El Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) de la Selva interior ha impulsat un estudi pioner sobre l’impacte del seu programa de llars amb suport per a persones amb trastorns mentals severs. Els resultats evidencien que facilita una transició exitosa cap a la vida autònoma en la comunitat i millora la qualitat de vida dels usuaris. Una de les evidències més destacades és que, abans d’accedir al programa, els usuaris van requerir un total de 25 ingressos hospitalaris. Durant la seva estada als pisos amb suport, el nombre d’ingressos es va reduir a tan sols tres, el que significa un 88% menys. Aquesta disminució es va mantenir després del pas als pisos comunitaris, amb només vuit ingressos, cinc dels quals corresponents a un únic usuari.
L’estudi, publicat a la revista de l’associació espanyola de neuropsiquiatria, l’ha fet un equip multidisciplinari d’especialistes del SRC i del Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) i analitza l’experiència de 26 persones, comparant un grup que ha participat en el programa de pisos amb suport amb un grup control.
Seguint els principis de la rehabilitació psicosocial i el model de recuperació, el programa promou l’autonomia dels usuaris a través d’un habitatge segur, suport emocional i l’adquisició d’habilitats per a la vida diària. Inicialment, els usuaris accedeixen a pisos amb suport (pisos-escola gestionats pel mateix equip sanitari), on reben acompanyament terapèutic, educatiu i social. Un cop assolits certs nivells d’autonomia, fan el pas a pisos comunitaris compartits, amb un suport menys intensiu però igualment coordinat.
La treballadora social Patrícia Segura destaca que el pis amb suport “és molt més que un lloc on viure; és un espai on la persona pot establir vincles emocionals i relacionals positius, treballar dificultats i fortaleses, descobrir nous propòsits i interessos, i tornar a sentir-se part activa de la comunitat”: “Veiem transformacions molt significatives quan es dona aquest entorn segur i acompanyat”.
L’estudi revela que els ingressos hospitalaris es redueixen fins a un 88%, confirmant així que l’accés a un habitatge estable, amb suport terapèutic i educatiu integrat, redueix dràsticament les descompensacions greus i la necessitat d’hospitalització, informen en un comunicat.
L’estudi mostra resultats significatius en diversos àmbits com la millora de la qualitat de vida, amb un augment substancial en percepcions com salut, seguretat, relacions familiars i satisfacció vital; l’augment de l’autonomia funcional dels usuaris o l’estabilitat a llarg termini, amb tretze de les quinze persones de l’estudi vivint actualment de forma autònoma a pisos en la comunitat.
A la Selva interior és el mateix equip de salut mental referent del territori qui gestiona el recurs i acompanya el procés de recuperació, integrant la part clínica, psicològica, educativa i social en l’entorn de vida comunitària, afavorint la continuïtat assistencial i un vincle terapèutic sòlid.
El model inclou un estret i intens treball en xarxa amb les entitats Fundació Support-Girona, referents de suport a la capacitat jurídica, i també Fundació Drissa i Fundació Astres per l’accés al Programa de Suport a l’Autonomia a la Llar (PSALL) en el moment del pas a pisos comunitaris, oferint una atenció flexible, adaptada i respectuosa amb l’autonomia de la persona.
Per això, remarquen que l’estudi avala que el programa de llars amb suport de la Selva interior no només ha estat un recurs efectiu per a les persones amb un trastorn mental sever, sinó també un referent del potencial transformador del model comunitari d’atenció a la salut mental, demostrant que és possible viure plenament amb un trastorn mental sever si es disposa dels suports adequats, un entorn pròxim i una xarxa professional compromesa.
