La voluntat dels dos consistoris és conèixer el nombre de pisos buits de Salt i Girona que actualment estan en propietat del Sareb i saber, alhora, a quins es podria tenir accés i en quines condicions. En aquest sentit, els dos ajuntaments expressen la seva disposició a prendre "compromisos de garantia" davant de la Sareb perquè posi a disposició dels ajuntaments habitatges que es destinarien a lloguer social. A més, avancen que els criteris d'adjudicació serien "clars i transparents". Per tal de tractar aquest assumpte, els dos ajuntaments van acordar demanar una reunió amb els representants del banc dolent.
Segons l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, la decisió de recórrer a la Sareb és un "pas decidit" com a ajuntaments per buscar solucions a una problemàtica creixent com és l'accés a l'habitatge. Puigdemont ha afegit que els serveis socials municipals "tenen un límit" -tant pel que fa a les competències com als recursos- i, per tant, apunta que és "imprescindible" buscar complicitat. Per la seva banda, l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, ha explicat que aquesta acció és la primera d'un seguit de mesures que s'impulsaran per aconseguir més habitatge social i així poder donar resposta "a una dura realitat a les nostres ciutats".
Girona i Salt també s'han compromès a treballar per conèixer amb exactitud el nombre de famílies que es troben en dificultats per accedir a l'habitatge ja que, segons reconeixen, actualment els ajuntaments només coneixen aquells casos que per diferents vies hagin pogut arribar als serveis socials.
Aquests acords es van adoptar dilluns a la tarda durant una trobada va tenir lloc al consistori gironí i va comptar amb la presència, a banda dels dos alcales, del regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona, Eduard Berloso, la regidora de l'àrea d'Atenció a les Persones de Salt, Fanny Carabellido, i la regidora d'Habitatge de Salt, Glòria Pàmies