Unes 500 persones s’han manifestat pel centre de Girona aquest Primer de Maig responent la crida dels sindicats CCOO i UGT. Darrere la pancarta ‘Protegir les conquestes, guanyar el futur’ la protesta s’ha convertit en un clam perquè es faci efectiva la reducció de jornada a 37 hores i mitja i per frenar la sinistralitat laboral. Precisament, la mateixa setmana en què un treballador ha mort i dos més van quedar ferits arran de l’accident a la planta de bateries de Bonmatí (Selva). Els secretaris generals de CCOO i la UGT, Diana Estudillo i Maxi Rica, han reivindicat també “un canvi de model” que permeti equilibrar els horaris comercials amb la conciliació familiar, assenyalant amb el dit Lloret de Mar (Selva) com a municipi on cal actuar.
La manifestació d’aquest Primer de Maig a Girona ha arrencat des de la plaça Independència i ha acabat a la del Vi, recorrent el centre de la ciutat passant per Jaume I, l’avinguda Pompeu Fabra i la plaça Catalunya. Durant la marxa, en què s’han llançat petards, els 500 manifestants han corejat consignes com “Més temps per viure i menys per als patrons” o “Repartir el treball, compartir la vida”.
De fet, la reducció de la jornada laboral ha estat un dels eixos de la protesta. “No ens aturarem fins a aconseguir-la, sabem que hi ha oposició per part d’algun partit, però la població no entendrà que els polítics no avalin una reivindicació àmpliament sostinguda per la classe treballadora”, ha subratllat la secretària general de CCOO. “Volem repartir la riquesa en forma de reducció de jornada”, ha dit Estudillo.
Per al seu homòleg a la UGT, aquest Primer de Maig ha de servir també per “enfrontar models”. A una banda, el que propugna la ultradreta, “amb el seu discurs de l’odi, del club dels multirics que enfronten persones”. I a l’altra banda, aquell que “construeix noves realitats, per aconseguir més drets i transformar el model laboral”.
Aquest 1 de maig, a la demarcació, els sindicats CCOO i UGT també han fet un altre clam. Aquest, en referència a la prevenció de riscos laborals, coincidint amb la setmana en què un treballador ha mort i dos més han quedat ferits a la planta de bateries de Bonmatí.
“Estarem pendents de la investigació de les causes d’aquest accident, però tenim clar que hi ha una mancança clara en la prevenció de riscos laborals”, ha criticat Estudillo, dient que les empreses tan sols la veuen com un tràmit. “Volem que la prevenció de riscos sigui efectiva, i que tampoc es tradueixi en fer negoci per part de les mútues”, ha subratllat la secretària general de CCOO.
Per a Maxi Rica, l’accident “dramàtic” de Bonmatí posa de manifest “tots aquells treballadors que han estat víctimes d’un model en què les empreses es miren la prevenció com una qüestió de costos”. “Això no pot continuar així, s’ha de posar al centre la vida de les persones”, ha afirmat.
Més conciliació
Durant els parlaments a la plaça del Vi, els dos representants sindicals han posat l’accent en la necessitat de conciliar horaris, apuntant directament al sector del comerç. I més en concret, a Lloret de Mar (Selva).
“El comerç sempre té jornades àmplies, i això entra en conflicte amb la conciliació; a Lloret, ens trobem que la patronal escurça la temporada d’hostaleria, però les botigues opten per mantenir horaris llargs, i això és una contradicció”, ha criticat Diana Estudillo.
“Els treballadors no s’han de veure sotmesos a la voluntat de l’empresari”, ha dit al seu torn Maxi Rica, assegurant que quan a Figueres es va permetre la liberalització d’horaris comercials va ser “un desastre”. “Si això es trasllada a Lloret, ens trobarem en la mateixa situació; no serà positiu ni per a les persones, ni per a les empreses, quin sentit té mantenir el sistema?”, s’ha preguntat.
Empresaris “que fan i desfan”
Per últim, Maxi Rica també ha posat en relleu que avui és un dia per reivindicar els avenços laborals que s’han aconseguit en els darrers anys (com tirar enrere la reforma laboral o incrementar el salari mínim interprofessional). I en referència a les comarques gironines, el secretari general de la UGT ha subratllat que aquí, ara, el repte és traslladar aquests acords – també, els de negociació col·lectiva – al dia a dia de les empreses.
“No és fàcil traslladar-ho als centres de treball, perquè ens trobem amb un model paternalista on els empresaris es creiem amb el dret de fer i desfer”, ha lamentat Maxi Rica. “Per això, ens cal aconseguir consolidar els acords als centres de treball”, ha conclòs.
