La Federació Empresarial Gran Penedès (FEGP) ha alertat d’un “risc d’estancament” de Catalunya a causa d’una pèrdua de competitivitat en 36 de les 43 comarques del país el 2024 respecte de l’any anterior. Entre les més afectades hi ha la Cerdanya, amb una caiguda de 3,2 punts, que encapçala la llista de descensos, i l’Alta Ribagorça, amb una baixada de 3 punts que la situa com la comarca menys competitiva del país. El Gironès, tot i mantenir una posició destacada al rànquing, també registra un descens rellevant, fet que, segons la patronal, demostra que la competitivitat no és un valor garantit.
L’informe, que arriba a la seva 21a edició, remarca que la davallada s’ha concentrat en la majoria de territoris, mentre que només set comarques han guanyat competitivitat: el Moianès, les Garrigues, la Noguera, el Berguedà, el Pallars Sobirà, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. En aquest darrer cas, l’increment de 0,2 punts permet que superi l’Alta Ribagorça, que cau a l’última posició del rànquing.
Segons la FEGP, que ha presentat els resultats a la seu de Foment del Treball, a Barcelona, l’índex pel conjunt del país cau 1,1 punts. Aquesta evolució negativa s’atribueix a un menor dinamisme econòmic, tensions inflacionàries i ajustos en l’activitat empresarial i institucional, factors que expliquen la pèrdua de competitivitat territorial. Per aquest motiu, la patronal reclama una estratègia territorial més activa per part de les administracions.
L’informe també constata una “pèrdua de dinamisme relatiu” de Catalunya respecte a altres comunitats com Madrid, el País Basc i Navarra, que ocupen posicions capdavanteres en competitivitat. L’estudi subratlla, a més, mancances en innovació i un gran desequilibri territorial, amb el Barcelonès liderant pràcticament tots els àmbits. “La mobilitat de les comarques s’alenteix i es consoliden les desigualtats”, ha explicat David Moreno, redactor del projecte i soci consultor d’Activa Prospect.
En aquest sentit, Moreno remarca que les comarques millor posicionades “es consoliden”, mentre que les intermèdies “no escalen posicions” i es mantenen les febleses en les comarques menys competitives. Tot plegat assenyala una situació de menor dinamisme empresarial, menys creació d’empreses, estancament en innovació i emprenedoria, i desigualtats territorials en serveis i oportunitats.
El Barcelonès continua ocupant la primera posició del rànquing amb un índex de 76,6 punts, malgrat un retrocés anual de 2,3. El territori destaca per una estructura socioeconòmica robusta, alt capital humà i una gran concentració d’activitat empresarial i serveis avançats, però manté reptes en sostenibilitat ambiental, accés a l’habitatge i disponibilitat de sòl per a nova activitat econòmica. En aquest últim àmbit és la tercera per la cua.
El Vallès Occidental manté la segona posició, destacant per la seva potència industrial i bones infraestructures, però amb la necessitat de continuar apostant per la transformació tecnològica i la sostenibilitat. El Baix Llobregat, que tanca el podi, s’apropa al segon lloc gràcies al dinamisme emprenedor, la creació sostinguda de llocs de treball i la seva bona connexió amb els centres de consum i producció.
Tot i ocupar posicions altes, comarques com el Gironès o el Tarragonès registren retrocessos que evidencien que la competitivitat pot estancar-se si no s’afronten reptes com la cohesió territorial, la disponibilitat de sòl o l’accés a l’habitatge assequible.
En la part baixa del rànquing, les comarques menys competitives continuen sent en gran part territoris rurals amb dificultats estructurals històriques. Malgrat això, algunes com les Garrigues, la Noguera o el Berguedà mostren millores que apunten a tímides trajectòries de canvi.
“Catalunya no avançarà si només ho fan unes quantes comarques”, ha advertit Moreno, tot reclamant polítiques i inversions fora de l’àmbit metropolità. Segons ell, els grans reptes passen per millorar els serveis públics, l’educació, la sanitat, la mobilitat i per fer arribar el coneixement a l’economia. Les solucions poden incloure àmbits com la bioeconomia, els projectes col·laboratius i la R+D+i.
Amb una mirada a mitjà termini, i comparant els resultats del 2024 amb els del 2009, la tendència general és positiva. Totes les comarques han millorat la seva competitivitat en 15 anys, excepte la Noguera, que es manté estable. Les Garrigues (11,1 punts), el Priorat (10,9) i el Barcelonès (10,1) encapçalen l’evolució positiva en aquest període.
