Les caixes negres dels vehicles s’han consolidat com una eina clau per resoldre accidents de trànsit, i els Mossos d’Esquadra ja les han utilitzat en més d’un miler d’investigacions des del 2014. Ho ha explicat Francesc Parra, intendent cap de la Divisió d’Investigació Viària.
Cada any es fan entre 150 i 200 extraccions, una xifra a l’alça des del 2024, quan Europa va començar a obligar els nous automòbils matriculats a registrar aquesta informació. La tecnologia s’usa per resoldre el 30% dels sinistres greus i mortals i, tot i que per si sola no constitueix una prova pericial definitiva, pot ser “determinant” per detectar excessos de velocitat punibles, imprudències o aclarir la trajectòria d’un vehicle abans de la col·lisió.
En qualsevol investigació policial, reconstruir què ha passat és sovint un trencaclosques en què cada peça compta. En els accidents de trànsit, aquesta tasca és especialment complexa: escenaris canviants, testimonis contradictoris i pocs segons decisius que cal reconstruir amb precisió. En aquest context, els Mossos d’Esquadra han incorporat en els darrers anys un aliat clau: les dades de les anomenades caixes negres dels vehicles.
Aquests dispositius, integrats als sistemes electrònics dels automòbils, enregistren els cinc segons previs a una col·lisió -just abans que s’activin els airbags-, i permeten accedir a informació rellevant com la velocitat, l’ús i l’activació dels sistemes de seguretat, la pressió exercida sobre el pedal de fre i l’accelerador, el règim del motor o els darrers moviments del vehicle. Segons Francesc Parra, es tracta d’un dispositiu que funciona com una mena de memòria que registra “paràmetres mecànics” i ajuda els investigadors a reconstruir amb més precisió què ha passat en els instants previs a un impacte.
Anàlisi en sinistres greus
“En tots els casos en què hi ha ferits greus o víctimes mortals intentem fer l’anàlisi i l’extracció de les dades”, ha explicat Parra, que ha detallat que, actualment, els Mossos utilitzen aquesta tecnologia en tres de cada deu sinistres d’aquesta tipologia.
Ha indicat que la policia catalana fa anys que extreu aquestes dades dels cotxes que disposen de caixa negra, tot i que ha remarcat que la xifra ha crescut significativament en els darrers anys. Així mateix, ha afegit que la tendència s’ha intensificat des del 2024, quan va entrar en vigor el Reglament Europeu 2019/2144, que obliga totes les marques a incorporar aquesta tecnologia a tots els nous models.
Parra ha explicat que la informació que recullen les caixes negres en cap cas inclou “dades personals”. De fet, ha indicat que la normativa fins i tot obliga a no registrar els darrers dígits del bastidor del vehicle. Ha assenyalat que els Mossos, en qualitat de policia judicial, poden accedir al contingut, però que també ho poden fer les asseguradores, ja que, quan alguna de les parts interessades en fa el buidatge, el contingut no s’esborra, sinó que es manté a l’interior de l’aparell.
Detecció d’excés de velocitat
En aquest sentit, ha afirmat que els informes pericials derivats de l’anàlisi de les caixes negres no constitueixen “una prova pericial definitiva”, sinó que són un element més a tenir en compte en el procés judicial. Amb tot, ha admès que en determinats casos poden tenir un paper “determinant” per establir responsabilitats, especialment per detectar excessos de velocitat punibles o canvis de trajectòria imprevistos.
Segons Parra, els cinc segons previs a l’impacte poden arribar a ser decisius a l’hora de resoldre alguns casos complexos. Ha posat com a exemple un sinistre en un túnel de la C-32, on la caixa negra va permetre determinar que un conductor circulava a 151 km/h en un tram limitat a 80, fet que va resultar clau per establir el grau d’imprudència.
En un altre cas, les dades van revelar un gir sobtat del volant en un vehicle encalçat, fet que va permetre reconstruir amb precisió la seqüència de l’accident i modificar la interpretació inicial dels fets.
Limitacions tècniques
Tot i que la informació que proporcionen les caixes negres representa un avenç important per resoldre aquesta mena d’accidents, Parra ha advertit que existeixen “limitacions tècniques” que, en alguns casos, fan impossible extreure les dades dels aparells. Una de les principals dificultats és la manca d’homogeneïtzació entre fabricants. “Ens hem d’adaptar a cada marca per poder-hi accedir”, ha explicat.
Ha vaticinat que l’augment dels sistemes d’assistència a la conducció farà créixer encara més el volum d’informació disponible, fet que complicarà el procés d’anàlisi.
Per tot plegat, ha apostat perquè els fabricants homogeneïtzin els sistemes de dades per facilitar-ne l’accés i la interpretació. En paral·lel, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya treballa per dissenyar formacions específiques per als agents de trànsit, amb l’objectiu d’adaptar-se a aquestes noves necessitats tecnològiques.
