que va assolir el mínim en tres dècades el 2022, any dels infants que ara s’incorporen al sistema.
La tendència no s’ha frenat i els naixements han continuat davallant. En l’última dècada han desaparegut prop d’un centenar de línies d’I3 –més a la concertada que a la pública–, encara que aquest curs es manté l’oferta de grups, fet que permet reduir ràtios.
Les 54.225 preinscripcions són la dada més baixa des del curs 1998-99, quan n’hi va haver 53.913. Amb l’onada migratòria de fa vint anys, la xifra va arribar als 82.983 el 2011-12. Sense les dades definitives de matriculats, aquesta xifra serveix com a aproximació al volum d’alumnes que ocuparan les aules públiques i concertades, als quals cal sumar gairebé un miler de la privada no concertada.
Dos de cada tres infants a la pública
Dos de cada tres alumnes d’I3 s’han matriculat en centres públics (67%), una proporció que ha baixat lleugerament respecte a la pandèmia, quan fregava el 70%, però que ha augmentat en comparació amb el tombant de segle, quan era del 60%. Aquest curs hi haurà uns 2.000 infants menys que l’anterior, però l’oferta global de línies puja fins a 3.007: 2.099 públiques i 908 concertades.
Respecte al curs 2017-18, han desaparegut 114 grups d’I3: 53 públics (-2,5%) i 61 concertats (-6,3%). La reducció és inferior a la de l’alumnat, cosa que ha permès baixar les ràtios. A la pública s’ha passat de 22 a 17,4 alumnes per aula, i a la concertada de 23 a 19,6, la primera vegada que cauen per sota dels 20.
Descens generalitzat a totes les comarques
La baixada és transversal a tot el territori. A l’Alt Pirineu i Aran, l’Alta Ribagorça registra la caiguda més forta de Catalunya (-51,1%), amb només 23 alumnes nous. El Pallars Sobirà, l’Aran i el Pallars Jussà també superen el -30%. Al Camp de Tarragona, el Tarragonès cau un -22,7%, el Priorat un -23,5% (62 inscripcions) i tant el Baix Camp com el Baix Penedès un -24,4%. L’Alt Camp arriba a un -30,5%.
Les comarques metropolitanes també registren descensos significatius: el Vallès Oriental lidera amb un -32,6% (1.500 infants menys), seguit del Baix Llobregat (-28,7%), el Vallès Occidental (-27,8%) i el Maresme (-26,4%). El Barcelonès retrocedeix menys (-17,7%), per sota de la mitjana catalana (-25%).
A Ponent, el Segrià baixa un -26,1% i la Noguera un -24,8%, mentre que al Penedès les quatre comarques es mouen entre un -22% i un -24%. A les Terres de l’Ebre, totes superen el -25% excepte el Baix Ebre (-21,6%). A les comarques centrals, el descens també és notable: l’Osona i el Bages superen el 25%, mentre que la resta es mouen entre el 20% i el 25%.
En canvi, la Conca de Barberà és l’única comarca que perd menys d’un de cada deu infants (-9%). Amb aquest panorama, el curs escolar comença amb menys alumnes a I3 que mai en els últims 27 anys i amb una realitat demogràfica que obliga a replantejar el mapa educatiu a tot Catalunya.
