El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha digitalitzat 44.168 documents històrics amb dades meteorològiques, procedents de nou fars emblemàtics de la Costa Brava i generats entre el 1853 i el 1956. El projecte, que s’ha presentat aquest dijous al Far de Sant Sebastià (Llafranc) i s’ha fet amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de Girona (AHG), permetrà aprofundir l’estudi del clima històric i millorar la capacitat predictiva. “Ens permetrà tenir una visió més profunda dels canvis que es van produint, amb especial interès sobre els temporals de mar”, ha dit el cap de l’Àrea de Climatologia, Marc Prohom, que recorda que “suposen un risc associat al canvi climàtic, amb l’augment del nivell del mar”.
El far de Sant Sebastià de Llafranc (Baix Empordà) ha acollit aquest dijous al migdia la presentació dels primers resultats del projecte de digitalització del fons documental meteorològic dels fars de la Costa Brava. Es tracta d’una iniciativa del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Girona (AHG), que ha permès recuperar més d’un segle d’observacions meteorològiques.
El projecte ha digitalitzat un total de 44.168 imatges, corresponents a documents originals generats entre els anys 1853 i 1956 i que estan dipositats a l’AHG. Aquests documents provenen de nou fars emblemàtics de la costa gironina: el Port de la Selva, Cap de Creus, Cadaqués, Roses, Illes Medes, Sant Sebastià, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. I es poden consultar a través del web ‘Arxius en línia’ de la Generalitat.
De tots els fars, el que més documents ha preservat és del de Palamós, amb 8.059. El segueixen els fars de Sant Sebastià (7.666), el Cap de Creus (6.918), Roses (5.642), Cadaqués (5.142), Illes Medes (4.941), Tossa de Mar (1.908) i Sant Feliu de Guíxols (908).
El fons, que s’ha digitalitzat a partir dels documents dels fars de la Costa Brava, conté dades meteorològiques instrumentals (especialment temperatura de l’aire, pressió atmosfèrica, precipitació i velocitat del vent). I també no instrumentals, observades directament pel personal dels fars (visibilitat horitzontal, estat del cel o estat de la mar). També conté informes específics d’episodis de boira o de tempesta, així com correspondència tècnica.
Unes dades que el cap de l’Àrea de Climatologia, Marc Prohom, ha destacat que són mol valuoses perquè permetran “aprofundir en l’estudi del clima històric i millorar la capacitat predictiva”. “Les projeccions de canvi climàtic són simulacions de la realitat”, ha dit, i ha afegit: “com més dades tenim, més precisos són; amb aquestes dades recollides podrem predir millor fenòmens com temporals”.
De fet, predir els temporals de mar és un dels principals objectius del projecte. “Amb el canvi climàtic, el nivell del mar ha incrementat deu centímetres des dels anys 90”, afirma Prohom, que relata que “l’increment fa que els temporals puguin tenir efectes més perillosos i interessa veure canvis en els temporals”.
Després de digitalitzar tota aquesta documentació, ara caldrà analitzar-la amb profunditat per poder-la estudiar i utilitzar per predir els fenòmens meteorològics futurs a la Costa Brava. Segons ha avançat Prohom, “el buidatge de dades és un dels principals reptes del projecte” perquè ha d’afrontar la heterogeneïtat dels formats i la terminologia no estandarditzada utilitzada als segles XIX i principis del XX. Per això, s’ha avançat que s’explora l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) per facilitar la transcripció automàtica dels documents i l’harmonització amb escales modernes de velocitat del vent i estat de la mar.
Les dades recuperades tenen un gran valor científic i pràctic, ja que no només permetran millorar l’anàlisi de la variabilitat i el canvi climàtic en aquest àmbit de la costa i detectar possibles tendències amb una perspectiva de més d’un segle; sinó també reconstruir temporals marítims destacats, i contextualitzant-los amb fenòmens recents com el temporal Gloria (2020) o validar i calibrar models climàtics i meteorològics, millorant la precisió de les projeccions futures.
A més, també s’aporten dades d’observació de dies de boira marítima per poder incrementar la precisió en la predicció d’aquest fenomen en l’actualitat. I es podrà caracteritzar millor els episodis de tramuntana del passat, així com detectar canvis en la recurrència, durada o intensitat actuals.
Ampliar el projecte a altres territoris
L’SMC ja treballa per estendre aquest projecte a altres punts del litoral català, com el Far del Llobregat o el Port de Tarragona, i creuar la informació amb la nova base de dades de temporals de mar de Catalunya (1700-2024), desenvolupada a l’SMC partir de fonts històriques diverses. Aquesta iniciativa reforça el compromís de l’SMC amb la recerca, la preservació de la memòria climàtica i el monitoratge del canvi climàtic, tal com estableixen la llei de meteorologia de Catalunya i la llei del Canvi Climàtic.
A l’acte de presentació del projecte de digitalització d’aquests fons hi ha participat també la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca; el subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Enric Cobo i l’historiador i arxiver de Tossa de Mar, David Moré, que ha posat una mica de context l’evolució del funcionament dels fars arreu del territori.
