L’Audiència ha condemnat a 4 anys de presó l’administrador de la comunitat de veïns de Girona que es va embutxacar quasi 83.000 euros. La sentència, que també li imposa 4.500 euros de multa, conclou que el processat va desviar diners del compte de la comunitat en benefici propi, posant per excusa unes obres que mai van arribar a fer-se.
En total, entre maig del 2017 i agost del 2018, va fer fins a 66 extraccions. Tots els diners que va quedar-se els havia ingressat CaixaBank, que tenia una oficina als baixos de l’edifici (situat a l’avinguda Jaume I). La sentència condemna l’acusat per administració deslleial i falsedat documental, però no per estafa, perquè conclou que l’entitat va desemborsar diners “sense la mínima prudència exigible”.
L’acusat va entrar a treballar com a secretari-administrador de la comunitat de propietaris a principis del 2017. En aquest edifici, situat a l’avinguda Jaume I, aleshores hi havia una oficina de CaixaBank als baixos, i l’entitat també n’era la propietària d’un entresol.
El fiscal i les acusacions particulars (que representaven el banc i la comunitat de veïns) acusaven el processat d’haver-se embutxacat 86.725 euros d’ençà que l’home va fer-se càrrec dels números i fins a l’agost del 2018. Tots aquests diners els havia ingressat CaixaBank al compte de la comunitat a instàncies de l’acusat, que li va demanar diverses derrames amb el pretext que s’havien de dur a terme diferents obres a l’edifici.
Durant el judici, l’administrador, que tan sols va respondre a preguntes de la defensa, va assegurar que havia retirat els diners en efectiu per pagar unes obres “urgents”. I que la majoria dels treballs, precisament, es van fer als locals propietat de CaixaBank. Per contra, la presidenta de la comunitat va subratllar que en cap de les juntes s’havien aprovat aquestes derrames, i que van descobrir el forat comptable quan van sol·licitar un extracte del compte perquè el processat estava “desaparegut”.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, conclou que l’administrador es va embutxacar tots aquests diners en benefici propi. En total, de tots aquells que va ingressar l’entitat bancària al compte de la comunitat, va arribar a retirar 82.880,25 euros.
Durant més d’un any, recull l’Audiència de Girona, l’administrador va anar retirant els diners a mà o bé mitjançant xecs. Entre maig del 2017 i agost del 2018, va arribar a fer fins a 66 extraccions del compte de la comunitat, per imports que s’estenien entre els 100 i els 3.800 euros.
El tribunal considera provat que l’administrador va embutxacar-se aquests diners “aprofitant que al compte” hi havia bastant saldo. De fet, l’Audiència subratlla que, durant el judici, l’acusat “no va ser capaç de descriure” a quines obres de millora s’havien destinat aquestes quantitats –ni va aportar documentació que les justifiqués– i que els veïns de l’edifici tampoc van veure operaris treballant (ni als locals de CaixaBank ni a zones comunes com ara l’escala).
La sentència també recull que cap d’aquestes suposades obres es van aprovar durant les reunions de veïns. I també subratlla que, quan feia pocs dies que havia començat a treballar per a la comunitat, a mitjans gener del 2017, l’acusat va falsificar la signatura de la presidenta en una de les actes (on, pel seu compte, va fer-hi constar que s’havia aprovat una derrama de 500 euros).
“Sense la mínima prudència”
Tot i que les acusacions particulars reclamaven que se’l condemnés per delicte d’estafa, l’Audiència no ho veu així i s’alinea amb la tesi del fiscal (que qualificava els fets d’administració deslleial i falsedat en document mercantil). I en aquest punt, a l’hora de determinar si l’administrador va enganyar o no CaixaBank, la sentència renya directament l’entitat per no haver aplicat prou “filtres de control” quan, a instàncies de l’acusat, va anar ingressant les diferents quantitats de diners al compte de la comunitat (fins arribar a sumar els més de 86.000 euros).
Segons recull l’Audiència de Girona, “no hi ha dubte” que CaixaBank no va actuar “amb la mínima prudència exigible” a l’hora de fer els ingressos. “Cap dels copropietaris de l’edifici ha pagat una sola derrama, que tan sols existien a la ment fraudulenta de l’acusat”, recull la sentència.
“Si a ells no se’ls va enganyar, i a l’hora d’afrontar els pagaments tenen un nivell d’exigència i coneixement menor que el d’una entitat bancària, entenem que la mercantil hauria hagut de demanar més justificacions i documents abans de desemborsar diners”, hi afegeix. I aquí, el tribunal entén que aquestes “barreres mínimes” haurien de ser, per exemple, demanar les actes de les reunions de la comunitat o bé les factures de les empreses que haurien fet les obres.
4 anys de presó
La sentència, emesa per la Secció Quarta, condemna l’administrador per un delicte continuat d’administració deslleial agreujat per la quantitat i un altre de falsedat en document mercantil comesa per particular. A més, en el cas del primer delicte, l’Audiència aplica al processat una agreujant de reincidència (perquè a l’octubre del 2017 un jutjat penal de Girona també el va condemnar per quedar-se els diners d’una altra comunitat de veïns, de la qual n’era president).
L’Audiència imposa a l’administrador una pena global de 4 anys de presó i una multa de 4.500 euros. En matèria de responsabilitat civil, l’obliga a retornar a CaixaBank els 82.880,25 euros que va embutxacar-se en benefici propi (amb els interessos corresponents).
La sentència no és ferma i s’hi ha pogut interposar recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
