Roses sanciona amb 300 euros una desena de clients del top manta

L'alcalde creu que d'aquesta manera els manters marxaran, malgrat els episodis de violència

L’Ajuntament de Roses (Alt Empordà) ha sancionat amb 300 euros una desena de persones que havien comprat productes al top manta. És una de les diverses mesures que el consistori ha engegat aquesta temporada per evitar que el passeig de Santa Margarida s’ompli de manters. L’any passat, al juliol, van comptabilitzar 287 mantes.

L’alcalde, Josep Maria Martínez, afirma que l’objectiu és “recuperar l’espai” i “donar sensació de control”, perquè “no tots (els manters) estan en una situació vulnerable, la majoria són mafiosos”. Martínez admet que la pressió contra la seva activitat pot provocar que hi hagi més conflictes com la baralla entre manters de fa una setmana. “Potser és un petit peatge que haurem de pagar per aconseguir eliminar el top manta”, afirma.

Segons les xifres del consistori, el 30 de juliol de 2024 van comptabilitzar 287 mantes al passeig marítim. “A cada manta hi ha dues persones, més els que es cuiden de fer el transport i la vigilància, hi havia entre 800 i 900 persones directament relacionades amb el top manta”, sosté el batlle.

Per evitar que aquesta temporada es torni a repetir la mateixa fotografia, l’equip de govern ha engegat una sèrie de mesures per intentar “recuperar l’espai” i erradicar aquesta activitat. D’una banda, han eliminat el carril bici del passeig de Santa Margarida –que es va instal·lar el 2017 també per evitar que s’hi posessin els manters– i hi han col·locat pilones de formigó.

Martínez ha exposat que també han aconseguit l’aval de la Generalitat i de Costes de l’Estat per permetre que els establiments del passeig marítim puguin ampliar les seves terrasses, i puguin posar cadires i taules a l’espai que solen ocupar els manters. D’aquesta manera, al mig del passeig, només resta espai per al pas de vianants. “Així estem generant més inconvenients als manters perquè no trobaran un espai on posar la manta”, indica el batlle. De moment, dos establiments han ampliat els seus espais, i n’hi ha dos més que han engegat els tràmits.

Així mateix, estan organitzant operatius policials per perseguir els venedors, però també els compradors. Enguany han editat fulletons i han col·locat cartells per tot el passeig de Santa Margarida que recorden que està prohibit comprar productes al top manta i que les multes ascendeixen als 300 euros. L’alcalde ha apuntat que, entre Setmana Santa i el 24 de juny, es van multar una desena de persones.

“La policia, de paisà, quan detecta que s’ha fet una compra irregular, atura i identifica el comprador, es requisa el material i se’l sanciona amb una multa de 300 euros”, exposa Martínez.

A més a més, aquesta temporada s’estan fent controls amb els quatre cossos policials de manera freqüent. “La Policia Local és qui ho coordina. La Policia Nacional s’encarrega del control d’estrangeria, la Guàrdia Civil de les falsificacions; i els Mossos i la Policia Local de la seguretat ciutadana”, especifica el batlle.

Paral·lelament, els agents també estan fent un seguiment d’immobiliàries, pisos i magatzems on viuen venedors o on solen guardar els articles del top manta. “Volem crear una sensació de control, que ells no vegin Roses com el paradís perquè creuen que aquí no els passarà res”, deixa clar l’alcalde.

Totes aquestes mesures, segons Martínez, ja estan “donant fruits”. Si el 2024, entre Setmana Santa i Sant Joan, van comptabilitzar un centenar de mantes; aquest any, en el mateix període, han disminuït a 63. “Crec que aquest any podrem dir a final de temporada que hem reduït de manera significativa el nombre de mantes”, augura.

Canvi en el perfil de venedors

Josep Maria Martínez assenyala que l’activitat del top manta ha canviat en els darrers temps. D’una banda, en la tipologia de paradeta. “Abans tenien una manta agafada amb quatre cordes per si arribava la policia, estirar-la ràpid i marxar corrents”. Però ara diu que són mantes d’uns tres metres on tenen els productes “classificats per mides, colors, tipologies… com si fossin l’aparador d’una botiga”.

D’altra banda, el perfil de persones que s’hi dediquen també és diferent. Segons el batlle, abans la gran majoria eren senegalesos, “però ara també hi ha pakistanesos, sud-americans, autòctons i marroquins. I n’hi ha que arriben d’Alemanya, d’Itàlia, o d’altres comunitats autònomes”. A més, Martínez afirma que els manters en situació de vulnerabilitat “són una minoria”, i que “la majoria són mafiosos”.

L’alcalde assegura que han constatat que hi ha treballadors a l’atur que, després de fer la temporada de collita, arriben a Roses d’altres comunitats autònomes per vendre al top manta. “No són pobrets, són persones que perceben un sou i que venen a fer un sobresou”, denuncia. De fet, també tenen constància que hi ha venedors de l’entorn de Barcelona, que tenen feina, i que compren mercaderia. “I després venen els caps de setmana a multiplicar aquesta inversió”.

És més, el batlle exposa que el del ‘top manta’ és “un entorn viciat”, on no només es fa una compravenda il·legal. “Estem parlant de màfies, i al voltant de les màfies es generen situacions complicades de gestionar des d’un àmbit municipal”, recalca.

Mala imatge durant una temporada

La setmana passada es va fer viral un vídeo on es veia un grup de manters al passeig de Roses barallant-se entre ells. Pel batlle, aquestes imatges demostren que les mesures estan funcionant: “Era el capvespre i no es veien mantes. I ells discutien perquè s’estaven disputant l’espai”.

En aquest sentit, Martínez admet que pot ser que la pressió origini més conflictes: “Sabem que ells no són persones pacífiques, són més aviat persones violentes i, per tant, serà inevitable que hi hagi alguna situació similar a la que hem viscut”. Afegeix que en la baralla del vídeo viral no hi havia agents implicats, però que “probablement durant l’estiu hi hagi alguna situació en què sí que hi hagi la policia dins aquesta represàlia o aquesta violència”.

Tot i això, per l’alcalde és “un petit peatge” que s’ha de pagar per intentar erradicar el top manta. “Potser caldrà una temporada d’estiu amb mala imatge, per buscar una bona imatge a partir de l’any vinent. En el moment que els turistes sàpiguen que el top manta no existeix, encara en vindran més i de més nivell, perquè una cosa comporta l’altra”, conclou.