La setena edició del Premi europeu AHI -Architectural Heritage Intervention- han guardonat aquest dijous el Firal d’Olot, dels arquitectes Jaume Bach, Anna Bach, Eugeni Bach, Xevi Bayona i Alba Colomer, a la categoria d’espais exteriors. Al palmarès destaca el premi de la categoria de patrimoni construït a la intervenció al castell Het Steen, d’Anvers, del despatx noAarchitecten. Els premis, una iniciativa biennal promoguda per la plataforma barcelonina AHI, i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, s’han atorgat aquest dijous al Paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona.
En aquesta setena edició que ara culmina han participat estudis d’arquitectura de 24 països europeus, que han presentat en total 238 obres d’intervenció patrimonial. El Premi AHI compleix ja 14 anys de trajectòria, consolidant-se a nivell Europeu gràcies a la seva singularitat i a la rellevància dels projectes que, edició rere edició, s’hi presenten.
Totes les obres premiades han estat promogudes per l’Administració pública, donant doncs idea de la importància que la intervenció i la cura del patrimoni té en l’àmbit públic europeu.
Els guardonats
El Jurat internacional de la categoria de Patrimoni construït, format pels arquitectes Meritxell Inaraja, Stefano Francesco Musso i Stijn Cools, ha premiat la intervenció en el castell Het Steen, Anvers, Bèlgica, del despatx noAarchitecten, promoguda per AG Vespa, empresa municipal de projectes de la ciutat d’Anvers. El jurat considera que “l’ampliació és nova i moderna, amb un disseny ben executat i una acurada elecció de materials, que fa que aporti una nova vida a un context urbà complex. Hi ha un bon equilibri entre restaurar rigorosament la part existent i optar per enderrocar les addicions més recents, per crear una ampliació contemporània que permeti nous usos”.
Per la seva part, el Jurat internacional format pels arquitectes Michaela De Poli, Gentzane Goikuria i Fernando Menis ha premiat en la categoria d’espais exteriors el projecte del Firal d’Olot, dels arquitectes Jaume Bach, Anna Bach, Eugeni Bach, Xevi Bayona i Alba Colomer, promogut per l’Ajuntament d’Olot. El Jurat considera que el projecte “és capaç de tornar a uns espais urbans lentament deteriorats, però d’alt valor històric i sentimental, el seu protagonisme dins de la vida de la ciutat, generant mitjançant gestos materials i topogràfics elegants, una successió d’espais acoblats entre si. Un espai públic divers, on es generen diferents àrees de confort, de gran qualitat mediambiental, saludable”.
Entre els tres finalistes d’espais exteriors també hi ha la Plaça Major d’Olot, d’Un Parell d’Arquitectes Quim Domene i Pep de Solà-Morales.
El Jurat de la categoria de Planejament, composat per Ioanna Spanou, Batu Kepekcioğlu y Bart Akkerhuis, ha premiat el Bridging Time and Space: Master Plan per a la Regeneració de l’antiga Corint, Grècia, del Ministeri de Cultura grec, Ephoreia i Antiguitats de Corinthia, l’American School of Classical Studies in Athens (ASCSA) i l’estudi Thymio Papayannis and Associates (TPA), promogut pel Ministeri de Cultura de Grècia. El Jurat destaca sobre el projecte que “la proposta aborda la preservació del patrimoni cultural sense limitar-la als límits del jaciment arqueològic, sinó ampliant-la, per incloure el context modern circumdant d’una manera molt elegant i sensible”.
Entre els dos finalistes de la categoria hi ha el Pla Integral de la Part Baixa de Tarragona de Territoris XLM i BCQ Arquitectura.
El Jurat de la categoria de Divulgació, compost pels arquitectes Elodie Degavre, Stephen Bates i Mariona Benedito, ha premiat llibre Ruinas, cicatrices, huellas, de l’Estudi SIC, promogut per l’Ajuntament de San Cristóbal de La Laguna i la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports del Govern de Canàries. El Jurat destaca que, mitjançant un llenguatge gràfic molt accessible, amb plànols topogràfics, fotografies detallades i anotacions, el llibre aconsegueix arribar a un públic ampli, perquè ofereix una experiència interactiva que permet als lectors explorar les ruïnes a mesura que descobreixen cada troballa.
Els dos finalistes són Sumem Patrimoni de Vic, de l’Ajuntament de Vic i ‘Alot Olot: Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí’ a Olot, d’Un Parell d’Arquitectes Roger Serrat-Calvó i Calm.
El Jurat de la Menció New European Bauhaus (NEB), format pels directors del Premi, els arquitectes Ramon Calonge, Oriol Cusidó, Marc Manzano i Jordi Portal, juntament amb l’eurodiputat Marcos Ros, ha atorgat aquesta menció especial al projecte Share and Reuse Factory in Kortrijk, Bèlgica, del despatx ATAMA, promogut per l’Ajuntament de Kortrijk.
La Menció especial de Restauració ha comptat com a Jurats amb els directors del PremiRamon Calonge, Oriol Cusidó, Marc Manzano i Jordi Portal, juntament amb l’arquitecta Anneleen Stevens. Aquest any la Menció s’ha concedit al projecte de restauració de la Torre Chiaravalle Nolar, Milà, del despatx italià Jurina e Radaelli Studio Associato, promogut pel Ministeri per als béns, activitats culturals i el turisme d’Itàlia.
L’acte, amb prop de 200 assistents, ha comptat amb les intervencions de Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià del Besòs i presidenta de l’Àrea de Serveis Generals i Transició Digital de la Diputació de Barcelona; Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; Ramon Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Andreu Felip, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Barcelona; Laura Rahola, directora de Comunicació de l’oficina de la Comissió Europea i Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Premi
El Premi és una iniciativa biennal promoguda per la plataforma barcelonina AHI, Architectural Heritage Intervention, i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Sorgeix del convenciment que, en el context actual, el patrimoni arquitectònic és, a més d’un instrument fonamental de coneixement, un recurs socioeconòmic de primer ordre per al desenvolupament sostenible dels territoris.
L’origen del Premi es remunta a l’any 2011. Catorze anys després, celebrant-se ara la seva setena edició, el projecte té com a principal objectiu contribuir a la revaloració del patrimoni com a camí de futur per a l’arquitectura del segle XXI, amb evidents beneficis socials, ambientals i econòmics. En tots aquests anys s’ha convertit en un espai de difusió i divulgació de les bones pràctiques arquitectòniques europees.
Les set edicions que s’han celebrat fins al dia d’avui, han comptat amb la participació de més de 1400 projectes que representen despatxos, arquitectes i institucions, de 33 països europeus diferents.
