La Diputació de Girona donarà ajudes de fins a 15.000 euros als ajuntaments que vulguin presentar-se a la convocatòria del Pla de Barris. El ple ha donat llum verda a les bases que regularan aquesta nova línia d’ajuts, que serviran perquè els consistoris puguin redactar les memòries d’intervenció integral per concórrer a la convocatòria de la Generalitat. Les ajudes als municipis seran d’un mínim de 3.000 euros i el percentatge de finançament anirà en funció del seu nombre d’habitants. D’altra banda, el ple de la Diputació també ha aprovat per unanimitat una moció presentada per la CUP que dona suport a la demanda dels ecologistes perquè les aigües minerals se segreguin de la Llei de Mines del 1973.
L’objectiu de la nova línia de subvencions que ha avalat el ple de la Diputació és ajudar aquells ajuntaments que vulguin optar a la convocatòria del Pla de Barris. En concret, els imports permetran finançar les despeses perquè els ajuntaments redactin els seus programes memòria d’intervenció integral (un dels requisits per optar al programa de la Generalitat).
Entre d’altres, els programes que han de presentar els ajuntaments han de delimitar l’àrea del municipi sobre la qual es vol intervenir, detallar quines actuacions s’hi faran o concretar-ne el pressupost i el calendari. En concret, segons estableix el Pla de Barris, com a mínim els ajuntaments hauran de destinar com a mínim el 25% del pressupost de les actuacions a tres àmbits concrets: transformacions físiques (urbanisme, habitatge i eficiència energètica); transició ecològica (infraestructura verda i economia circular), i acció sociocomunitària (reducció de les desigualtats, equitat de gènere, salut, educació i economia).
El Pla de Barris portarà aparellada una inversió de 1.600 milions d’euros (MEUR). La previsió és que la Generalitat obri la convocatòria aquest mateix juliol, que el termini per presentar-s’hi acabi el 30 de setembre i que a finals d’any es resolguin les sol·licituds d’aquest 2025.
La nova línia de subvencions que ha aprovat el ple de la Diputació permetrà que els ajuntaments gironins financin les memòries d’intervenció integral (que inclouen tant la redacció com els processos participatius). Les ajudes s’estenen en un ventall que va des dels 3.000 fins als 15.000 euros, amb un percentatge de finançament que va en funció de la població de cada poble o ciutat.
Així, en el cas dels municipis més petits –de fins a 1.000 habitants– aquest percentatge arribarà fins al 95%. I a partir d’aquí, es farà un escalat fins a les ciutats de més de 20.000 habitants, on el topall es fixa en un màxim del 60% del finançament. En cas que les subvencions superin l’import del crèdit assignat, la Diputació de Girona farà servir una fórmula per repartir els diners de manera equitativa tenint en compte els diferents supòsits.
Fora de la Llei de Mines
D’altra banda, el ple de la Diputació de Girona també ha aprovat per unanimitat una moció presentada per la CUP que dona suport a la demanda de les entitats ecologistes perquè les aigües minerals se segreguin de la Llei de Mines de 1973. Aquesta normativa afecta l’explotació de les masses d’aigua profundes per part de les empreses comercialitzadores (en el cas de la demarcació, en zones com el Montseny, la Vall del Llémena o Caldes de Malavella).
Durant la seva intervenció, el diputat Jordi Casas ha posat en relleu que aquests recursos es troben fora de la normativa establerta per la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea (UE). “La seva extracció no es reglamenta com a aigua, sinó com un mineral més; entre altres incongruències, la llei del 1973 estableix que se’n permet l’explotació fins exhaurir-les”, ha posat en relleu el diputat de la CUP.
“L’existència d’aquests reservoris, que fins avui no s’han comptabilitzat mai conjuntament amb la resta de masses hídriques, s’hauria d’incloure dins la reserva d’interès públic que és”, ha subratllat Jordi Casas. El text que ha avalat la Diputació de Girona, de fet, beu de la moció que diversos col·lectius ja van presentar davant el Parlament de Catalunya (Aigua és Vida, AiguaClara, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, DEPANA i Llémena Espai Natural).
Els ecologistes reclamen que el Parlament i els grups polítics facin els tràmits necessaris per modificar la Llei de Mines de 1973 per segregar-ne l’explotació de l’aigua. I que aquest recurs es regeixi per la directiva europea, el conjunt de normatives vigent i que siguin les administracions corresponents (ajuntaments, consells de conca i organismes autonòmics) qui se’n responsabilitzin.
