Quan l'experiència i la disminució de reflexos s'ajunten al volant

Els mossos fan xerrades de conscienciació entre els conductors majors de 65 anys

L'experiència és un grau, però les limitacions lligades a l'edat poden jugar una mala passada si se surt a la carretera sense ser-ne plenament conscient. Per això, els Mossos d'Esquadra fan xerrades entre els conductors majors de 65 anys. De discursos, però, n'hi ha pocs; sobretot, allò que es potencia és la interacció.

Jocs com ara passar-se pilotes de diferents mides serveixen per fer adonar als avis que els seus reflexos ja no són els que eren. Però els agents també aprofiten les sessions per recordar-los que ells són un mirall per als seus néts i que hi ha gestos, com ara mantenir la calma quan el conductor del darrere s'exalta, que ajuden a fomentar la seguretat viària entre els més petits. De tots els accidents de trànsit mortals que es registren, en un 5% hi ha involucrades persones més grans de 70 anys. La xifra, tot i que petita, no s'ha de passar per alt, i per això els Mossos d'Esquadra porten a terme accions de prevenció entre les persones grans. Una d'elles són les xerrades sobre mobilitat segura, que el grup de Trànsit de Girona fa periòdicament als casals d'avis de la demarcació.

Entre les sessions que s'han portat a terme, n'hi ha hagut una que s'ha fet a la Jonquera (Alt Empordà). D'entrada, els agents ja indiquen cap on aniran els trets. De discursos n'hi ha pocs, i de dades també. Només una que volen que resti a la memòria dels avis que escolten. Des de l'any 2000, el número de morts en accidents viaris a Catalunya s'ha reduït notablement, fins a més d'un 60%, i aquesta és la tendència que cal seguir.

Per això, cal conscienciar tots els col·lectius que agafen el volant. I si es posa la lupa damunt dels grups d'edat, els majors de 65 anys en són un d'ells. L'experiència és un punt a favor, però les limitacions lligades als anys juguen en contra.

El joc de les cadires

Els agents, després d'una breu explicació, fan interactuar els avis perquè s'adonin de tot això. I la fórmula escollida és mitjançant jocs. Primer es comença amb una variant del joc de les cadires. Aquí cadascun té un paperet on hi ha escrites diverses paraules (com ara cotxe, ambulància o pas de vianants).

Un agent llegeix un text i, cada vegada que en senten alguna, els avis que la tinguin escrita s'han d'aixecar i intercanviar les cadires. Quan el mosso, llegint el relat, pronuncia la paraula 'circulació, tots s'han d'aixecar. D'entrada, el joc és una mena de batibull. Però quan els avis posen una norma (tots giraran cap a la dreta) s'adonen de la importància de les regles.

I aquí és on entra en joc el seu paper amb els més petits. "Un dels principals missatges que els transmetem a la gent gran és que ells són un exemple, i moltes vegades actuen com uns segons pares amb els seus néts", explica un dels mossos, Ramon Cos. I hi afegeix: "Per tant, poden aportar-los la seva experiència i fer-los aprendre conductes com ara que sempre cal travessar el carrer pels passos de zebra".

Adonar-se de les limitacions

L'altre joc està més enfocat a què els avis prenguin consciència que els seus reflexos ja no són els que eren. Per això, posats els uns davant dels altres, es llancen diverses pilotes de diferents mides. Al principi no hi ha massa problema, perquè estan a tocar; però quan allunyen les cadires i augmenta la distància, moltes pilotes van a parar per terra.

"Allò que els fem veure és que s'han d'adaptar a cada etapa de la vida; i que, per exemple, quan hagin de fer una frenada mentre condueixin, la seva capacitat de resposta pot ser més lenta", concreta Cos. Però el missatge no s'acaba aquí. I és que, en certa manera, els mossos també els volen fer prendre consciència que, a vegades, són ells qui llancen pilotes fora.

"A vegades els costa reconèixer les seves limitacions, a diferència d'altres generacions que són més autocrítiques", explica l'agent de trànsit. "Per exemple, molts ancians prenen més d'un medicament, i tot i que algun els hi pugui provocar somnolència i eleva el risc a l'hora de conduir, ells no ho tenen tan present i continuen pensant que ho poden assumir", concreta Ramon Cos.

Mantenir la calma

Al final de la xerrada, els jocs i els consells arriben allà on tocava. Una veïna del poble, la Lola López, té clar què ha de fer quan surt a la carretera. "Jo he d'anar tranquil·la i si hi ha algú al darrere que m'apreta, deixar-lo passar i no posar-me nerviosa", explica. Ella porta gairebé 25 anys conduint -ara en té 68- i reconeix que a la carretera et pots trobar de tot. "Hi ha molta gent que no mira ni per on va, però s'han de respectar els límits de velocitat", explica.

La Lola té tres nétes i és conscient que elles s'emmirallaran amb allò que faci. També ho entén així en Josep Cufí, un altre veí del poble de 72 anys. "Jo sóc qui vaig a buscar els néts a l'escola i sempre els hi dic que s'ha de creuar pel pas de vianants; amb tot allò que puc, els alliçono", explica.

I pel què fa a l'hora d'agafar el cotxe, en Josep ho té clar. "Si hi ha algú que em comença a pitar mentre estic conduint, faré com sempre; no penso dir ni piu i me n'allunyaré com més millor", comenta aquest veí de la Jonquera. I conclou: "Allò més important és mantenir la calma i anar amb molta precaució, sobretot a les rotondes, perquè aquí al poble vénen cotxes i camions per tots costats i cal vigilar".