Castelló d’Empúries (Alt Empordà) és el municipi de Catalunya amb la ràtio més alta d’establiments amb màquines escurabutxaques per habitant: amb 12.132 censats, presenta un 48,6% d’establiments amb aquest tipus de joc i 59 locals en total. A l’Alt Empordà, Roses (20.255 habitants) registra una ràtio del 26,2% amb 53 establiments, Figueres (48.670 habitants) arriba al 27,7% amb 135 establiments i a la Selva, Lloret de Mar (42.134 habitants) té una ràtio del 25,6% i 108 establiments. Aquestes xifres situen diverses localitats gironines per sobre o a prop de la mitjana catalana i il·lustren la presència rellevant d’aquest fenomen a la demarcació de Girona.
A escala de país, Catalunya tenia el 2024 una mica més de 28.000 màquines escurabutxaques instal·lades en establiments d’hostaleria, segons el Departament d’Economia i Finances. L’oferta encara és inferior a la d’abans de la pandèmia i disminueix el nombre de locals on es poden trobar; tot i així, un terç de bars i restaurants continuen tenint com a mínim una màquina. A més, en municipis amb rendes per sota de la mitjana l’oferta és un 40% superior a la dels municipis de més de 1.000 habitants amb rendes més altes.
El psiquiatre especialista en addiccions Josep Maria Fàbregas sosté que aquestes màquines són “la tempesta perfecta” per a persones amb problemes de joc: l’accés lliure en locals de restauració és “molt potent, sense restricció ni control” i això afavoreix “recaigudes molt altes”. Recorda que, sovint, el joc problemàtic s’associa a impulsivitat i dificultat per controlar estímuls. Fàbregas dirigeix un centre d’investigació i tractament d’addiccions a Dosrius i assenyala que la ludopatia és la principal addicció comportamental que tracten. Celebra que el nombre d’establiments amb màquines vagi a la baixa, però la xifra “continua essent estratosfèrica”.
Segons dades obtingudes, el 2024 hi havia 15.502 bars i restaurants amb escurabutxaques (33,6% dels establiments amb llicència). Fa 10 anys n’eren el 44% (19.042 locals). Pel que fa a aparells, a 31 de desembre de 2024 consten 28.150 màquines instal·lades (a més de gairebé 4.000 en suspensió temporal i 168 embargades), unes 3.000 menys que fa una dècada (un 10% menys).
Per l’Associació Nacional d’Empresaris de Màquines Recreatives de Catalunya (Andemar), la reducció respon, sobretot, a la transformació del sector de la restauració —més establiments especialitzats i menys “bars de barri”, on era més habitual instal·lar-ne—. Malgrat la davallada, el president d’Andemar, Carlos Duelo (també president de COFAR i directiu de CIRSA, que cotitza a borsa des del juliol), remarca que les màquines continuen sent “una peça important” per a l’economia dels locals: si no arriben a “pagar el sou d’un cambrer”, com a mínim “cobreixen moltes despeses”. Tant Duelo com Fàbregas apunten igualment a l’auge del joc en línia per explicar el retrocés del joc presencial en bars.
Dos de cada tres municipis catalans —uns 600— tenen almenys un establiment amb escurabutxaques. La correlació amb la renda és clara: en municipis de més de 1.000 habitants per sota de la renda mitjana catalana (19.140 euros el 2022) hi ha 21,5 bars amb màquines per cada 10.000 habitants; als per sobre de la mitjana, la ràtio baixa fins a 15 (un 40% menys). Fàbregas subratlla que la situació econòmica “influeix molt” en l’addicció: el premi immediat i relativament alt afavoreix la captació en entorns més vulnerables.
Pel que fa a la prevalença, el 2024 el 3,6% de la població (15–64 anys) a Espanya va jugar en màquines d’atzar (el 7,2% en línia) l’últim any, segons el Ministeri de Sanitat. Entre els qui juguen, el 22% presenten joc problemàtic i/o addictiu (aproximadament un de cada cinc). Davant d’això, Andemar defensa que no calen més restriccions als bars: el mercat “ja està regulat i és molt madur” i la caiguda no prové de normes sinó de la pròpia evolució del sector. L’entitat afirma que imparteix formacions als restauradors en joc responsable: “El mateix que no ven alcohol a menors impedeix que juguin a les màquines”, i la relació de proximitat amb la clientela ajudaria a detectar problemes.
Fàbregas considera aquesta autorregulació insuficient: a Espanya hi ha prop de 150.000 màquines i a Catalunya prop de 30.000, “moltes màquines”. Són un estímul molt potent i constant i, als bars, “sense control efectiu”: el registre d’autoprohibició funciona en sales, casinos i en línia, però “als bars no hi ha cap control”. A més, part del benefici recau en el mateix establiment, de manera que hi ha “poc interès” a limitar-ne l’accés.
En l’àmbit fiscal, el joc privat continua sent una font important d’ingressos per a la Generalitat: els tributs sobre el joc i el joc en línia van aportar 233,4 milions d’euros el 2024, dels quals un 60% provenen de les escurabutxaques (tant les de bars i restaurants com les de sales de joc i casinos). La recaptació remunta després de la pandèmia, però encara no arriba als 252,6 milions del 2019. Com a indicador de l’impuls del canal digital, l’impost sobre el joc en línia —transferència estatal— va créixer més d’un 9% interanual i ja és la tercera font d’ingressos, per darrere de les escurabutxaques i els bingos.
En síntesi, les dades mostren una oferta a la baixa però encara molt estesa, amb desigualtats territorials i socioeconòmiques marcades, i amb municipis gironins —Castelló d’Empúries, Roses, Lloret de Mar i Figueres— situats en posicions destacades pel que fa a la densitat d’establiments amb escurabutxaques.
