Dues famílies de Molló (Ripollès) denuncien que no poden portar els fills a l’escola rural de Llanars perquè els han assignat l’escola de Camprodon. Veuen molt difícil que hi hagi vacants. Una de les mares, Cèlia Martínez, que té un nen que farà I3 el curs vinent, denuncia que la Generalitat no els dona més opcions. El Departament d’Educació subratlla que cal prioritzar l’“escolarització de proximitat”. Les famílies, però, prefereixen el projecte d’escola rural. L’escola de Camprodon els queda a uns 8 km mentre que la de Llanars, a 10,5 km. Des de l’Associació de Micropobles volen “flexibilitat” al món rural i alerten que aquesta norma posarà en risc escoles en zones on hi ha poca natalitat. “Volem facilitats, no traves”, diuen.
Cèlia Martínez, veïna de Molló des de fa deu anys, explica que es pensava que podrien portar el seu fill a una escola rural com a primera opció. Concretament, l’escola Les Moreres de Llanars, integrada a la ZER Vall del Ter. Ara, però, s’han trobat amb la sorpresa que el seu fill de 3 anys ha d’anar a l’escola Doctor Robert de Camprodon perquè és la seva àrea d’influència. Actualment, el centre té 215 alumnes des d’I3 fins a 6è. “Vivim en un poble molt petit, que no té escola i volem portar-lo en una escola rural”, explica. Defensa que és una decisió important per a les famílies. “Ens preocupa perquè parlem de nou anys de la vida del nostre fill i de moltes hores al dia. És un espai on es viuen moltes experiències i vivències, com les relacions amb els amics”, remarca.
Assegura que no tenen res en contra de Camprodon, sinó que reclamen poder escollir una escola rural. “El meu home sí que va poder fer tota l’escolarització al poble, que en el seu moment també era ZER i apostem 100% per aquest tipus d’escola”, afegeix Cèlia Martínez. Malgrat tot, aquesta família ha fet la inscripció amb Llanars com a primera opció i Camprodon, com a segona. “Sabem que és molt difícil, només entrarem si algú dels censats renuncia a la plaça”, admet. A Llanars hi haurà 5 places d’I3 per al curs vinent.
Consultat aquest cas al Departament d’Educació la resposta ha estat que “el Pacte contra la Segregació recomana l’escolarització de proximitat i evitar fomentar la mobilitat escolar”, sense especificar si es tracta d’un entorn rural o urbà. Des de la conselleria subratllen que tenen l’obligació d’oferir als infants en edat escolar una plaça pública a tots ells i cada municipi té una àrea d’influència. Les famílies poden fer la preinscripció a l’escola que vulguin, però els alumnes que tinguin assignada aquella àrea tindran prioritat.
L’Ajuntament de Molló demana “flexibilitat”
L’Ajuntament de Molló lamenta la decisió del Departament d’Educació i ho atribueixen a l’aplicació d’una normativa antiga. L’alcalde del municipi, Josep Coma, recorda que anys enrere ja hi ha hagut famílies del municipi que han pogut escolaritzar els fills a altres punts que no siguin Camprodon i lamenta que ara no es permeti. Assegura que l’explicació que els ha donat Educació és que s’aplicarà la normativa i que “no es permetrà el turisme escolar”, de manera que els alumnes s’hauran de matricular al centre més proper. A més, Coma assegura també que se’ls ha tancat la porta a modificar la seva zona d’influència.
Per l’alcalde, el concepte de “turisme escolar” és “desafortunat” perquè en les zones rurals“no hi ha gaire oferta de serveis”. Molló no té escola i, a banda de Camprodon, també hi ha la ZER on es barregen en una mateixa aula alumnes de diferents edats. “Les famílies volen aquest model d’escola rural, però no poden”, subratlla el batlle.
Ara és el cas de Molló, però creu que la problemàtica es repetirà en altres zones del país. “En aquells municipis que mantenen l’escola rural, que moltes vegades els costa aconseguir matrícules perquè hi ha pocs naixements i moltes d’elles se sustenten perquè reben famílies d’altres municipis”, detalla. Si això no es permet, remarca, “moltes d’aquestes escoles hauran d’acabar tancant”, adverteix.
“Volem facilitats, no traves”
Una idea que també comparteix el president de l’Associació de Micropobles, Joan Solà, que assegura que estan “molt preocupats”. “Les escoles rurals són bàsiques pel futur del món rural i aquesta rigidesa pot fer que moltes de les escoles poden no seguir obertes”, afirma el també alcalde de Riner (Solsonès). El que més preocupa és que “hi haurà moltes menys places”, posant en risc el futur d’algunes d’elles, segons preveuen. Segons Solà, hi ha zones de muntanya en què l’escola més propera no necessàriament està al mateix municipi i, per voler fer complir aquesta norma, obligaria les famílies a fer molts més quilòmetres. “No té cap sentit, cal pensar en les especificitats”, demana.
És per això que ja han demanat una reunió amb la consellera per revertir-ho. “No diem ampliar, sinó aprofitar el que ja tenim d’estructura d’escoles, no les reduïm, donem-los el màxim de vida perquè també és més vida per al territori”, afirma. En aquest sentit, remarca que les escoles són “bàsiques i un recurs imprescindible” per al futur dels pobles petits. I alerten que volent posar fi al “turisme escolar” es pot incentivar el “turisme d’empadronaments”.
Per Solà, “el país és molt divers, no és uniforme i cal adaptar-se a la realitat, no podem mirar-nos només l’empadronament d’un municipi sinó la realitat territorial a l’hora d’aplicar normes”. En cas contrari, “es distorsiona tot”. Per últim, creuen que “cal reconduir la situació amb una mirada de reequilibri territorial”: “Posem facilitats, no traves perquè algunes acabaran tancant, cosa que no ens podem permetre si realment volem un país viu a tots els racons”.
Ara que han començat les preinscripcions diu que és quan afloraran més casos. “Encara hi som a temps, parlem-ho per poder-ho resoldre”, conclou.
