El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya (CAdIC) ha reclamat una “planificació global” per evitar la desaparició de les platges catalanes. El CAdIC alerta que sense una “gestió integral” de les sorres el litoral català pot patir una “degradació progressiva i irreversible”. L’impacte creixent del canvi climàtic, la reducció de sediments aportats pels rius i la mala gestió de l’efecte dels ports i espigons sobre el transport de sorres són els tres principals perills per a les platges de Catalunya. “El problema no és la presència dels ports, sinó la manca d’aportacions de sediments i la inexistència d’una planificació eficient”, ha assenyalat el ponent del 15è document i vocal del CAdIC, Ramón Arandes.
“Els ports i els espigons formen part de la solució i no del problema. A Sitges sense espigons no hi hauria platges”, ha recordat Arandes, que ha retret que la gestió actual de les platges es fa des de “visions parcials i descoordinades”. “I molt sovint amb solucions basades en criteris administratius o ideològics, més que en l’anàlisi física i empírica del litoral”, ha lamentat el ponent del 15è document del CAdIC. “Les diferents atribucions competencials també dificulten l’acció sobre les platges i el litoral, amb la zona marítimo-terrestre regulada per un règim jurídic molt complex i singular”, ha reconegut Arandes, posant d’exemple les habituals disputes i entrebancs entre la Generalitat i la Direcció General de Costes, depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica.
“La Tordera ha reduït fins a un 50% l’aportació de sediments”
Entre les causes principals de la regressió de les platges de Catalunya hi ha la reducció de sediments aportats pels rius, a causa de les infraestructures hidràuliques, la sequera i la creixent urbanització del terreny. “Es calcula que la Tordera ha reduït fins a un 50% l’aportació de sediments a les platges de la Selva i el Maresme”, ha apuntat el ponent i vocal del CAdIC. Però també té la seva culpa la “mala gestió” de l’efecte dels ports i espigons sobre el transport de sorres o l’impacte creixent del canvi climàtic, amb la pujada progressiva del nivell del mar i els temporals marítims més intensos. “Es constata un lleuger gir cap al sud dels temporals més grans, que pot donar lloc a una disminució del volum del transport litoral de les sorres”, ha posat sobre la taula Arandes.
“Però també s’ha constatat una major durada dels temporals, molt més energètics, i la progressiva pujada del nivell del mar amb una disminució de la superfície de la platja emergida”, ha avisat el ponent del 15è document del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, que aporta una desena de propostes per millorar la gestió de les sorres al litoral de Catalunya. “Primer de tot, cal adoptar plantejaments tècnics, deixant de banda els fonamentats en posicionaments ideològics. Una solució ‘tova’ no ha de ser necessàriament millor que una solució ‘dura’”, ha volgut deixar clar Arandes, que igualment ha exigit que la gestió de les sorres de les platges del litoral requereix una planificació global.
Simplificar tràmits per dragar i “remuntar” les sorres cap a llevant
“No pot ser que cada port dragui la seva bocana i porti la sorra on digui el Ministeri, ara cap aquí i ara cap allà”, ha criticat el vocal del CAdIC, que també ha reclamat facilitar la gestió dels dragats, amb una resposta ràpida i millors preus. “Alguns ports disposen d’una draga pròpia, però altres depenen de mitjans externs. La majoria de dragues venen d’Andalusia i només una vegada l’any. Això és un greu problema”, ha manifestat Arandes. “Existeix una forta demanda i això pressiona els preus a l’alça”, ha afegit el ponent, que igualment ha sol·licitat “simplificar” els tràmits administratius dels projectes de dragat. Altres propostes de l’informe passen per “remuntar les sorres” retingudes pels ports i altres estructures marítimes cap a llevant d’ells per crear un “equilibri dinàmic” o analitzar l’origen de les sorres a dragar per a poder restituir-les en el lloc de procedència.
Finalment, el CAdIC fa una crida a les administracions públiques perquè assumeixin un rol actiu en la definició i aplicació d’una estratègia litoral a llarg termini, amb una planificació tècnica, coordinada i dotada de recursos. “Preservar les platges catalanes no és només una qüestió ambiental, sinó una necessitat social i econòmica de país”, ha conclòs Arandes.
