El Ripollès ha aprovat un pla comarcal de foment de la lectura amb l’objectiu de millorar els hàbits lectors de la població i enfortir la cohesió social i l’arrelament al territori. El Consell Comarcal ha donat llum verda al projecte per unanimitat i preveu liderar-lo amb el suport de biblioteques, centres educatius, entitats i partits polítics, entre d’altres. El president de l’ens, Amadeu Rosell, remarca que volen arribar especialment als pobles petits sense biblioteca, que són 14 dels 19 que formen la comarca.
El document, elaborat per l’Associació Tantàgora Serveis Culturals, inclou una diagnosi i un conjunt d’accions concretes a cinc anys vista. S’hi identifiquen tres línies d’actuació principals: cobrir tot el territori, especialment els municipis sense equipaments culturals o escoles; crear nous lectors; i millorar la coordinació entre els diferents agents culturals per optimitzar recursos i impacte.
Segons Oriol Homs, sociòleg i representant de l’entitat que ha redactat el pla, tot i que el Ripollès és una comarca extensa, poc poblada i amb nuclis petits, disposa d’un “ecosistema lector actiu” amb una àmplia gamma d’iniciatives públiques i privades. Per això, considera que cal potenciar les activitats existents i millorar-ne la visibilitat i coordinació per incrementar-ne l’eficàcia.
El Consell Comarcal té previst licitar el contracte per començar a executar el pla, ja que no disposa de recursos humans ni tècnics propis per tirar-lo endavant. El cost de la redacció ha estat de prop de 5.000 euros, finançats amb una subvenció de 17.000 euros atorgada per la conselleria de Cultura. La part restant es destinarà tant a la licitació com a les primeres accions previstes. L’ens confia que, amb aquest full de ruta, serà més fàcil accedir a ajuts per consolidar el projecte.
Persones grans i joves, col·lectius prioritaris
El pla també identifica com a col·lectius clau les persones majors de 65 anys i els joves, especialment els adolescents. Segons Homs, la lectura pot contribuir a un envelliment actiu i saludable, tot i que el baix nivell educatiu d’algunes generacions pot ser un fre. Pel que fa als joves, es destaca el paper dels clubs de lectura com a eina útil per reforçar la tasca dels centres educatius en la promoció d’hàbits lectors.
El model de Sant Pau de Segúries
Un dels referents que el Ripollès vol replicar és la biblioteca autogestionada de Sant Pau de Segúries, inaugurada fa un mes amb el suport de voluntariat local. Instal·lada a la segona planta de l’Ajuntament, l’accés s’hi fa amb codi a través d’una aplicació mòbil, tot i que les persones grans poden sol·licitar un codi fix.
Segons una de les voluntàries, Imma Páez, l’espai ha permès que els veïns no hagin de desplaçar-se a Camprodon o Ripoll per accedir a llibres. El fons es nodreix de donacions provinents tant de famílies del poble com de segones residències o altres municipis. Els voluntaris classifiquen els llibres, eviten duplicats i asseguren que estiguin en bon estat. En alguns casos, es tracta de llibres nous per estrenar.
L’Ajuntament ha destinat 2.000 euros per adequar l’espai amb butaques, un ordinador i càmeres de seguretat. L’equipament està obert tots els dies de la setmana de 9 a 20 h i els usuaris poden agafar llibres en préstec anotant les seves dades i la data de retorn.
