Michael Bublé va ser l’encarregat ahir a la nit de posar punt final a la 25a edició del Festival Jardins de Cap Roig que ha comptat amb un total de 51.264 espectadors repartits en 24 concerts (48.509 l’any passat amb 20 actuacions programades) el que ha suposat una ocupació del 89% (86% el 2024) i fins a dotze ‘sold out’ (vuit).
El canadenc, un mestre interpretant clàssics amb més de 50 anys d’història del Jazz, R&B i Pop, va començar ahir la seva actuació de la mateixa manera que fa 11 anys al Palau Sant Jordi: fent ressonar “Feeling good” pels altaveus. I és que, de fet, el crooner no és precisament conegut per innovar i té el costum de convertir els seus concerts en calcomanies dels anteriors. Tanmateix, la fórmula funciona perquè la majoria de peces són històriques i superen amb nota el pas del temps.
“L-O-V-E”, “Sway” (amb primera estrofa en castellà), “To Love Somebody”, “Cry me a River” o bé “Always on my Mind” (com a colofó final) i un medley d’Elvis Presley, són alguns exemples de composicions històriques que va combinar amb temes seus; “Beautiful Day, “Home”, “Everything”, entre d’altres. D’aquí l’alegria de molts assistents quan Bublé va anunciar que el pròxim mes de novembre es pensa tancar dins de l’estudi per preparar un nou disc. “Estaré molt apartat dels escenaris durant un llarg temps”, va explicar.
El canadenc va mostrar, en el que ha estat l’únic concert a l'Estat, el seu vessant més còmic com en ell és habitual. “Bona nit, Callela”, va dir en les seves primeres (i úniques) paraules en català, “em dic Miguel Burbujas”, bromejava mentre saludava a un públic vingut, en alguns casos, de Vancouver (Canadà) o de Los Angeles (EUA).
“Adoro fer música i en aquest sentit soc com un xef que afegirà un component dolç a la seva música perquè així, quan aneu a casa, practicareu sexe i sé que algú de vosaltres pensarà en mi. Si en algun moment de l’acte podeu dir “Mike” en veu alta, us estaré molt agraït”, va bromejar un Bublé que va agrair, fins en dues ocasions, a un públic entregat que s’hagués gastat un mínim de 400 euros per entrada i també per “donar-me el vostre temps, que és el més preuat que existeix”.
I és que el preu de les entrades seria també un dels exemples de com ha canviat un certamen que els més nostàlgics (com un servidor) el segueix anomenant Festival Jardins de Cap Roig, com quan encara era propietat de Caixa de Girona, però que amb l’arribada de CaixaBank i la nova promotora musical, s’han encarregat de rebatejar-lo com a Cap Roig Festival, enfocar-lo a un públic més barceloní, eliminar els germans Roca de l’apartat gastronòmic i augmentar el preu de les entrades en alguns concerts.
Però malgrat això, el festival gaudeix d’una salut de ferro i cada any supera l’anterior en xifres d’assistència i ocupació, creix amb noves propostes com el Village i porta públic de Girona, Barcelona i altres països europeus o continents llunyans. Potser no gaires gironins s’hi senten identificats, però de ben segur n'estan orgullosos.
