L'Ajuntament de Roses claudica davant d'una entitat espanyolista arran d'un recurs judicial

L'equip de govern ha rebaixat el requisit de català per una plaça municipal

L’Ajuntament de Roses (Alt Empordà) ha rebaixat el nivell de català requerit en una convocatòria pública per contractar operaris de manteniment, passant del B1 (nivell elemental) a l’A2 (nivell bàsic). La decisió arriba després d’un recurs presentat per l’entitat Convivencia Cívica Catalana, que argumentava que la mesura no estava justificada i que establia un nivell de català massa elevat per aquest tipus de lloc de treball dins la brigada municipal. Sense esperar la sentència, el consistori –governat pel PSC, Junts i Gent del Poble– ha optat per modificar les bases i acceptar el canvi.

En un escrit presentat al jutjat, l’Ajuntament reconeix que establir el B1 de català en la convocatòria va ser un “error” i assegura que, segons el decret sobre l’acreditació del coneixement del català en l’administració pública, el personal d’oficis ha de tenir com a mínim un nivell A2 segons avança el Diari ARA. Així, justifica que aquest és el llindar legal per als operaris de manteniment i que el B1 està reservat per al personal de l’administració.

No obstant això, aquest canvi suposa un gir respecte a la pràctica habitual del consistori. Fonts municipals expliquen que fins ara sempre s’havia requerit el B1 en convocatòries similars i que aquesta és la primera vegada que es modifica el requisit arran d’un recurs d’una entitat espanyolista. Altres ajuntaments catalans estableixen criteris diferents: mentre que alguns, com Barberà del Vallès o Argentona, també demanen l’A2, d’altres, com Montgat o la Pobla de Claramunt, exigeixen el B1.

Crítiques d’ERC-SOM Roses

El primer grup de l’oposició, ERC-SOM Roses, ha criticat la decisió del govern municipal, considerant que suposa un retrocés en la defensa del català. El portaveu del grup, Joan Plana, lamenta que el consistori hagi acceptat la petició de Convivencia Cívica Catalana sense defensar la posició històrica de l’Ajuntament. “Aquest mandat hi ha hagut un retrocés en la defensa de la llengua des del consistori”, denuncia, recordant que fins i tot quan Roses ha tingut alcaldes del PP, la llengua vehicular de l’Ajuntament sempre havia estat el català. També assegura que ara és habitual que l’alcalde, Josep Maria Martínez Chinchilla (PSC), i altres membres de l’equip de govern utilitzin el castellà en plens i actes institucionals, cosa que no passava abans.

L’oposició denuncia que no és la primera vegada que el govern municipal actua en aquesta línia. L’estiu del 2023, la tinent d’alcalde Olga Simarro (PSC) es va referir a Roses amb el topònim en castellà, “Rosas”, en declaracions a TV3, fet que va generar polèmica i crítiques al municipi.

Marginalització dels mitjans locals

La política del consistori envers la llengua catalana i el seu rebuig a defensar-la es va fer palès l'any passat quan des del consistori es va negar qualsevol inversió publicitària als mitjans locals per part del seu responsable, Fèlix Llorens (Gent del Poble), regidor de Turisme i Promoció Econòmica.

Fins aleshores, l'Ajuntament de Roses havia mantingut col·laboracions amb diversos mitjans de la comarca fent petites aportacions publicitàries, però amb el canvi de govern i l'entrada del PSC a l'alcaldia, el regidor va tenir via lliure per desfer tots els convenis assolits fins aleshores.

Un dels damnificats va ser aquest mateix diari que, en converses amb Llorens, va assegurar que la seva feina "no és vetllar pel català ni molt menys els mitjans locals", explicant a més que "tota la inversió la farem a Instagram i Facebook", dues empreses propietat de Meta amb seu als Estats Units.