Les entitats IAEDEN – Salvem l’Empordà i el Grup en Defensa de la Gola han fet aquest divendres una acció reivindicativa davant l’Ajuntament de Sant Pere Pescador per presentar una denúncia administrativa contra el consistori per “inacció” en el cas del polèmic Fluvià Nàutic (que ara s’anomena Port Natura). Una de les membres de les entitats, Catalina Victory, ha criticat que, malgrat els expedients i sancions que han interposat al propietari, continua amb la seva activitat, que ells titllen “d’il·legal”. L’alcalde, Agustí Badosa, ha assegurat que comparteix les reivindicacions de les entitats, però que el cas està en mans de la justícia “i cal esperar que resolgui”. El propietari, Víctor Latorre, manté, però, que té “tots els permisos”.
“Us esteu adormint a la palla”. Aquesta és la frase que es podia llegir a la pancarta que les entitats IAEDEN-Salvem l’Empordà i el Grup en Defensa de la Gola han desplegat durant l’acció reivindicativa davant de l’Ajuntament de Sant Pere Pescador. L’acte ha consistit a escampar palla per tot el terra, amb els participants coberts amb caretes de l’alcalde de la població, Agustí Badosa, i del secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal.
Tot seguit, han llegit un manifest que reclama que es recuperi “de manera immediata” l’ús públic del camí del Joncar, que es tanqui l’activitat “il·legal” de Port Natura (l’empresa situada al Fluvià Nàutic) i que es restauri aquest espai. I és que els ecologistes ja fa quatre anys que denuncien que el propietari “fa activitats sense permís com un aparcament, un càmping i amarraments”.
Així mateix, les entitats –amb el suport de 261 veïns– han entrat una denúncia administrativa a l’Ajuntament de Sant Pere Pescador “per inactivitat davant l’ocupació il·legal dels terrenys de domini públic, el desenvolupament d’activitats econòmiques sense autorització i el tancament del camí públic del Joncar”.
“Se li han obert expedients i se li han imposat sancions, però ell [el propietari] ha incomplert en les seves obligacions. Si ell no fa el que fa de fer, és l’ajuntament i la Generalitat qui haurien de fer una execució subsidiària”, ha ressaltat la membre del Grup en Defensa de la Gola, Catalina Victory.
Els ecologistes han deixat clar que no pararan amb les manifestacions i denúncies fins que “la Gola estigui restaurada i formi part del Parc Natural dels Aiguamolls”.
L’ajuntament, “amb les mans lligades”
L’alcalde de Sant Pere Pescador, Agustí Badosa, ha assegurat que comparteix les reivindicacions de les entitats, i que des de l’ajuntament han fet totes les accions possibles perquè s’aturi l’activitat d’aquesta empresa, ja que també la consideren “il·legal”. Entre altres accions, l’any passat el ple municipal va aprovar la recuperació possessòria del camí del Joncar, així com l’obligació de treure la barrera de peatge i les tanques newjersei. L’alcalde exposa que també van clausurar i precintar l’aparcament d’autocaravanes, “però el propietari va treure els precintes al cap de cinc minuts”.
En aquest sentit, Badosa ha reconegut que “costa molt d’entendre” que no hi puguin fer res, però que han d’esperar: “Nosaltres estem lligats de mans i peus, no podem aplicar mesures de força perquè tot el cas està als jutjats, en instàncies superiors i amb recursos contenciosos, i hem d’esperar a aquestes resolucions”.
Polèmica que ve de lluny
Els terrenys anomenats Fluvià Nàutic estan situats entre la desembocadura del riu Fluvià i el rec Sirvent. Quan es van construir els canals als anys 70, s’hi va projectar una gran urbanització, i tot l’espai es va classificar com a urbà. No obstant això, el 2003, la Generalitat va decidir desclassificar aquestes terres i va enderrocar l’únic edifici que s’havia mig aixecat. Un dels motius que van esgrimir és que aquestes terres estan a tocar del Parc Natural dels Aiguamolls, i formen part del PEIN i la Xarxa Natura 2000.
Va ser aleshores quan va començar el conflicte amb l’actual propietari, Víctor Latorre, que ho va comprar el 2001 per catorze milions, segons ha detallat. Anys més tard, el 2012, va presentar un projecte que preveia 550 amarraments i 380 habitatges que mai li van aprovar, i, paral·lelament, va rebre per part de l’Estat la concessió d’ús de “làmina d’aigua”.
Com que el projecte constructiu no va tirar endavant, a partir del 2021 va començar l’activitat de Port Natura, on actualment ofereix els serveis d’aparcament de vehicles i autocaravanes, i lloguer d’amarradors.
Al llarg d’aquest temps, tant l’Ajuntament com la Generalitat li han obert expedients sancionadors –que superen els 30.000 euros de multa–, però el propietari ha presentat recursos i encara s’estan resolent als jutjats. També el síndic de greuges va instar a “restaurar” la realitat mediambiental de la gola del Fluvià i a “cessar” les activitats que s’hi fan sense permís.
Nega les acusacions
Latorre ha defensat que té “tots els permisos”: “els mateixos que té qualsevol altra marina de Catalunya”. “No hi ha llicències d’activitat per l’amarrament de vaixells o per aparcaments de vehicles”, ha assegurat. És més, el propietari creu que totes les queixes són un “complot” per “espoliar” el Port i “que el puguin explotar ells”.
Per això, té engegats diversos fronts judicials. D’una banda, contra l’Ajuntament i la Generalitat “per impedir-li tota activitat”, i, d’altra banda, contra els dos càmpings que hi ha a prop perquè van ampliar bungalous.
A més, ha argumentat que ha presentat un projecte mediambiental per solucionar els problemes d’abastiment d’aigua a les llacunes, per evitar la intrusió salina i per separar la unió artificial de les conques de la Muga i el Fluvià. Segons el promotor, l’Agència Catalana de l’Aigua ha tramitat un concurs per estudiar la seva proposta.
Compensació econòmica
El propietari ha lamentat les crítiques dels ecologistes i ha al·legat que, si deixa passar tothom, augmentarà la quantitat de vehicles aparcats “i no es podrà mantenir l’espai perquè no hi haurà ingressos”. A més, ha exposat que ell ha fet una inversió econòmica “molt gran” i reclama que, si no pot tirar endavant cap activitat, li compensin econòmicament.
En aquest punt, l’alcalde li ha donat la raó: “Quan la Generalitat va desclassificar els terrenys, l’hauria d’haver compensat econòmicament”. “Estem treballant totes les administracions perquè se li compensi econòmicament, i que els terrenys passin a ser de la Generalitat i del parc natural”, ha conclòs Badosa.
