Un propietari de Girona, Josep Maria Amargant, ha portat el cas del seu pis llogat als tribunals després de descobrir que s’hi havien empadronat una desena de persones, malgrat que el contracte de lloguer establia que només hi podia residir el matrimoni arrendatari.
Segons explica el propietari, la situació es va fer evident després que els veïns del bloc alertessin de molèsties constants i d’una elevada circulació de persones entrant i sortint del pis.
En contactar amb l’Ajuntament de Girona, Amargant va saber que s’hi havien empadronat fins a deu persones, una situació que considera un “incompliment flagrant del contracte” i que, segons ell, representa una “manca total de confiança” amb els llogaters. A més, la llogatera va admetre haver rellogat una habitació a una cosina seva, fet que també vulnera els termes del contracte, segons explica 3Cat.
L’Ajuntament defensa el dret a l’empadronament
Per la seva banda, l’Ajuntament de Girona assegura que el padró es regeix per la normativa vigent i que no és necessària l’autorització del propietari per empadronar-se en un habitatge.
El consistori explica que l’empadronament només requereix documents com el contracte de lloguer, rebuts o una autorització de l’usufructuari del pis. “El padró és un registre administratiu que permet quantificar les persones que viuen a la ciutat i garantir l’accés als serveis públics essencials”, indiquen fonts municipals.
No obstant això, aquesta situació posa de manifest la manca de mecanismes per controlar casos d’empadronaments massius en un mateix habitatge. Segons els experts consultats, la normativa actual impedeix als ajuntaments establir un límit màxim de persones empadronades per domicili o exigir acreditacions de propietat més enllà dels documents habituals.
Un problema sense solució immediata
Aquest cas, que ha generat controvèrsia a Girona, evidencia una problemàtica que afecta altres municipis. “Els ajuntaments estan lligats de mans i peus”, explica un expert, subratllant que la normativa actual deixa poc marge per supervisar o limitar els empadronaments en habitatges on es produeixen situacions irregulars.
Amargant, per la seva banda, espera que la via judicial resolgui la situació, mentre lamenta la falta de mesures de control que podrien haver evitat aquest conflicte.
