La sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el desnonament del bloc del carrer Ponent de Figueres ha provocat una forta resposta per part d’entitats socials i col·lectius del territori. La Xarxa de Suport Mutu de l’Alt Empordà, amb el suport de la Coordinadora d’ONG Solidàries i altres organitzacions, ha difós un manifest on expressa la seva “indignació” per una resolució judicial que consideren legitimadora d’una actuació institucional que va vulnerar drets bàsics.
El desnonament, executat el 9 de novembre de 2023, va afectar una trentena de persones, moltes d’elles en situació de precarietat extrema. Segons les entitats signants, l’operatiu va ser presentat per l’Ajuntament de Figueres amb un to triomfalista, mitjançant un vídeo publicat pel mateix alcalde, Jordi Masquef, que mostrava el desallotjament com una acció política d’èxit. La gravació, acompanyada de música cinematogràfica i l’etiqueta #AnemPerFeina, és, per als col·lectius, un exemple de banalització del patiment humà i una forma de comunicació institucional estigmatitzadora.
Les entitats denuncien que aquell dia es va fer fora del bloc persones que no comprenien què signaven, a qui es van prometre ajudes que mai no van arribar i que van ser expulsades sense alternatives habitacionals reals. A més, apunten que es va denegar l’accés als serveis socials i que la resposta institucional va ser insuficient o inexistent. Davant aquesta situació, les xarxes comunitàries es van veure obligades a mobilitzar-se per cobrir les necessitats bàsiques de les persones afectades: alimentació, roba, allotjament provisional i suport emocional.
El manifest acusa l’Ajuntament de desentendre’s de les seves responsabilitats i critica que s’hagi emparat en la legalitat per justificar una actuació que, segons les entitats, va passar per alt els drets fonamentals de les persones desallotjades. Tot i la resolució del TSJC, que considera que les persones van marxar voluntàriament, el text insisteix que la versió institucional no reflecteix la realitat viscuda ni el patiment experimentat pels afectats.
Un dels punts centrals de la denúncia és la criminalització de la pobresa i de la migració. Segons la Xarxa de Suport Mutu, l’ús reiterat del terme “ocupacions delinqüencials” per part de les autoritats alimenta un relat perillós que vincula vulnerabilitat amb delinqüència i que genera por, rebuig i discursos d’odi. Les persones que ocupen, asseguren, no són delinqüents, sinó famílies i individus sense opcions, víctimes d’un sistema que no garanteix l’accés a un habitatge digne.
El manifest també lamenta que l’Ajuntament hagi menystingut la tasca de les entitats socials que van actuar amb rapidesa per donar resposta a l’emergència. Aquestes organitzacions reclamen que es reconegui la seva tasca i s’obri un espai estable de diàleg, on es pugui treballar conjuntament per evitar que es repeteixin situacions similars.
En aquest sentit, el text planteja un seguit de demandes concretes. D’una banda, exigeixen que es reconeguin públicament les deficiències en la gestió del desnonament i que es depurin responsabilitats polítiques. De l’altra, demanen que es redacti un pla municipal d’actuació social que contempli l’acompanyament i reallotjament de les persones afectades per desnonaments, amb especial atenció a col·lectius vulnerables com menors, dones i persones migrants.
També proposen mesures estructurals per millorar l’accés a l’habitatge i als serveis socials, com la creació d’un protocol per a ocupacions per necessitat, la promoció d’un parc d’habitatge públic i l’obertura d’un alberg municipal per a persones en situació de sensellarisme, tal com preveu la Llei de Serveis Socials per als municipis de més de 20.000 habitants.
Pel que fa al llenguatge institucional, el manifest insta l’Ajuntament a abandonar terminologies que vinculen l’ocupació amb la delinqüència, en absència de proves penals, i a promoure un discurs basat en els drets humans, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
Les entitats conclouen amb una crida a transformar la ciutat de Figueres en un espai més just, humà i acollidor, on es prioritzi la dignitat per damunt de la repressió. “No és només una qüestió de legalitat: és una qüestió de dignitat”, afirmen.
