Diversos experts aposten per les solucions naturals i els entorns verds en àrees urbanes per minimitzar el risc en cas d’inundació però també conscienciar la ciutadania sobre els riscos que té la zona on es troben. Així ho han destacat aquest divendres al matí en la tercera jornada que organitza la càtedra ATL al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona.
En la jornada la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat que les inversions previstes en àmbit hidrològic per aquest 2025 s’estan executant a bon ritme i preveu que el 2030 Catalunya desvinculi el cicle de l’aigua amb la pluviometria. Això vol dir que un 70% de l’aigua que es consumirà provindrà de fonts alternatives.
La càtedra ATL i el Campus de l’Aigua de la Universitat de Girona han posat el focus en la gestió de les inundacions aquest divendres en la tercera jornada de debat que organitzen. Ha estat una sessió que s’ha fet a l’auditori Narcís Monturiol del Parc de Recerca i Innovació on hi han participat diversos investigadors i ponents experts en la matèria.
Un d’ells és l’investigador del grup de recerca LEQUIA, Quim Comas, qui ha apuntat en les solucions naturals i les infraestructures verdes i blaves com una manera de prevenir les inundacions. Comas ha detallat que les ciutats són “zones grises” amb massa ciment i que en cas de pluja tota l’aigua s’ha de filtrar a través del clavegueram. El problema és que en alguns casos, el volum d’aigua que arriba és tan elevat que el clavegueram no està preparat per assumir-lo i per això es generen inundacions.
Per compensar-ho, l’investigador aposta per crear zones d’aiguamolls, cobertes verdes i basses enmig de la ciutat. Són espais que poden convertir-se en zones verdes i que, al mateix temps, ajuden a drenar l’aigua que cau i reduir el risc de col·lapse del clavegueram. L’investigador, però, apunta que aquestes solucions caldrà aplicar-les amb especial interès en zones d’alta densitat de població. Justament zones, que segons Comas, a vegades coincideixen amb barris de rendes baixes i menor concentració de parcs i zones verdes.
“Cal estendre aquestes solucions des d’un punt de vista social”, assegura el membre del grup de recerca LEQUIA. Per altra banda, Quim Comas destaca que aquestes solucions naturals també aporten altres beneficis com ara una millora de la biodiversitat o més qualitat de l’aire. L’investigador afegeix que “no tot són flors i violes” i apunta que algunes de les solucions naturals poden tenir conseqüències, i per això cal “estudiar i analitzar” cada solució en funció de la situació o el cost.
Per altra banda, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha desenvolupat un mètode per analitzar l’impacte que poden tenir aquestes accions de gestió per evitar inundacions. D’aquesta manera, es quantifica econòmicament l’impacte des de la implementació de la restauració d’espais naturals en el risc d’inundació.
La ponent Anna Ribas, ha remarcat la importància de conscienciar la població sobre els riscos de la zona on habiten. D’aquesta manera, considera necessari que la gent entengui si viu en una zona inundable i com hauria d’actuar en cas que hi hagi inundació. “Potser seria positiu ensenyar des de les escoles maneres d’autoprotegir-nos”, apuntava la investigadora.
Deslligar l’aigua de la pluviometria
La inauguració de la jornada ha anat a càrrec de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, qui ha explicat els objectius del departament en aquest mandat. Paneque ha recordat que la idea és “desvincular el cicle de l’aigua de la pluviometria” a Catalunya. Això permetria mantenir un consum d’aigua regular i estable independentment del volum de pluges que hi hagi i evitar situacions com les que s’han patit amb l’episodi de sequera dels últims anys.
La consellera ha remarcat que aquests episodis seran cada vegada més freqüents, i per això creu que no es pot “malgastar ni un minut i ni un euro” en les inversions hídriques. D’aquesta manera, Paneque creu que d’aquí a cinc anys el país obtindrà el 70% de l’aigua de consum de boca a partir de fonts alternatives que no són la captació de rius i aqüífers.
De moment, les inversions previstes per aquest 2025 estan anant a bon ritme, tal com ha anunciat la consellera aquest divendres a Girona. Es tracta d’infraestructures que permetran, sobretot, la regeneració d’aigua a la zona metropolitana de Barcelona. Malgrat tot, Sílvia Paneque ha posat sobre la taula la intenció de tirar endavant noves dessalinitzadores i ampliar algunes de les actuals per aconseguir l’objectiu fixat pel 2030.
