El públic de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell (Baix Empordà) ha estat protagonista aquesta nit d'una demostració de força contra la decisió d'eliminar la cançó 'El meu avi' del repertori en una polèmica censura. Quan ha arribat el moment del cant final, el públic ha fet una immensa xiulada i una mocadorada històrica reclamant poder escoltar l’havanera d’Ortega Monasterio. Els quatre grups que hi havia a l’escenari –Neus Mar, Peix Fregit, Terra endins i Port-bo– s’han acovardit i l’han interpretada incapaços de mantenir la seva paraula de censurar-la a l'hora de tancar la nit.
De fet, abans que sonés ‘El meu avi’, en alguns moments els crits del públic han impedit que les altres cançons s’escoltessin. Bé sigui per tradició, per desacord o perquè la cançó és un himne del gènere que sobrepassa l’autor, la gent ha decidit que ‘El meu avi’ havia de sonar.
La comissió organitzadora, de manera majoritària, va decidir treure-la del repertori que els grups interpreten a l’uníson quan s’acaba la cantada. Per cloure-la, es va mantenir la popular ‘La bella Lola’ –famosa per la imatge dels mocadors onejant– i es va acompanyar de dos clàssics del gènere: ‘Mariner de terra endins’, de Narcisa Oliver i Josep Bastons, i ‘La gavina’, de Frederic Sirés.
Per primer cop en 48 anys, ‘El meu avi’ va caure del programa compartit (la resta del repertori, és lliure). Des d’aleshores, l’havanera composta el 1968 per Jose Luis Ortega Monasterio, i que homenatja els soldats morts a la guerra de Cuba, sempre havia tancat la cantada.
La comissió organitzadora i l’Ajuntament de Palafrugell han defensat que tocava renovar i apostar per compositors locals. Però de rerefons hi ha el documental ‘Murs de silenci’, que vincula el compositor amb una xarxa d’explotació sexual, i que els seus hereus ja han portat als jutjats.
En els darrers dies, la controvèrsia ha sumat opinions tant a favor com en contra. Entre aquestes últimes, les que defensen que ‘El meu avi’ està per sobre del compositor i ja és un himne del gènere, o les crides a xarxes socials –també, per part del net d’Ortega Monasterio– perquè l’havanera s’interpretés de manera espontània aquesta nit. De fet, la família ja va criticar la decisió de treure l’havanera del cant final, que va qualificar de “censura”.
Xiulada i mocadorada
La incògnita de si acabaria sonant ‘El meu avi’ –i com, si a l’uníson o no– s’ha mantingut fins al darrer moment. Ha estat quan els quatre grups participants (Neus Mar, Peix Fregit, Terra endins i Port-bo) han pujat a l’escenari quan el públic ha fet una sonora xiulada i mocadorada, i ha corejat a crits el títol de la cançó d’Ortega Monasterio.
Al final, els grups s’han fet enrere i han decidit tocar-la al final. Però en alguns moments –excepte amb ‘La bella Lola’– els xiulets del públic han impedit que es pogués escoltar la lletra de les altres havaneres. Al final, ‘El meu avi’ s’ha cantat a l’uníson, i l’havanera ha tornat a tancar (amb aquest any, ja en van 49) una nova edició de la Cantada d’Havaneres.
De fet, el sentiment del públic perquè sonés la cançó era evident. “És una cançó que ens agrada molt i que identifica el catalanisme”, explicava l’Ivan, un veí de Palamós (Baix Empordà) que ha vingut amb la seva parella. “Musicalment m’agrada molt, però avui dia allò políticament incorrecte és el que guanya la partida”, reflexionava en Ricard de Menorca, en referència a la decisió de deixar fora de programa la cèlebre havanera. “L’obra sobreviu a l’autor”, hi afegia la Maite, una dona que ha vingut des de Terrassa.
“Sense imposicions”
En un comunicat, l’Ajuntament de Palafrugell ha subratllat que “el desenllaç de la cantada confirma allò que s’ha sostingut des del primer moment: totes les decisions s’han pres des del consens amb els grups participants i sense imposicions”. Al text, el consistori recorda que “la pressió del directe damunt l’escenari és molt elevada”, i que ha estat “en aquest context, quan amb un diàleg entre ells, els grups han decidit cantar ‘El meu avi’ amb el públic”.
L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha reiterat abans de la cantada que ella no obligaria “mai” ningú a no cantar ‘El meu avi’. De fet, Millán s’ha mostrat convençuda que l’havanera d’Ortega Monasterio es cantaria durant la vetllada a la platja del Port Bo i ha dit, que de fet, “cantar també és una forma de manifestació bonica”.
L’alcaldessa, però, sí que ha lamentat que haver tret ‘El meu avi’ del programa s’hagi qualificat de “censura”. “No era un punt de vista que ens haguéssim plantejat, i aquest debat de política, de censura, no havia estat mai sobre la taula”, ha precisat Millán. “Ens havíem imaginat, això sí, que es parlaria que la cançó estava per sobre de l’autor”, ha conclòs Laura Millán.
Des del 1966
La Cantada d’Havaneres es remunta a l’any 1966. Aleshores, aquella primera trobada de cantaires es va celebrar a la taverna de Can Batlle, i va ser quan Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot van coincidir en la presentació del llibre ‘Calella de Palafrugell i les havaneres’, el segon recull del gènere publicat a Catalunya.
L’èxit de la trobada va animar els organitzadors a repetir-la l’any següent, amb una cantada més formal a la platja d’en Calau. El 1969, l’Associació d’Amics de Calella, que en aquella primera època organitzava la Cantada d’Havaneres, va decidir traslladar-la a la plaça del Port Bo, on encara se celebra actualment.
