La degradació de la portalada del monestir de Ripoll s'ha frenat

Una vintena d'experts d'arreu del món han debatut sobre el monument romànic

El Simpòsium Internacional sobre la portalada del monestir de Ripoll ha finalitzat aquest dissabte després de quatre dies de xerrades on han assistit uns vint experts d'arreu del món que han debatut sobre la creació, la conservació i la recuperació d'aquest monument romànic. Les jornades han servit per constatar que la degradació de la portalada s'ha frenat gràcies a les actuacions que s'han realitzat els darrers anys i s'ha mostrat la voluntat, des de tots els sectors relacionats, per trobar actuacions consensuades que permetin mantenir, conservar i recuperar aquest monument que aspira convertir-se en Patrimoni de la Humanitat per la Unesco

. En total hi han participat unes 150 persones. Aquesta tarda s'ha posat el punt i final al Simpòsium Internacional que s'ha realitzat durant els darrers quatre dies a Ripoll. Les jornades han aplegat una vintena d'experts d'arreu del món - com Bèlgica, Alemanya o Estats Units- i ha comptat amb la presència d'unes 150 persones. La trobada ha servit per constatar, tal i com han explicat els diversos experts, que la portalada del monestir de Ripoll es troba "estable" i que la degradació que patia aquesta obra romànica durant els darrers anys s'ha "frenat".

"Els estudis que hem fet durant els últims temps especialment el que van encarregar l'any 2011 a la Universitat de Barcelona ens ha mostrat que la degradació s'ha estabilitzat i això ens dona tranquil·litat per fer una reflexió serena i interdisciplinar per veure com i quan podem actuar per mantenir-ho", ha explicat la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, Àngels Solé.

Segons la directora, el fet de tancar amb vidres la portalada, mantenir una climatització estable i tenir cura de l'obra ha permès "estabilitzar" el monument. Ara, segons Solé, cal que geòlegs, químics, conservadors, historiadors de l'art i representants de la societat civil consensuïn quines actuacions cal fer. "Ha de ser una reflexió sense presses però sense pausa, una reflexió serena sobre quines actuacions s'han de fer i amb quins criteris perquè la única intervenció general que s'ha fet al monument data del 1964", ha valorat.

En l'acte de cloenda del Simpòsium que s'ha realitzat aquest dissabte, s'han presentat les conclusions de les jornades i hi ha intervingut el bisbe de Vic i president del Patronat del Monestir de Santa Maria, Romà Casanova. "És vital fer debats científics com aquests sobre la portalada perquè és una obra d'art de categoria universal i una porta espiritual per passar del món profà a la vivència sagrada", ha explicat. D'altra banda, l'alcalde de Ripoll també ha aprofitat l'acte per destacar que cal tenir en compte la "prevenció i cura" d'aquesta obra. "El fet que sigui reconeguda Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pot suposar més riscos per l'increment de visites que hi haurà", ha apuntat.

Finalment, la comissió científic del simpòsium també ha fet un balanç positiu de les aportacions rebudes. El seu secretari, Marc Sureda, ha assenyalat que tot i l'anàlisi de la portalada des de diverses seccions - creació, conservació i recuperació- s'ha demostrat que no són "compartiments estancs" i permet afrontar nous reptes interdisciplinaris de planificació o estudi del monestir.

Durant aquests dies han passat unes 150 persones per les diferents xerrades i conferències programades. Els especialistes internacionals aplegats han discutit sobre les funcions de les portades romàniques, litúrgiques i funeràries. Un dels aspectes que ha generat mes controvèrsia ha estat la policromia de l'obra. A grans trets, el simposi s'ha convertit en un important punt de partida en el disseny de possibles plans de futur, per compartir idees i la possibilitat de crear, a llarg termini, un document amb les possibles actuacions consensuades.