Catalunya disposa actualment de 776.176 places turístiques, segons el Registre de Turisme del Departament d’Empresa, una xifra que equival gairebé a un llit per cada deu habitants del país. D’aquestes, una proporció molt destacada es concentra a les comarques de Girona, especialment al litoral de la Costa Brava.
En concret, el Baix Empordà és la segona comarca de Catalunya amb més places turístiques registrades, només darrere del Barcelonès. Amb gairebé 100.000 llits, aquesta comarca supera fins i tot la ciutat de Barcelona. Dins la demarcació, Lloret de Mar ocupa el tercer lloc del país en nombre absolut d’allotjaments turístics, amb 35.364 places, seguit de Platja d’Aro (19.312), Torroella de Montgrí (18.828), Blanes (15.847) i Tossa de Mar (15.545). La Selva i l’Alt Empordà també figuren entre les comarques amb més oferta del país, amb 74.126 i 67.680 places, respectivament.
Un dels casos més singulars és el de Sant Pere Pescador, on hi ha 13.421 places turístiques, gairebé totes en càmpings, per una població resident de només 2.207 persones. Això implica que l’oferta turística multiplica per sis el nombre d’habitants. Tot i això, segons l’alcalde Agustí Badosa, el municipi no es veu tensionat, sinó que hi ha una bona convivència entre els veïns i els establiments turístics, gràcies a una gestió ordenada dels càmpings. El portaveu de l’Associació de Càmpings de Sant Pere Pescador, Àlex Trias, també destaca les sinergies econòmiques amb el comerç local.
Més enllà de Girona, Barcelona és el municipi amb més oferta turística, amb 91.901 places, majoritàriament en hotels (90%), i un total de 11.227 establiments. Salou ocupa el segon lloc amb 42.222 places, superant en allotjaments la seva població censada. Altres punts destacats de la Costa Daurada són Cambrils, Mont-roig del Camp, Tarragona i Vila-seca. El Tarragonès és, de fet, la tercera comarca del país en allotjaments.
Segons l’expert en geografia Aaron Gutiérrez, de la Universitat Rovira i Virgili, el turisme a la Costa Daurada genera un comportament “pendular”: a l’hivern amb dinàmiques locals i a l’estiu amb un fort impacte en la mobilitat, el consum energètic i la demanda d’habitatge. La demanda de transport públic es multiplica per sis o vuit, i Gutiérrez reclama una millor planificació territorial que incorpori el turisme.
A la muntanya, destaquen dues comarques que tenen més places turístiques que població: el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Municipis com la Vall de Boí o Espot tenen el doble de llits per a visitants que habitants. A la Vall de Boí, només el 24% dels habitatges són de primera residència, i l’alcaldessa Sònia Bruguera aposta per ampliar l’oferta d’habitatge assequible i reduir els allotjaments turístics, que actualment superen els 400.
El municipi de Naut Aran, a l’Aran, també destaca per la gran oferta: amb menys de 2.000 habitants, té més de 1.300 llicències de pisos turístics. El nou topall aprovat pel Govern limita a 10 pisos turístics per cada 100 habitants, i l’alcalde Cèsar Ruiz celebra la mesura per regular l’excés.
A l’Aran, el pla d’habitatge aprovat el 2024 preveu construir allotjaments públics per a temporers i joves al nucli de Baqueira, per contrarestar la manca d’habitatge i reduir l’ús d’autocaravanes, que ara estan prohibides al municipi.
En altres parts del país, com la Catalunya Central, el municipi de Castellar del Riu (Berguedà) destaca amb 1.130 llits per només 163 habitants, una proporció de gairebé set vegades. També hi ha 90 municipis on el nombre de places supera la població: a l’Alt Pirineu, com Vilamòs o Prullans, a la Costa Brava, com Pals o el Port de la Selva, o al Camp de Tarragona, com Creixell i Prades.
La resta del top 10 comarcal inclou el Maresme (68.801 places), el Garraf (27.584), el Baix Llobregat (19.204) i el Baix Ebre (18.895), on destaca l’Ametlla de Mar amb 10.834 llits i Arnes amb 556. Aquestes dades posen de manifest la necessitat de gestionar el turisme amb una perspectiva de sostenibilitat, habitatge i mobilitat, per tal de minimitzar-ne l’impacte i maximitzar els beneficis per al territori.
