Un estudi liderat pel grup de Malalties Digestives i Microbiota de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) ha desenvolupat models predictius per identificar els factors ambientals i genètics associats a l’increment del teixit gras en persones adultes. Els resultats, publicats a la revista científica “eBioMedicine”, proporcionen una base sòlida per dissenyar estratègies de prevenció de l’obesitat en la població adulta europea.
Fins ara s’havia demostrat la relació entre l’augment de pes i factors ambientals com la falta d’exercici, el consum de tabac, alcohol, greixos i productes processats, però aquestes associacions no tenien prou capacitat predictiva per servir de base per a les estratègies de prevenció de salut pública, o només servien en algunes regions europees concretes. Ara, aquesta recerca ha aconseguit desenvolupar models ambientals amb una elevada precisió predictiva sobre l’acumulació de greix corporal a nivell europeu, superant les limitacions geogràfiques i metodològiques dels estudis anteriors.
Per a dissenyar-los, l’equip investigador liderat per l’IDIBGI i l’Agència Internacional de Recerca en Càncer de la Organització Mundial de la Salut (IARC), ha analitzat dades de més de 275.000 participants de la cohort europea “EPIC”, un dels estudis més grans del món sobre la relació entre dieta, estil de vida i salut. Els resultats indiquen que els models que incorporen hàbits com la falta d’exercici, el consum de tabac, alcohol, greixos i productes processats, així com el nivell socioeconòmic, tenen una elevada capacitat de predir l’increment de l’índex de massa corporal i la distribució del greix corporal.
“Per elaborar aquests models, hem partit de més grups específics d’aliments, i també hem fet l’anàlisi amb més individus, fet que han ajudat a perfilar els patrons d’alimentació per millorar el model de predicció. És la primera vegada que els models ambientals funcionen bé per individus de tot el continent europeu”, remarca el Dr. Robert Carreras, investigador consolidat de l’IDIBGI i co-autor de correspondència de l’article, juntament amb el Dr. Heinz Freisling de l’IARC.
En canvi, les conclusions han estat diferents quan l’equip va elaborar models genètics de predicció de l’obesitat. En aquest cas, els investigadors han trobat que el paper de la genètica en la predicció de l’obesitat varia segons l’edat, observant que la predisposició genètica té una influència significativa en l’augment de pes en edats primerenques (entre els 20 i els 50 anys), però perd rellevància a partir dels 50 anys. “La genètica no aporta un valor afegit al model ambiental per predir l’augment de pes en la segona meitat de l’edat adulta”, explica la Dra. Laia Peruchet, investigadora de l’IARC i primera autora de l’article.
Aquestes conclusions subratllen la importància d’incorporar estratègies de prevenció basades en factors ambientals, com l’exercici físic, la dieta i la millora de les condicions de vida, per reduir el risc d’obesitat i de les malalties associades. Els resultats de l’estudi obren la porta a dissenyar recomanacions personalitzades per diferents grups d’edat i adaptar-les a la pràctica clínica a tot el continent europeu.
