Soriano ha reconegut que a finals de maig del 2011 va assestar fins a vint ganivetades al seu pare però ha assegurat que ho va fer per defensar-se. L'acusat ha relatat que aquell dia tant ell com el seu pare -que convivien en un pis de lloguer a Lloret de Mar- van començar a beure alcohol des del matí. A més, a partir del migdia, el processat hi va afegir el consum de cocaïna. Al vespre, quan ja eren a casa van començar a discutir i la disputa va anar pujant de to.
"Quan bevia es posava bastant agressiu", ha explicat l'acusat que, com a exemple, ha relatat un episodi familiar del Nadal anterior quan, segons la seva versió, el seu pare va arribar a amenaçar el seu germà amb una destral. "Això va provocar el trencament definitiu amb la família, que em va demanar que m'endugués el meu pare i vam anar a viure a aquest pis de Lloret", ha assegurat Carlos Soriano que també ha rememorat altres episodis de violència del seu pare com quan, assegura, va intentar matar la seva mare i li va arribar a fer un tall a la cara.
"Jo ja sabia que quan agafava un ganivet no era per fer broma", ha relatat Soriano que ha justificat així que "el 22 o el 23 de maig, no ho recordo ben bé" apunyalés repetidament el seu pare amb una navalla, amb tanta força que l'arma va quedar totalment vinclada. El processat jura que va actuar en defensa pròpia, perquè el seu pare el va amenaçar amb un ganivet de cuina de grans dimensions i el va intentar apunyalar en dues ocasions. "Es va llançar a per mi i el vaig apunyalar una vegada, a partir d'aquí tot va ser molt ràpid i no recordo què va passar", ha assegurat Soriano.
El processat ha dit que estava en "un estat d'ira, de por" i que el va apunyalar perquè "no va tenir opció". "Si hagués pogut fugir ho hauria fet, encara que m'haguessin acusat de covard", ha declarat. Després de matar el seu pare, li va agafar els diners que tenia en efectiu i que li havien tocat recentment en un sorteig de l'Once i va fugir de Lloret de Mar. També es va endur les seves targetes de crèdit. Segons ha explicat Soriano, els següents mesos va viure amagant-se de la policia i amb l'únic objectiu d'aconseguir "un plat per menjar". D'aquesta manera ha justificat que cometés diversos robatoris després del crim.
Mentrestant, a Lloret de Mar la calor dels mesos d'estiu accelerava la descomposició del cadàver i feia que els veïns es queixessin per la pudor que sortia del pis. Una treballadora de la immobiliària va trucar a l'acusat per traslladar-li les queixes dels veïns i el processat li va explicar que havia marxat uns dies i que havia deixat peix i marisc al pis, que es devia estar podrint. Per evitar que trobessin el cos, va tornar a Lloret, va ficar el cadàver dins una bossa d'escombraries de mida industrial i el va tancar dins un armari que va precintar amb cinta d'embalar. Després, va tornar a fugir enduent-se el vehicle del seu pare.
L'home ha assegurat que no es va entregar als Mossos d'Esquadra perquè tenia por d'anar a la presó i ha negat que, tal i com sosté el fiscal, intentés evitar que trobessin el cadàver del seu pare perquè així es podia continuar quedant amb la pensió que puntualment cada mes ingressaven al seu pare.
El cadàver el van trobar l'11 de juny i a Soriano el van detenir el 28 d'agost a Salou (Tarragonès).
27 anys i mig de presó
El fiscal, Enrique Barata, creu que Carlos Soriano és culpable d'un delicte d'assassinat, un altre de robatori amb violència i un altre d'estafa continuada. Per això, demana que el condemnin a 27 anys i mig de presó. La defensa, encapçalada pel lletrat Jose Javierre, sosté que l'acusat va actuar en defensa pròpia i sota els efectes de les drogues i l'alcohol i demana que l'absolguin. El cas, que es jutja per la via del jurat popular a la secció tercera de l'Audiència de Girona, continuarà dimarts amb la declaració dels germans de l'acusat que hauran de corroborar si la víctima els maltractava sovint.
En matèria de responsabilitat civil, el fiscal sol·licita que el processat pagui una indemnització global de 181.298 euros. D'aquests, 180.000 són per a tres dels cinc fills que tenia la víctima (un d'ells ha renunciat a rebre cap compensació) i, els 1.298 euros restants, per al propietari del pis, que va haver de desinfectar l'habitatge i canviar mobles.