Un estudi internacional ha descobert que les erupcions a la Garrotxa són més recents del que es creia i que el volcà Montsacopa d'Olot va treure lava fa tan sols 20.000 anys. A la recerca hi han participat investigadors catalans, espanyols, nord-americans i mexicans.
A partir de catorze mostres de diferents cons volcànics i colades de lava, l'estudi ha posat en relleu que les primeres erupcions reconeixibles a la comarca daten de fa 248.000 anys (al Molí Fondo de Sant Joan les Fonts) o que la colada de lava de La Moixina es va formar fa 26.000 anys. La investigació, publicada a la revista Quaternary Science Advances, també conclou que la morfologia dels volcans i l'estat de conservació no són determinants per establir-ne l'edat relativa.
A la investigació hi han pres part experts de la Garrotxa, de l'estat espanyol, dels Estats Units i de Mèxic. En concret, la recerca s'ha dut a terme entre l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) adscrit al Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la garrotxina Geonat SL, l'americana New Mexico Tech University i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).
L'estudi s'ha centrat a revisar l'estratigrafia i les edats de les erupcions a la Garrotxa, partint de catorze mostres que s'han pres a diferents cons volcànics i colades de lava de la comarca. Gràcies als avenços tecnològics, la investigació ha permès revelar dades inèdites i descobrir que les erupcions de la Garrotxa són més recents del que es creia.
En concret, s'ha vist que les primeres erupcions reconeixibles a la zona, corresponents a la colada de lava inferior del Molí Fondo de Sant Joan les Fonts, daten de fa 248.000 anys. I que el volcà Montsacopa d'Olot va fer erupció fa tan sols 20.000 anys.
A més, segons subratllen els investigadors, també "sorprèn" que la colada de lava de La Moixina dati de fa 26.000 anys. La investigació, d'altra banda, ha permès confirmar que el Croscat va fer erupció ara fa entre 13.000 i 15.000 anys i que la colada de lava del Bosc de Tosca data de fa 17.000 anys.
A l'hora de fer les datacions, els científics han fet servir tècniques radiomètriques (posant en relació diferents isòtops). Les anàlisis de les mostres s'han dut a terme al Laboratori de Recerca Geocronològica de la Universitat New Mexico Tech, situada a la ciutat americana de Socorro. Aquest centre és referent a l'hora de fer datacions radiomètriques de roques volcàniques basàltiques.
Més freqüents i recents
Segons subratllen des de Geonat SL, la investigació "proporciona nova informació que millora l'estratigrafia prèvia de les unitats volcàniques" de la Garrotxa, i revela que a la comarca "les erupcions van ser més freqüents i són més recents d'allò que es creia". A més, la recerca també posa en relleu com "la morfologia dels volcans i el seu estat de conservació no són determinants per fixar-ne l'edat relativa, perquè la urbanització i diferents factors d'erosió els poden haver modificat; i amb això, induir a errors".
Els autors de l'estudi, que s'ha publicat en format article a la revista Quaternary Science Advances, també subratllen que la recerca "confirma que cal una millor investigació geològica i geocronològica per comprendre aquests camps volcànics i, en general, el sistema del rift europeu". És a dir, el que va donar lloc a les plaques tectòniques del continent, que segons els investigadors, arran "de la seva relativa joventut i manifestacions d'activitat actuals (sismicitat, fumaroles , etc.) s'hauria de monitorar per afrontar reptes futurs de mitigació del risc volcànic".
La recerca que ara s'ha publicat és la segona fase d'un estudi més ampli centrat en les edats i l'evolució del vulcanisme a la Garrotxa. Durant la primera fase, la investigació es va centrar en l'obtenció de centres volcànics al paleollac de la Vall d'en Bas, i els resultats ja es van publicar a les revistes Nature i The Holocene.
La tercera fase, que ja s'està duent a terme, posarà el focus en obtenir noves datacions que permetin completar el marc evolutiu de l'activitat volcànica i la freqüència de les erupcions a la Garrotxa. "Això permetrà establir un model precís del funcionament i risc associat d'aquest tipus de zones volcàniques, les més abundants del nostre planeta", conclouen els investigadors.
