La població de Girona nascuda a la demarcació ha caigut fins al 49,9% del total, segons dades del padró a 1 de gener del 2025. És el primer cop que els originaris de les comarques gironines no són majoria, com a mínim des de l’inici de la sèrie, el 2005. En l’última dècada, el percentatge ha caigut més de cinc punts i, de fet, des del 2022 ha davallat tres punts. Els nascuts a la mateixa ciutat també toquen fons fins al 35,8% de la població. Alhora, els empadronats nascuts a l’estranger continuen creixent i estan al llindar del 30%. A la zona del Barri Vell, els de fora de l’Estat s’han disparat deu punts en dos anys fins prop del 50%. Un de cada sis són ‘expats’, és a dir, d’Europa, Amèrica del Nord o Oceania.
Girona va assolir els 109.293 habitants segons el padró de l’1 de gener del 2025, un nou màxim històric que continua amb la tendència a l’alça dels últims temps –l’INE publicarà el cens definitiu a aquesta mateixa data a finals d’any amb petits ajustos–. En les darreres dues dècades, la població ha crescut un 25%, més de 20.000 nous empadronats i, després d’un estancament a causa de la pandèmia, en els últims dos anys s’ha enfilat un 4,7%.
El recent augment poblacional s’explica gairebé exclusivament per l’increment de persones nascudes a l’estranger. Si bé el 2022 aquesta comunitat era d’unes 26.000 persones, ara ja arriba a les 32.706, passant així d’un 25,7% a un 29,9% del total. En el mateix període, els nascuts a l’Estat només van augmentar en 237 persones fins als 76.587.
La regidora d’Educació, Participació i Atenció a la Ciutadania, Queralt Vila, explica que l’arribada de nouvinguts “demostra que Girona és una ciutat molt atractiva”. Segons ella, “és fàcilment habitable” i “amable”, i és “un pol d’atracció” per a moltes persones de fora. “Ofereix tots els serveis, té molts equipaments i una oferta boníssima tant cultural com esportiva, educativa i formativa”, afegeix.
D’altra banda, recorda que el 77,5% dels residents són de nacionalitat espanyola, cosa que també reflecteix el padró. Les nacionalitats estrangeres més típiques són l’hondurenya (4,6%), la marroquina (4,3%), la colombiana (1,5%) i la romanesa (1,3%). Les persones amb passaport no espanyol han passat del 18% al 22,5% entre el 2015 i el 2025.
La conseqüència d’aquests canvis demogràfics és que, per primera vegada des que es disposa de registres, els empadronats nascuts a la demarcació de Girona ja no arriben a la meitat de la població. Si fa deu anys suposaven el 55,1% del total i el 2022 eren el 52,8%, ara la davallada continua i toca fons en el 49,9% del conjunt dels empadronats.
Mai des de com a mínim el 2005 tampoc s’havia registrat un pes tan baix dels nascuts a la mateixa ciutat, un 35,8% a inicis d’aquest any. La xifra superava el 40% fa una dècada, i ha caigut especialment des del 2022. Els originaris de la resta de municipis de la demarcació es mantenen estables a la baixa (14,1%), així com els residents de la resta de Catalunya (9,8%). Per últim, els nascuts a la resta d’Espanya cada any reculen i ja són només un de cada deu (10,4%). Deixant de banda Girona, els municipis de l’Estat d’on són originaris més empadronats són Barcelona, Sant Gregori, Salt, Figueres, Olot i Madrid.
Segons Vila, el fet de tenir l’alta velocitat i la Universitat de Girona fa que molta gent s’instal·li a Girona “una temporada molt llarga, de molts anys”, sigui per estudis o feina al mateix centre universitari. “Tenim molta part d’investigació que també fa que s’hi quedin”, comenta, destacant també el “molt ampli” teixit empresarial de la ciutat. La regidora, però, hi veu encara més incentius: “Molta gent busca aquesta mida de ciutat més amable, més mitjana, i no una gran conurbació com podria ser Barcelona”.
La meitat de la població és estrangera a l’àrea del Barri Vell
La diversitat d’orígens és desigual al llarg de la geografia gironina. L’explotació del padró del 2025 feta pública encara no inclou les dades a nivell de barris o sectors, sinó per districtes i seccions, que no casen exactament amb les delimitacions dels barris.
Amb tot, per exemple, el gruix del Barri Vell equival aproximadament a la suma del districte 1, secció 1 i el districte 4, secció 1 –és a dir, des de l’Onyar i la catedral al nord, fins a la plaça de Catalunya i els jardins de la Muralla al sud.
Aquestes dues seccions acumulaven un 41,7% de nascuts a l’estranger fa dos anys, una xifra que no ha parat de créixer des de llavors i ha arribat fins al 50,3% aquest gener. De fet, en la part nord d’aquesta àrea que, a grans trets, és el Barri Vell, el percentatge d’empadronats de fora de l’Estat arriba al 58,7% del total, la zona on la xifra és més alta de la ciutat.
Sobre aquestes dades, el consistori recorda que s’ha de tenir en compte que el Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa té la seu al carrer de la Claveria, al Barri Vell. Entre els serveis que s’hi ofereixen hi ha el de padró social per a persones sense llar, cosa que pot ser un factor que distorsioni les dades.
‘Expats’ infrarepresentats al padró
Malgrat el debat al voltant dels anomenats ‘expats’, les dades mostren que la gran majoria d’estrangers empadronats a les dues seccions esmentades no són ni d’Europa, ni d’Amèrica del Nord ni d’Oceania. De fet, els residents d’aquests tres continents sumats són poc més de 200 dels més de 1.600 estrangers, un 14,4% –una dada significativament més baixa que el 2023, quan n’eren uns 300, un 26% del total.
El motiu d’una possible infrarepresentació d’aquesta comunitat en les dades és que “de vegades són gent que ve un parell de mesos o ve a fer estades relativament curtes i no sempre s’empadrona”, en paraules de la regidora Vila. En alguns casos, “mantenen tota la seva situació administrativa i legal en el seu país d’origen”, així que el padró només reflecteix la gent que “viu realment a la ciutat”.
Zones de Can Gibert i Santa Eugènia, més de la meitat d’estrangers
El percentatge de nascuts fora de les fronteres espanyoles també supera la meitat de la població a la part més oriental del barri de Can Gibert del Pla, que toca amb el riu Güell (districte 3, secció 9), on s’enfila fins al 56,6%, tres punts més que el 2023. La part de Santa Eugènia que limita amb Salt (districte 3, secció 14) també és de majoria estrangera, amb un 53,1% de ciutadans d’aquest grup. Pràcticament, la meitat del total a la secció just al costat, entre la plaça de Santa Eugènia i el carrer de Sant Sebastià, també van néixer fora d’Espanya.
A l’altre costat de la balança, a la part sud de Montilivi, inclosa la zona del campus universitari i l’estadi, la xifra és del 9,9%, la més baixa de Girona. La segueix la zona de l’Eixample Nord al voltant de la plaça de Prudenci Bertrana (12,3%) i la part occidental de Montjuïc (12,5%).
Creixen els universitaris, però també els de només estudis primaris o secundaris
Pel que fa al nivell d’estudis, s’observa que els universitaris han crescut els últims anys. El 2015, un 14% de la població tenia, com a mínim, un grau o una llicenciatura, i una dècada després, aquest percentatge s’enfila al 19%. Les persones amb batxillerat o equivalents anteriors se situen al 17%, mentre que els que només tenen l’ESO o estudis primaris acabats creixen del 20,9% al 23,8% del total de la població.
