L’Audiència de Girona ha establert un nou criteri per actuar en casos d’ocupacions il·legals recents, que permet desallotjaments exprés sense autorització judicial si s’han produït en les últimes 24 hores. Els magistrats de les seccions penals d’aquest òrgan judicial van arribar a aquest acord el passat 22 de novembre, amb l’objectiu d’agilitzar l’expulsió dels ocupants i escurçar el procés judicial.
Segons el nou protocol, els agents policials que intervinguin en un desallotjament hauran d’aixecar una acta on es reculli l’estat de l’immoble i els possibles danys. Aquest document s’incorporarà a l’atestat policial, que posteriorment es remetrà al jutjat de guàrdia juntament amb la citació a judici dels ocupants. Els magistrats han acordat que aquests casos es resolguin a través de judicis immediats, amb l’objectiu que la sentència es dicti en un termini inferior a set dies.
Aquesta mesura, que ha avançat El Periódico, s’afegeix a altres iniciatives que busquen endurir la resposta legal contra les ocupacions. Els col·legis d’advocats de Barcelona, Madrid i Màlaga han impulsat una proposta legislativa, recollida per Junts, perquè la policia pugui desallotjar immediatament un habitatge sense intervenció judicial si es tracta d’un delicte flagrant, és a dir, quan se sorprèn els ocupants accedint a l’immoble o si es considera que l’ocupació s’ha produït en les últimes 48 hores. Aquesta proposta ha estat admesa a tràmit pel Congrés dels Diputats i s’ha publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals.
L’acord de l’Audiència de Girona busca unificar criteris sobre les ocupacions il·legals, tipificades com a delicte lleu d’usurpació de béns immobles. Aquesta infracció penal preveu multes per a qui ocupi cases o edificis sense autorització que no constitueixin residència habitual del propietari o s’hi mantingui en contra de la seva voluntat.
Els magistrats han indicat que la policia ha d’identificar els ocupants en el moment de l’actuació, informar-los del seu dret a comparèixer davant el jutjat de guàrdia assistits per un advocat i advertir-los que el judici podria celebrar-se fins i tot si no es presenten.
A més, han remarcat que en casos en què no es conegui la identitat dels ocupants, no es pot arxivar la causa sense abans requerir a la policia que els identifiqui. Només si aquesta identificació no és possible es podrà dictar el sobreseïment del cas. També han assenyalat que els propietaris dels immobles ocupats no estan obligats a mantenir els subministraments i que el tall d’aigua, llum o gas no pot considerar-se delicte de coaccions.
Amb aquestes mesures, l’Audiència de Girona busca agilitzar els desallotjaments i reduir els temps de resposta en casos d’ocupació il·legal, enmig d’un debat jurídic i polític sobre el fenomen que va esclatar recentment davant l'ocupació d'una casa a Girona que es va tornar viral a xarxes socials.
Procediment immediat
L'acord, que s'ha fet arribar als col·legis d'advocats i als jutjats d'instrucció de la demarcació, també aconsella tramitar els procediments per delictes lleus d'usurpació de béns immobles a través del procediment immediat, com a judici ràpid. "Tenim el procediment de judici immediat per delicte lleu que s'està utilitzant des de fa molts anys en casos, per exemple, de furts en centres comercials. El sistema és capaç de resoldre el procediment en un termini que pot oscil·lar entre els set i els quinze dies i és molt eficient. No hi ha cap raó per la qual no es pugui aplicar el mateix mecanisme a la usurpació de béns immobles".
L'Audiència -que resol els recursos a les resolucions dictades en primera instància- té en compte que no tots els procediments es podran tramitar d'aquesta manera, però Correas sosté que és una via perquè els judicis "se celebrin més de pressa": "Sabem fer-ho i l'entrada al jutjat de ser preferent, urgent i ràpida".
Un altre apartat que aborden a l'acord les seccions penals de l'Audiència recull que el propietari de la finca ocupada "no té l'obligació de mantenir l'alta dels subministraments. El tall en cap cas pot considerar-se un delicte de coaccions". Víctor Correas concreta que hi ha "moltes falses creences" sobre el criteri dels jutjats i que, a vegades s'acaben creant una sort de "llegendes urbanes judicials" que corren com la pólvora i es donen per vàlides. "En aquest cas, posem per escrit el que ja estem resolent, que és que no hi ha una obligació específica, en un cas d'ocupació, de mantenir els subministraments", comenta el magistrat.
Correas insisteix a diferenciar aquesta tipologia d'ocupacions il·legals que acaben en desallotjament amb els desnonaments: "No estem parlant d'un cas d'una persona que deixa de pagar el lloguer, d'un desnonament hipotecari o d'una persona que està en precari, en aquests casos hi ha una regulació civil i s'ha de resoldre per la via civil, no és tolerable que ningú talli els subministraments per aconseguir desnonar aquestes persones".
El magistrat estableix un paral·lelisme perquè s'entengui millor: "Si a mi em roben el cotxe, no és lògic pensar que jo he d'anar pagant la benzina de la persona que té el meu vehicle fins que la policia o el jutjat em retorni el vehicle. A tothom li semblaria estrany. Doncs si fem la mateixa reflexió en relació amb un habitatge, tampoc té cap sentit que, si estic suportant la presència d'unes persones a qui no he autoritzat a entrar, tingui l'obligació de pagar-los la llum, l'aigua, el gas, l'electricitat i el wifi".
