Arbúcies (Selva) s’ha transportat aquest cap de setmana al segle XIV per reviure La revolta del vescomtat de Cabrera i el famós setge al castell de Montsoriu. La segona edició d’aquestes jornades de recreació històrica ha aplegat unes 1.500 persones, consolidant així l’esdeveniment dins el calendari festiu arbucienc.
L’espai Medievàlia, situat al Parc Mongé, es va convertir en un autèntic campament medieval, amb les tendes de la tropa i diverses demostracions d’oficis de l’època, com el mestre d’aixa, l’armorer i la cuina medieval. En un entorn de 2.000 metres quadrats, els visitants van poder viure una experiència immersiva de la mà de la companyia Alma Cubrae, una de les més prestigioses en recreació històrica del país.
L’objectiu de l’Ajuntament d’Arbúcies i el Museu Etnològic del Montseny era oferir als visitants un viatge en el temps a l’època del gran setge de Montsoriu. Així, es van organitzar activitats per a famílies, com el joc de bitlles medieval, el tir al papagai i tallers infantils de petits cavallers i pintura d’escuts.
Un dels moments més destacats va ser el Pas d’armes, una recreació històrica on sis cavallers competien per guanyar l’espasa de virtut. També va triomfar la demostració L’arnès del cavaller, on es mostrava com es vestia un cavaller al segle XIV, a més de la presentació de vuit personatges històrics vinculats al vescomtat de Cabrera, com Bernat II de Cabrera i Ermessenda de Montsoriu.
Diumenge al matí, la marxa dels cavallers va recórrer el mercat d’Arbúcies, buscant els partidaris revoltats dels Cabrera. La seva presència pels carrers cèntrics va generar molta expectació i va culminar a l’Espai Cabrera del Museu Etnològic del Montseny.
Aquest museu, que complementava l’esdeveniment, va celebrar portes obertes tot el cap de setmana, que ha permès als visitants conèixer les sales dedicades al vescomtat de Cabrera i al castell de Montsoriu. També s’hi van dur a terme activitats especials com un taller de cal·ligrafia medieval i la xerrada Músiques i sons de l’edat mitjana, a càrrec de la historiadora Laura Castellet.
