Diversos municipis de la demarcació de Girona es troben entre els extrems del rànquing sobre la renda per càpita a Catalunya el 2022. Mont-ras, al Baix Empordà, ha liderat l’increment percentual de la renda per habitant amb un 26%, i Navata, a l’Alt Empordà, ha registrat una pujada del 17%, segons les darreres dades publicades per l’Idescat. Alhora, hi ha municipis gironins que figuren entre els que han patit una davallada, com Salt, l’Escala i Fornells de la Selva. A més, dins del conjunt de comarques amb renda per sota de la mitjana catalana, l’Alt Empordà presenta una renda anual de 14.954 euros, un 20% inferior a la mitjana nacional.
En canvi, la Vall d’Aran és el territori on la renda més ha crescut respecte al 2021, amb un 8,2%. Aquesta xifra se situa molt per sobre de la mitjana catalana, que l’any 2022 ha estat de 19.140 euros per habitant, un increment del 2,7% en comparació amb l’any anterior.
D’altra banda, dotze comarques, entre les quals el Barcelonès i el Baix Llobregat, han registrat augments de renda d’entre el 3% i el 4%. Aquestes dues comarques encapçalen el rànquing de renda per habitant amb 21.297 euros i 19.933 euros, respectivament. En canvi, els augments més moderats, per sota de l’1%, s’han detectat a l’Alt Penedès, el Priorat, l’Alt Camp i el Berguedà.
Més enllà de les variacions, hi ha cinc comarques que tenen una renda un 20% inferior a la mitjana catalana: el Montsià (14.415 euros), l’Alt Urgell (14.757 euros), l’Alt Empordà (14.954 euros), la Terra Alta (14.969 euros) i la Noguera (14.994 euros).
Pel que fa als municipis amb més renda, Sant Just Desvern torna a ocupar el primer lloc, amb 30.352 euros per habitant, superant Matadepera (29.265 euros) després de tres anys. Ambdós superen àmpliament la mitjana catalana: un 58,6% i un 52,9%, respectivament. Completen les primeres posicions Tiana (26.539 euros), Alella (26.404 euros), Teià (26.046 euros) i Sant Cugat del Vallès (26.038 euros).
En l’altre extrem del llistat, hi ha set municipis amb una renda com a mínim un 30% inferior a la mitjana catalana: Castelló d’Empúries, el Perelló, la Jonquera, Salt, Riba-roja d’Ebre, Lloret de Mar i Montferrer i Castellbò.
En total, el 87% dels 468 municipis catalans amb més de 1.000 habitants van experimentar un creixement positiu de la renda per càpita el 2022. A més de Mont-ras i Navata, destaquen els increments a Corbera d’Ebre (14,2%), Almacelles (13,7%), Golmés (11,8%), Teià (11,4%) i Tossa de Mar (10%).
L’augment de la renda familiar a Catalunya s’explica per un fort increment de la remuneració d’assalariats (8,3%) i per l’augment de l’excedent brut d’explotació —és a dir, el benefici empresarial familiar— en un 3,9%. Per contra, les prestacions socials han disminuït un 2,8%.
Els salaris continuen sent el principal component de la renda familiar, amb un 60,5% del total. Els ingressos derivats de l’explotació de negocis familiars representen un 19,3% a nivell català, però en algunes comarques aquest percentatge és notablement superior. La Cerdanya és la comarca amb més pes d’aquest component (31,2%), seguida del Pallars Sobirà (28,8%). Per municipis, la Vall de Boí destaca amb un 41,1% dels ingressos familiars provinents d’aquesta font.
