L’alertador protegit per l’Oficina Antifrau que va denunciar irregularitats en el pagament d’ajudes a joves extutelats per part de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) a Girona acusa l’administració de negligència i de tapar les disfuncions malgrat haver-ne estat informada. En una entrevista a Vilaweb, el jove treballador afirma que la DGAIA va assegurar que no hi havia cap irregularitat, tot i les proves que ell mateix havia recollit i que actualment investiga l’Oficina Antifrau.
El denunciant va començar a treballar al Servei de Valoració de la Prestació (Sevap) el setembre de 2023. Es tracta d’un servei encarregat de valorar i fer seguiment de les prestacions econòmiques que reben els joves tutelats i extutelats a la demarcació de Girona. Segons explica, al gener de 2024 va detectar el primer cas sospitós: un jove constava com a resident en un pis gestionat per la Fundació Resilis, pel qual l’entitat rebia fons públics, i alhora rebia una prestació com a extutelat, malgrat que vivia i treballava a València, cosa que li invalida el dret a l’ajut.
L’home va redactar un informe intern alertant de la situació, però la seva coordinadora el va rebutjar i, posteriorment, li va prohibir emetre nous informes similars. Segons denuncia, la voluntat era evitar que quedés en evidència una mala praxi per part de la fundació. L’alertador també relata que, durant aquell mateix període, un jove li va comentar que diversos coneguts residien aparentment en pisos tutelats però treballaven, de manera que haurien d’haver fet copagaments que mai es van registrar.
En una conversa gravada amb la seva superiora, el treballador expressava que aquestes pràctiques representaven una malversació de fons públics, a la qual cosa ella responia: “Sí, sí, ja ho sé”. En un altre moment, la coordinadora admetia que caldria fer “molta feina bruta”. L’alertador denuncia que aquestes pràctiques es normalitzaven internament i que el perjudici recau en els mateixos joves, ja que podrien haver d’afrontar conseqüències fiscals per haver rebut ingressos superiors als 2.000 euros mensuals de diverses fonts.
La denúncia interna va derivar, segons relata, en un procés d’assetjament laboral, que va incloure marginació i intents d’apartar-lo. Tant els superiors com altres treballadors haurien evitat actuar, afirma. Més endavant, el treballador va traslladar les irregularitats a la DGAIA, que va negar haver detectat cap anomalia, fet que ell atribueix a una manca de supervisió estructural. “Ho sabia tothom, era un secret de domini públic de feia temps”, assegura.
Finalment, el cas es va portar a l’Oficina Antifrau de Catalunya i a la Sindicatura de Greuges, que sí que han considerat que hi ha indicis d’irregularitats. Per aquest motiu, el denunciant ha obtingut protecció oficial com a alertador. No obstant això, adverteix que cal millorar la legislació catalana en matèria de protecció dels alertadors de corrupció. “Si no serveix de res, estàs venut”, conclou.
