El director Sergi Belbel i la dramaturga Cristina Clemente estrenen 'Dones de ràdio', un drama amb tocs de riure sobre el càncer de mama. L'obra parteix de deu entrevistes que la dramaturga va fer a deu dones que havien patit la malaltia.
A partir del seu testimoni, Clemente construeix una obra que, com una teranyina, teixeix les històries de tres dones totalment diferents de qui la malaltia fa confluir. Amb una escenografia descarnada, la d'un meteorit que metafòricament recrea un tumor i que s'obre per donar pas a un estudi de ràdio, l'obra porta damunt l'escenari l'estil propi de Clemente, amb diàlegs que transiten per la línia fina que separa drama, comèdia, tendresa i emoció. S'estrena a Salt (Gironès) i farà temporada a la Villarroel.
Fa anys que es coneixen -de fet, ella havia estat alumna seva- però aquest és el primer cop que el director Sergi Belbel i la dramaturga Cristina Clemente fan tàndem a l'escenari. "D'ençà del moment en què em va ensenyar les primeres pàgines del text, sense saber que l'acabaria dirigint, ja li vaig expressar que seria un plaer veure l'obra", admet Belbel.
'Dones de ràdio' és un muntatge que parla del càncer de mama sense tabús, amb franquesa, amb tendresa però també amb sentit de l'humor. A Clemente, la idea d'escriure-la li va venir després de saber que una amiga seva, amb qui feia un any que compartia partits de bàsquet de les filles, patia càncer de mama.
"Quan li vaig demanar per què no m'ho havia explicat abans, em va respondre que si ho hagués fet deixaríem de riure; i vaig pensar que tenia molta raó", diu la dramaturga. Per encarar el text, Clemente va fer deu entrevistes -vuit de les quals, en profunditat- a dones que havien patit la malaltia. I a partir de les seves vivències, va idear un text de ficció que ara Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego porten a escena.
"No és teatre documental, però sí que agafo l'essència de les entrevistes", admet la dramaturga. De fet, Sergi Belbel qualifica el text de "proesa", perquè Clemente ha sabut crear "una partitura per a tres grans intèrprets" que, com una teranyina, "a partir de testimonis reals" teixeix les històries de tres dones d'estrats, procedències i edats diferents "que conflueixen en un moment determinat": l'aparició d'un bony al pit.
La Rosa (Àngels Gonyalons) té 55 anys, lidera un programa de ràdio de màxima audiència i és una dona irònica i amb caràcter. L'Àgata (Sara Espígul), que ronda els 40, treballa d'infermera en un hospital i és discreta i sensible. I la Carol (Sara Diego), que encara no ha fet els 30, no està massa centrada professionalment, és directa i desinhibida.
A partir del moment en què els detecten la malaltia, les seves vides fan un gir de 180 graus. "El meu objectiu era posar el càncer de mama al centre, una malaltia que sembla de segona categoria, i explicar com és i què viu qui l'ha patida", explica Clemente.
Estil indefinible i propi
Damunt l'escenari, les tres actrius expliquen cadascuna de les històries posant-se també a la pell de personatges que envolten l'altra. Ho fan amb tendresa, amb sensibilitat però també amb sentit de l'humor. "La grandesa del text és que aconsegueix fer riure explicant un tema dramàtic, tot i que no és una comèdia; 'Dones de ràdio' es mou en aquest estil indefinible i propi de Clemente, que transita per la línia fina entre la tendresa, l'humor i l'emoció", explica Belbel.
Les tres actrius coincideixen que fer 'Dones de ràdio' ha suposat "un repte estimulant", perquè l'obra també pren el riure com a "mecanisme de supervivència" per afrontar la malaltia. I ho fa amb una escenografia neta, ideada per Max Glaenzel, que situa un meteorit al mig d'un escenari blanc. "És un espai metafòric que dona sentit a l'obra, perquè la pedra no deixa de ser tant la representació en 3D d'un tumor com també el pes que cau al damunt de les qui el pateixen", concreta el director.
Les dones amb qui Clemente va entrevistar-se per a 'Dones de ràdio' -el títol, fa referència al programa però també al tractament del càncer- ja han vist l'obra i li han donat el vistiplau. "El gran repte de la funció és intentar mantenir una veritat pura, però també poder fer-ho amb sentit de l'humor", concreta Espígul. "No és fàcil fer una obra com aquesta, però un dels denominadors comuns que ens ha dit la gent és que amb aquesta obra es peten de riure amb un nus al coll", hi afegeix Gonyalons.
'Dones de ràdio' s'estrena aquest divendres al Teatre de Salt i també es podrà veure durant el cap de setmana (amb una funció dissabte al vespre i una altra diumenge a la tarda). Després, iniciarà una gira per tot Catalunya que la portarà a més de quinze municipis diferents i a partir del 22 de març farà temporada a La Villarroel fins a l'11 de maig.
