Lloret de Mar (Selva) ha estrenat una exposició que rememora els orígens hotelers del municipi. Deu hotels han participat en aquesta iniciativa impulsada des de l’arxiu municipal i el visitant pot veure materials tan curiosos com ara el primer ordinador que va entrar en un establiment als anys 80 o un dels canelobres que repartien a la nit quan marxava el llum.
Postals, vaixelles i fotografies ajuden a complementar aquesta mostra que hi ha a la Casa de la Cultura del municipi i que serveix per explicar el passat de Lloret de Mar i com ha evolucionat el turisme, però també la societat i la població.
Lloret de Mar és una de les poblacions més turístiques de Catalunya amb una gran concentració de places hoteleres. Aquesta destinació va començar a promocionar-se als anys 50 amb l’arribada dels primers visitants internacionals. El municipi va canviar radicalment de model econòmic per centrar-se en el turisme. Ara, l’exposició ‘Hotels amb memòria’ reviu aquells orígens dels establiments per recordar com Lloret va encarrilar la conversió del municipi.
Un exemple és l’hotel La Palmera que va fundar el pare de Josep Maria Garriga i Feliu. L’home explica que aleshores van comprar els terrenys per un milió i mig de pessetes, que equivaldria a 9.000 euros.
La família de Garriga i Feliu tenien una botiga de confecció a Calella (Maresme), però després de veure la tela que gastaven els hotelers i com pagaven al comptat, van decidir canviar de negoci i saltar a l’hostaleria. Buscant terrenys disponibles van anar a petar a Lloret de Mar on van trobar el solar per 9.000 euros. Això va crear un hotel que encara dura avui en dia i que ja compta amb la tercera generació treballant-hi.
L’hotel Acapulco va obrir el 1970 amb 90 habitacions. La propietària, Maria Rosa Taulina, explica com va ser l’entrada dels primers clients. “Ho teníem tot a punt i quan vam entregar les claus, els hostes ens diuen que no hi havia vàter a l’habitació”, recorda entre rialles Taulina.
Era una de les poques que no havien acabat les obres i això va fer que haguessin de reubicar-los a una altra habitació. “Érem molt joves, jo tenia 22 anys i fèiem una mica el que podíem”, explica la dona.
Taulina assegura que l’hotel va suposar “un aprenentatge sobre la marxa” però que els ha comportat una millora constant. De fet, l’Acapulco va començar amb una estrella, però ara ja en tenen quatre.
Anna Maria Gallart ha estat la propietària de l’hotel Anabel. Explica com els seus pares regentaven l’hostal Rosanna amb només nou habitacions fins que el 1969 un turoperador els va oferir comprar uns terrenys que tenien per fer-hi un hotel. Era una aliança que els comprometia durant cinc anys i que després, l’hotel passava a la seva propietat. Poc abans que passés, però, Anna Maria Gallart recorda que l’empresa va fer fallida i es van quedar “d’un dia per l’altre amb l’hotel buit en ple mes de juliol”.
Hi havia 236 habitacions i tot el personal a punt per rebre els visitants que mai van arribar i el magatzem ple fins a dalt d’un menjar que no podien servir. “Aleshores no hi havia internet com per fer ofertes d’última hora”. Gallart recorda que aquella nit “es va dormir poc” a casa seva, però van aprofitar per anar a buscar altres mercats com el francès i des d’aleshores van intentar reduir la dependència dels turoperadors.
L’hotel Rosamar és un altre dels grans establiments de Lloret de Mar. Àlex Portavell recorda quan el seu avi va comprar l’hotel Excelsior l’any 1945 i també el xalet Armengol, que va ser el primer hotel Rosamar.
En aquell establiment, Portavell recorda que “no hi havia cuina” i per això ell es va empescar la manera de portar el menjar preparat als hostes que hi havia. “Amb una bicicleta i un carretó, sortia de l’Excelsior i anava cap al Rosamar amb tot el menjar a punt per servir els àpats”, explica el propietari de l’establiment.
A més, recorda com als anys 50 van aprofitar els jardins que hi havia per organitzar concerts de grans artistes internacionals que posicionaven l’hotel. “Ara, tot són habitacions”, explica l’home.
Un dels objectes més destacats de l’exposició, però, és el primer ordinador que va arribar a Lloret de Mar el 1985. Era un Epson i va servir perquè a l’hotel Xainé Park passessin a fer les entrades i sortides dels hostes en digital i també la comptabilitat. “Era un procés molt més enrevessat que els ordinadors d’ara, però ens agilitzava molt la feina”, recorda Josep Martí Utset.
En aquest mateix establiment, als anys 60 tenien canelobres amb espelmes preparades en cada racó de l’hotel. “Aleshores la llum marxava sovint i les espelmes eren la llum que tenien els hostes per acabar de sopar o anar a l’habitació”, recorda el propietari de l’establiment, “molts dels clients eren del centre d’Europa o del Regne Unit i no estaven acostumats a aquesta situació, però s’ho prenien amb humor”.
Ara, Utset recorda que les espelmes es tornen a posar a les taules dels restaurants “per tenir un ambient romàntic, però almenys no és per necessitat”.
