L’Ajuntament de Quart ha retirat els nius d’orenetes que hi havia a la façana del consistori, en una acció que -tot i haver-se fet legalment- ha estat criticada pels ecologistes. “Tenien una autorització per fer-ho, però no entenem que s’hagi tirat endavant i menys en època de cria, que és el pitjor moment per fer-ho”, trasllada el membre de l’Associació Naturalistes de Girona, Adrià Compte, que recorda que les orenetes són una espècie protegida.
L’acció es va fer la setmana passada, coincidint amb l’inici de la primavera. “És estrany que des dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Girona s’hagi donat aquesta autorització, perquè se sabia que les orenetes ja havien arribat a diferents llocs de Catalunya i faltava poc perquè arribessin a Quart”, lamenta Compte, que assegura que “tot i que quan es va donar el permís els nius de la façana de l’Ajuntament encara eren buits, després de destruir-los ja hi havia orenetes al municipi reconstruint-los”.
Des de l’Ajuntament defensen que s’ha fet com toca i que retirar els nius era necessari per a unes obres que s’estan fent al consistori per millorar-ne l’eficiència energètica. “No entenem la crítica perquè se’ls ha comunicat que ho teníem tot el regla”, diu l’alcalde de Quart, Ferran Rodero, que afegeix que s’ha acordat amb els Agents Rurals que un cop acabin les obres, s’hi col·locaran uns nius artificials perquè les orenetes puguin tornar a instal·lar-s’hi. “Ens hi hem compromès i així ho farem”.
Una acció que des dels Naturalistes consideren que arribarà tard: “L’època de cria és ara, quan les orenetes arriben i no troben els nius”. A més, Compte considera que “l’Ajuntament ha de donar exemple” i preservar els nius tal com marca la llei. I recorda que trencar nius d’oreneta sense permís pot comportar multes que poden anar de 300 fins a 3.000 euros, en els casos més lleus, i arribar per la via penal fins als 45.000 euros, en els casos més greus.
Tornar al niu després de la migració
Coincidint amb l’inici de la primavera, les orenetes arriben a Catalunya després d’una llarga migració de prop 12.000 quilòmetres procedent de l’Àfrica. Tornen al mateix indret i busquen el niu que van deixar fer la primavera anterior. “Les orenetes arriben cansades, després de tantes hores de vol, en què molts moren pel camí”, explica Compte, que afegeix que “si troben el niu destrossat, n’han de fer un de nou per dipositar els ous amb la fatiga acumulada”.
Addicionalment, els darrers anys no ha estat fàcil construir-ne a molts municipis a causa de la sequera; en un moment en què el fang, què és el que necessiten les orenetes per fer els nius, era escàs. “Després de les últimes pluges, aquesta és una bona primavera perquè s’ampliïn el nombre de nius d’oreneta al municipi i n’augmenti la població”, argumenta el membre dels Naturalistes, que lamenta que “destruir-ne, rema en el sentit oposat”. Garantir la presència d’aquesta espècie contribueix a regular el nombre d’insectes i és que “les orenetes són unes grans depredadores de mosquits”. Segons trasllada Compte, “una parella d’orenetes pot arribar a menjar-se uns 2.500 mosquits cada dia”.
Espècie protegida
Les orenetes són una espècie protegida per la Directiva d’aus de la Unió Europea, que no permet capturar-les, matar-les, ni molestar-les durant el seu període de nidificació. A més, les orenetes també es beneficien de les lleis de protecció de la fauna en molts països, inclosa la llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat estatal, que prohibeix específicament destruir o alterar els seus nius sense un permís especial.
A Catalunya, per protegir i estudiar les orenetes, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) ha arrencat el que anomena “Projecte Orenetes”. A través de la col·laboració ciutadana, es fa un seguiment de les poblacions d’aquesta espècie, registrant la seva arribada, la quantitat d’individus i els llocs de nidificació. El projecte vol conscienciar sobre la disminució d’aquestes aus i promoure la protecció dels seus nius per contribuir a la seva conservació.
