Un 'koúros' ('home jove' en grec antic) de sis metres d'alçada i tres tones de pes és el que es troben aquests dies els visitants i veïns de Palafrugell (Baix Empordà) al bell mig de la plaça de Can Framis. Les seves grans dimensions no deixen a ningú indiferent. Centenars de peces de ferro reciclat que anteriorment havien format part d'un tractor o de maquinària industrial vesteixen ara un torç humà de rostre inexpressiu. "És l'eternitat, no té temporalitat", explica el mateix artista, que ha necessitat quatre mesos de feina per acabar-la.
Aquesta és la targeta de presentació que la Fundació Vila Casas ha escollit per donar a conèixer l'extensa trajectòria de Manuel Solà (Barcelona, 1950) que "no s'ha prodigat" en un elevat nombre d'exposicions, assenyala la comissària, Glòria Bosch. A tot estirar n'haurà fet una vintena al marge dels treballs col·lectius. Bosch destaca que Solà "treballa amb la vida i amb les experiències que va acumulant amb el temps" i com, en aquesta exposició, formada per una vuitantena de peces de pintura, escultura i objectes, es pot veure l'evolució de l'ésser humà i també del mateix artista.
El muntatge ha comptat amb la col·laboració de la dramaturga Julia Bel, que ha diferenciat quatre grans apartats o 'quatre actes' de la història de la humanitat projectada a l'obra de Solà. Bel ha utilitzat el concepte del sòcol per guiar el visitant al llarg d'aquest recorregut amb una "escriptura subtil" basada en quatre materials diferents dipositats al terra de les dues sales, just al sòcol de les parets, entre els quals hi ha el carbó per parlar de 'la caverna' o les espigues de blat referents a 'L'extensió de la terra' i l'evolució de l'home quan abandona el nomadisme. Els altres dos actes plasmats són l''Urbe' i l''Espai virtual'.
La mostra arrenca amb una selecció d'olis sobre tela de marcada denúncia social, que es corresponen en la primera etapa pictòrica de Manuel Solà de mitjans del anys vuitanta amb missatges sobre el consumisme o la mort a vegades irònics. L'artista reconeix haver-se sorprès en veure com, vint anys després, encara són "plenament vigents". "Parlen d'un ideari que ha fracassat i que es va repetint", explica Solà, que considera que en aquest país la democràcia "encara està per estrenar".
En una segona sala, la principal, es pot fer un recorregut per la matèria i el volum, fruit del mateix interès que altres artistes com Picasso o Miró també van sentir per la recerca d''objectes trouvés' i com Solà els busca i els converteix en escultures fetes de material reciclat amb ferros, fustes i pedres. Quan se li pregunta si se sent més pintor que escultor, Solà respon que en realitat es veu com un "narrador de contes" i admet que, després de vint anys, sent com l'escultura li ha obert una "finestra a un món il·limitat" on encara té moltes coses a dir.
L'exposició "Kouros, Retorn" es podrà visitar fins al 27 d'abril de l'any que ve.
Jordi Gich i la nuesa de la figura femenina
La nova temporada expositiva a Can Mario també inclou una mostra de l'escultor Jordi Gich (Palafrugell, 1975), titulada 'Inflexió de la línia a l'espai'. En ella, es pot veure una selecció d'una desena de peces fetes amb ferro, bronze i fusta inspirades en la figura femenina i la fertilitat. Són peces que juguen amb la verticalitat i la suspensió de línies corbades que es fan i es desfan. "És la idea del cicle de la vida, el ser i el no ser", detalla l'autor. Les peces són úniques i molt elaborades fins al punt que algunes estan fetes de troncs de fusta de grans dimensions que acaben convertint-se en una estàtua de 400 grams. La mostra es podrà veure a la Sala Empordà fins al 15 de desembre.
Un 'koúros' de sis metres convida a endinsar-se en l'obra de Manuel Solà
L'espai Can Mario de Palafrugell dedica una retrospectiva a l'artista barceloní
