El Grup de Física Ambiental de la Universitat de Girona (UdG) ha detectat que la radiació solar ha augmentat entre un 8 i 10% en mig segle. Des dels anys noranta, l’equip encapçalat pel físic, professor i investigador de la UdG, Josep Calbó, ha estat mesurant la radiació a Girona i ha pogut comprovar que ha crescut més del 2% cada dècada. Calbó assenyala que hi ha dues causes d’aquest increment.
D’una banda, que “l’atmosfera està més neta que al segle passat”. I, de l’altra, que s’ha reduït la nuvolositat. Un dels riscos associats, segons l’investigador, és que el clima mediterrani canviï. “Si creixés molt la radiació, augmentaria la temperatura i tant plantes com humans patiríem. Ens hauríem de reubicar en un clima diferent”, subratlla.
El Grup de Física Ambiental de la Universitat de Girona (UdG) investiguen des dels anys noranta l’evolució de la radiació solar, la insolació i la nuvolositat. Amb diversos aparells i dispositius, els investigadors prenen mesures diàries des del terrat de l’edifici II de l’Escola Politècnica Superior, on tenen muntat un laboratori.
Josep Calbó és físic, professor i investigador a la UdG, i està especialitzat en ciències de l’atmosfera, el clima i el canvi global. Calbó i la resta d’investigadors del Grup de Física Ambiental han comprovat com la radiació solar -i, per tant, també la insolació-, no és constant al llarg del temps, sinó que ha canviat.
Entre els anys 1950 i 1980 va haver-hi un període d’enfosquiment. Posteriorment, entre els anys vuitanta i l’actualitat, han detectat un “abrillantament”, és a dir, ha augmentat la radiació. “Més o menys creix a un ritme d’un 2% cada dècada aquí a Girona, però és extrapolable a la península Ibèrica, a Europa i els Estats Units. És a dir, en els últims cinquanta anys, ha augmentat entre un 8 i 10%”, afirma el físic.
Per calcular-ho, Calbó recalca que han fet una mitjana perquè el clima no és igual cada any. “La radiació del 2024 pot tenir un valor més baix que la del 2023. Quan es fa l’anàlisi de tendències climàtiques s’ha de tenir en compte aquesta variabilitat”. És per aquesta raó que analitzen la radiació per dècades: “El que és important és la tendència que es dibuixa al llarg de molts anys, malgrat la variabilitat entre un any i un altre”.
Atmosfera més neta i menys nuvolositat
L’increment de la radiació, segons l’investigador, té dues causes. D’una banda, que l’atmosfera està més neta ara que als anys 50 o 60. “En aquella època es cremaven molts més combustibles, a les indústries no hi havia filtres, ni als cotxes, i es generaven moltes més partícules a l’atmosfera”, recorda.
A partir dels anys setanta es van començar a aplicar lleis i normatives per reduir la contaminació. Això ha provocat que ara l’atmosfera sigui més transparent i, per tant, arribi més radiació. “Quan es van prohibir els aerosols, es va netejar l’atmosfera i està bé perquè està més neta, però, en canvi, ha fet augmentar la radiació que arriba”, exposa.
D’altra banda, a tot el Mediterrani ha disminuït la nuvolositat, en bona part per canvis en els patrons de circulació atmosfèrica. Calbó indica que hi ha un anticicló subtropical que actualment està al nord d’Àfrica, però que “semblaria que té tendència a pujar de latitud a causa del canvi climàtic”. “Cada cop estarem més propers a la influència de l’anticicló subtropical, i els anticiclons impedeixen els moviments verticals de l’aire i, per tant, que es formin núvols. Si hi ha menys nuvolositat, hi haurà més radiació”, remarca.
El físic destaca que aquest augment, pot provocar que canviï el clima mediterrani. “Els humans, les plantes i els animals estem adaptats a unes condicions de temperatura, d’humitat i de radiació. Si creix molt, tant les plantes com les persones patiríem, i ens hauríem de reubicar en un clima diferent”, adverteix.
Per contra, l’increment d’aquest valor té una part positiva, segons Calbó: “Es podrà produir més energia solar”. Amb tot, el físic i professor conclou que “cal continuar investigant per entendre més i millor el sistema climàtic, les conseqüències que en el nostre país pot tenir el canvi climàtic, i les subseqüents afectacions a les societats humanes”.
