L’economia gironina va créixer un 4,1% durant el 2024, lleugerament per sobre la mitjana catalana però situant-se per darrere de Lleida (que va liderar l’alça amb un 4,5%). Sobretot, arran de la creació d’ocupació, la bona marxa de les exportacions i el turisme. És una de les conclusions que recull la Memòria Econòmica elaborada per les Cambres de Comerç. L’informe també subratlla que a Girona la creació d’empreses s’ha estancat -de fet, continua per sota les xifres prepandèmia- però que les que hi ha ara són més grans. Pel que fa a perspectives, la memòria conclou que els empresaris gironins s’han acostumat a viure “en la incertesa” i, tot i que creuen que el 2025 es tancarà en positiu, sí que preveuen que el creixement es desacceleri.
La Memòria Econòmica de Catalunya analitza el creixement partint del Valor Afegit Brut (VAB), un indicador que mesura la riquesa generada. Segons estimacions pròpies de les Cambres de Comerç, l’any passat l’economia gironina va créixer un 4,1%, un percentatge que se situa en línia amb la mitjana catalana -en aquest cas, del 4%- i lleugerament per damunt de Barcelona (4%) i de Tarragona (3,9%).
Això sí, Girona es troba per darrere de Lleida. Perquè en aquest cas, les comarques del Pirineu i l’Aran van créixer un 4,5%. També, però, tenint en compte que durant els dos darrers anys van estar a la cua i notaven més els efectes de la pandèmia, segons ha subratllat la directora de l’estudi, Carme Poveda.
En el cas de les comarques gironines, el creixement del 2024 s’explica sobretot per tres factors. D’entrada, haver assolit “un nou rècord d’ocupació”. De fet, la demarcació va registrar el creixement més elevat d’afiliats de tota Catalunya, d’un 2,8%, i va tancar l’any amb 344.245.
A això s’hi suma també el creixement “rècord” de les exportacions, que es manté durant aquest 2025. Les vendes a l’exterior van augmentar un 2,6% durant l’any passat i van assolir els 8.339 MEUR. I finalment, la bona tònica que viu el turisme. Durant l’any passat, la demarcació va rebre’n 4,3 milions allotjats en hotels (un 1% més que el 2023).
Per origen, això sí, contrasta el creixement dels turistes estrangers (+7,2%) davant la davallada dels catalans i espanyols (-7,3%). “Això sí, el bon comportament dels primers ha suposat que a la demarcació el turisme estranger ja representi el 60% del total de visitants”, ha posat en relleu Poveda.
En paral·lel, la directora de la memòria també ha posat el focus en què el creixement del 2024 s’ha reforçat gràcies a l’expansió del sector serveis (que ja representa el 73% de tota l’ocupació) i al consum privat.
Menys empreses, però més grans
L’informe de les Cambres de Comerç també recull, però, que la creació d’empreses s’ha estancat a les comarques gironines. L’any passat es va tancar amb 28.082 arreu de la demarcació. Són tan sols 21 més que al 2023 i 479 menys (un 1,7%) de les que hi havia el 2019, just abans de l’esclat de la pandèmia.
Per a Poveda, però, això no necessàriament és negatiu. Perquè com que l’ocupació ha crescut, “implica que la dimensió mitjana de les empreses és més gran” i que, per tant, són més resilients a les incerteses exteriors. “Precisament, una de les mancances que tenim a l’economia catalana és que la dimensió mitjana de les empreses se situa per sota de països de l’entorn com França, Alemanya o Itàlia”, ha subratllat.
Poveda afirma que “un dels reptes que tenim com a país és fer créixer les empreses”. I que un dels pilars per fer-ho passa, precisament, “perquè no hi hagi traves normatives i fiscals” perquè ho facin. En aquest sentit, la directora de l’estudi confia que l’estat espanyol faci seva la proposta de la Comissió Europea per crear una nova categoria d’empreses -d’entre 250 i 750 treballadors- “a qui s’assimilarien les exempcions per a les pimes”. Precisament, per no posar-los traves a l’hora de créixer.
“En la incertesa”
Per últim, la memòria econòmica també fa projeccions sobre l’evolució de l’economia durant aquest 2025. Aquí, partint de l’enquesta de perspectives que es passa trimestralment als empresaris. En el cas de Girona, es preveu que el creixement continuï, si bé a un ritme menor del que ho ha fet en exercicis anteriors.
Entre els arguments que recolzen el creixement hi ha “la bona evolució del mercat laboral, la baixada dels tipus d’interès i la inflació, i el dinamisme del sector polític”. Per contra, a l’altre costat de la balança, s’hi situen “la política aranzelària dels Estats Units, la incertesa econòmica i les tensions i conflictes geopolítics”, que poden afectar les exportacions i el preu del petroli.
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, sí que ha volgut posar l’accent en què “la desconfiança” que tenien els empresaris en anys anteriors, ara s’ha reduït. “L’empresariat ha assimilat la incertesa, però ara això no evita que emprengui nous projectes”, ha afirmat. Això sí, Fàbrega també ha dit que, tot i l’increment d’ocupació, un dels reptes que cal resoldre és “la manca de mà d’obra qualificada”.
