Els educadors socials de la DGAIA reclamen poder participar en la presa de decisions i a la reestructuració que es faci, arran de l’anunci que ha fet la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mónica Martínez Bravo. El Col·lectiu d’Educadores de Centres propis (CEC) adverteix que segueixen faltant recursos, si bé celebra l’enfocament en la prevenció que ha anunciat el Departament. En aquest sentit, el membre del col·lectiu, Rubén Mora, considera que “injectar diners és bo”, però recorda que hi ha unes “mancances endèmiques” que té el sistema com les sobreocupacions d’alguns centres o la “manca flagrant” de recursos terapèutics, de recursos de salut mental i de centres de contenció. Mora també denuncia la “privatització de recursos” des de 2017.
Tot i reconèixer que l’increment de recursos en la prevenció és una “bona notícia”, els educadors socials de la DGAIA assenyalen que la consellera Mònica Martínez Bravo no ha parlat dels “problemes endèmics” que té l’ens, que el Departament de Drets Socials i Inclusió ha decidit dissoldre. El membre del Col·lectiu d’Educadores de Centre (CEC) de la DGAIA, Rubén Mora, recorda que qüestions com la sobreocupació segueixen sent un “tema a resoldre”. “Ha anunciat que hi hauria centres petits de deu o dotze places, això ja estava contemplat a la cartera de serveis socials i ho va anunciar fa nou anys la consellera Bassa i així estem”, remarca Mora.
A més, assegura que a Catalunya “fa temps que hi ha una manca flagrant” de centres de contenció, de recursos terapèutics i de centres de salut mental, un dels aspectes que més ha denunciat el col·lectiu. En aquest sentit, assegura que quan tenen un cas d’un jove que s’està lesionant en un centre, moltes vegades els professionals no poden comptar amb una atenció immediata.
Per això, des del CEC demanen estar presents en la presa de decisions, en relació amb la remodelació “del nou pla de la DGAIA”. En un comunicat, assenyalen que no volen excloure als treballadors de les entitats, però remarquen que ells no tenen “cap mena de conflicte d’interessos com poden tenir les fundacions del tercer sector, o les pressions que poden rebre les seves treballadores per defensar els interessos de les entitats”.
Recursos “privatitzats” des de 2017
Una altra de les queixes dels educadors de la DGAIA és el que consideren que ha estat una “privatització de l’increment de recursos des de 2017”. Mora ha posat d’exemple els serveis d’intervenció socioeducativa, les cases Barnahus o el sistema de seguiment de prestacions econòmiques. “No sabem si és que els treballadors públics no fem bé la feina o què passa”, ha reblat l’educador.
En aquest sentit, Mora ha lamentat que un dels seus companys a Girona que va denunciar a l’Oficina Antifrau algunes pràctiques i que “no podrà tornar a treballar” a la demarcació, perquè “hi ha un monopoli que està pràcticament tot” en mans d’una entitat concreta. “Haurà de canviar de feina o d’àmbit territorial”, ha reblat.
Des de 2023
Mora també ha recordat que el 2023 van presentar una queixa al Síndic de Greuges que alertava de la problemàtica dels escapoliments de joves tutelats arreu del territori. El text avisava que fugir del centre és un “dels principals factors de risc” de patir situacions d’explotació i violència sexual.
A més, advertia que les noies es trobaven en una situació d’especial vulnerabilitat. Així, proposava millorar la comunicació amb els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, escoltar més els infants i implicar-los en la presa de decisions.
