El març de 2025, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) recuperava i sotmetia per segona vegada a exposició pública el projecte d’explotació de cinc pous i la instal·lació de plantes d’osmosi inversa per a la dessalinització de l’aigua al Parc del Trabuc, a Empuriabrava (Alt Empordà). Argumenten que el propòsit és garantir l’abastament de les poblacions de la Costa Brava en situacions excepcionals d’Emergència per sequera. Tanmateix, des de la IAEDEN-Salvem l’Empordà alerten que aquestes infraestructures impliquen un increment artificial de la capacitat de subministrament d’aigua de la conca i desincentiven la implantació de mesures necessàries i més prioritàries com l’estalvi, l’eficiència i un canvi estructural del model de gestió de l’aigua.
La IAEDEN-Salvem l’Empordà ha presentat al·legacions al projecte perquè suposa un ampli llistat de greus impactes ambientals i socials. Entre aquests, l’elevat consum energètic per al funcionament de les plantes d’osmosi inversa, que es traduirà en l’augment de la tarifa de l’aigua per a la població. Així mateix, el bombeig d’aigua dels pous provocaria un augment de la salinització dels terrenys agrícoles propers. A més, s’hi ha de sumar la problemàtica de la gestió de la salmorra, el residu salí resultant de la dessalinització que és abocat al mar i produeix danys a la posidònia, espècie endèmica de la Mar Mediterrània.
Aquesta entitat considera essencial repensar el model de gestió de l’aigua, al mateix temps que es repensa el model socioeconòmic que ha portat a la comarca de l’Alt Empordà, i arreu del país, a superar la seva capacitat de càrrega. L’expansió urbanística destinada a segones residències o el creixement del sector de la indústria del porc, base del qual és el conreu intensiu de blat de moro (que requereix un elevat consum hídric) en són els principals causants. No podem adaptar els recursos a les nostres necessitats, ha de passar a la inversa.
En el mateix sentit, recentment, la IAEDEN-Salvem l’Empordà també ha presentat al·legacions contra dues concessions d’aigua subterrània al municipi de Peralada, destinades al conreu de blat de moro. Tenint en compte que les explotacions agrícoles i ramaderes familiars de la comarca depenen en gran part d’aquest conreu i del porc, consideren essencial la implicació de l’administració pública, i el suport del conjunt de la societat, per a dur a terme una transició cap a un model agrícola menys industrial i amb menys necessitat d’aigua.
Segons el Pla de Gestió del Districte de la Conca fluvial de Catalunya (PGDCFC), la massa d’aigua subterrània del sistema fluviodeltaic del Fluvià-Muga, on s’ubica el municipi de Peralada, es troba en mal estat químic, tot i mantenir un bon estat quantitatiu. Ambdós indicadors no són indestriables l’un de l’altre, és a dir, un bon estat quantitatiu de l’aigua pot ajudar a millorar-ne l’estat químic. Per això, la sobreexplotació de la massa d’aigua podria agreujar l’estat químic de l’aigua. De fet, el municipi de Peralada és un dels 37 municipis de l’Alt Empordà en zona vulnerable per contaminació de nitrats.
L’entitat recalca que cal un canvi urgent en la gestió de l’aigua, basat en la reutilització, la regeneració de l’aigua i la preservació dels recursos hídrics.
