Girona es consolida entre les 100 ciutats amb més estrelles Michelin del món

Barcelona se situa com la 15a ciutat i la 3a d’Europa

La ciutat de Girona reforça la seva posició com a referent gastronòmic amb cinc estrelles Michelin repartides entre El Celler de Can Roca, Divinum i Massana. Aquesta distinció situa la capital gironina entre les 100 ciutats amb més estrelles del planeta i la cinquena de l’Estat espanyol, només per darrere de Barcelona (39), Madrid (37), València (10) i Sant Sebastià (10).

En el conjunt de Catalunya, la nova edició de la guia Michelin per al 2025 ha sumat 77 estrelles, set més que l’any passat, consolidant el territori com una de les destinacions més destacades de l’alta cuina. Catalunya representa gairebé un 22% de les estrelles de tot l’Estat, que amb 350 distincions es manté entre les cinc potències mundials en gastronomia, darrere de França (757), el Japó (474), Itàlia (458) i Alemanya (395).

Barcelona continua sent la gran capital gastronòmica de Catalunya i ocupa la tercera posició a Europa en nombre d’estrelles Michelin, amb 39 distincions en 29 restaurants diferents. Se situa per darrere de París (157) i Londres (103) i es manté com la ciutat líder de l’Estat, seguida de Madrid (37). A més, en l’àmbit global, Barcelona és la setena ciutat del món amb més restaurants de tres estrelles, amb Hermanos Torres, Lasarte, Disfrutar i ABaC, que sumen cinc dels 148 triestrellats que hi ha al planeta.

En la categoria de dues estrelles, Barcelona es troba a molta distància de Tòquio, que en té 26, ja que només el Cinc Sentits i l’Enoteca Paco Pérez han aconseguit aquest reconeixement. Pel que fa als restaurants amb una estrella, la capital catalana en té 23, la qual cosa la situa en catorzena posició mundial. En la darrera gala Michelin, celebrada el passat novembre a Múrcia, Fishology, Mae, Prodigi i Teatro Kitchen & Bar es van afegir a la llista, mentre que Xerta va perdre la seva estrella.

L’herència de Ferran Adrià i la identitat gastronòmica catalana

Segons el president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, Carles Vilarrubí, l’èxit de Catalunya en l’alta cuina es deu a dos factors clau: una cultura gastronòmica fortament arrelada i l’impacte del fenomen Ferran Adrià. El xef d’El Bulli va revolucionar la gastronomia mundial i va inspirar múltiples generacions de cuiners, consolidant Catalunya com un jardí de talent i innovació culinària.

Tot i això, Vilarrubí lamenta que la cuina tradicional catalana no té una presència destacada en la guia Michelin, ja que només Els Casals, a Sagàs (Berguedà), és considerat un restaurant d’alta cuina centrat en la gastronomia autòctona. En aquest sentit, afirma que cal reivindicar el valor de la cuina tradicional i posar-la al mateix nivell que la d’autor.

A més, subratlla que la influència de la cuina japonesa ha crescut en els últims anys a Catalunya, mentre que altres tendències, com la nòrdica, no han tingut el mateix impacte. Aquesta situació ha portat molts joves cuiners internacionals a formar-se a Catalunya i després exportar-ne les tècniques a altres països.

L’hegemonia europea en l’alta gastronomia

Les dades de la guia Michelin del 2025 mostren que Europa continua sent el continent amb més estrelles Michelin, amb 2.950 de les 4.386 distincions totals. L’Àsia, encapçalada pel Japó i la Xina, n’acumula 1.031, mentre que Amèrica del Nord en té 370 i Amèrica del Sud només 35. Actualment, Àfrica i Oceania no tenen cap restaurant amb estrella Michelin.

Mentre que França concentra la seva força gastronòmica a París (157 estrelles), el Japó reparteix les seves distincions entre Tòquio (220), Kyoto i Osaka, que també se situen al capdavant del rànquing mundial. Per contra, Espanya té una distribució més equilibrada, amb focus destacats a Barcelona, Madrid, València, Sant Sebastià i Girona.

Amb aquestes xifres, Catalunya i Girona reafirmen la seva posició com una de les regions més influents en l’alta cuina mundial, amb una combinació de talent, producte i innovació que continua atraient reconeixements i visitants gastronòmics d’arreu del món.