El Museu del Joguet de Figueres s’endinsa en la història del videojoc amb una exposició

També s’hi podrà veure el primer videojoc en català, manuals de màquines recreatives i plaques antigues

A Catalunya hi havia almenys una desena d’empreses que es dedicaven al videojoc i una d’elles va dissenyar la primera consola catalana l’any 1974, que al seu torn es va convertir en la primera europea a comercialitzar-se i la segona a nivell mundial.

Ara una exposició al Museu del Joguet de Figueres repassa aquestes efemèrides a través de la història del videojoc català des de principis dels anys 70 fins als 90. En total, s’hi podran veure una quarantena de peces entre els quals hi ha la primera consola, l’Overkal, però també la Palson -imitació del Pong fabricat al Japó-, una vintena de plaques dels principals jocs adaptats i desenvolupats aquí o el primer videojoc català. La mostra s’inaugura aquest dijous i es podrà visitar fins al 25 de gener.

L’origen de l’exposició en les I Jornades d’Entreteniment Digital de Figueres, que es van celebrar del 19 d’agost al 23 de setembre de l’any passat, juntament amb l’exposició temporal ’50 anys d’entreteniment digital’ que les acompanyava. Després d’això i fruit de la investigació del desenvolupador de videojocs Alex Roca i la col·laboració del col·leccionista Josep Maria Frigola, s’ha gestat la mostra temporal ‘Història del videojoc català’.

L’exposició, que es podrà visitar a la planta baixa del Museu del Joguet de Catalunya a Figueres, compta amb una quarantena de peces i s’endinsa en els primers anys d’aquesta indústria al país, que va arribar a aplegar més d’una desena d’empreses que s’hi dedicaven. L’objectiu es posar llum i taquígrafs al desenvolupament d’aquests jocs i consoles en la història de Catalunya, sovint desconeguda.

La mostra, comissariada per Frigola i Roca, està organitzada en tres grans àmbits. En el primer s’hi mostren diverses plaques d’adaptacions catalanes de jocs recreatius internacionals com Ave Feniz de l’empresa Niemer de Barcelona adaptat al joc original Phoenix de Taito del 1980 o Komemokos, de l’empresa Cirsa de Terrassa, una adaptació del joc original Pac-Man de Namco, també del 80.

En el segon àmbit, s’hi recullen jocs catalans per a recreatius com l’Ambush de l’empresa barcelonina Tecfri o el joc Botanic, desenvolupat per l’empresa també de Barcelona Itisa, ambdós del 1983. També hi ha la placa Tour Vision, basada en la consola PC-Engine de Nec o el joc World Rally 2. Twin Racing, desenvolupat per Zigurat i l’empresa barcelonina Gaelco el 1995.

El tercer espai recull consoldes catalans i jocs per a aquestes consoles. Aquí s’hi podrà veure un dels dos únics exemplars que es tenen localitzats de la consola Overkal, propietat del col·leccionista Marçal Mora. La peça la va dissenyar Santiago Arcocha i es va fabricar a Inter Electrónica, un popular fabricant barceloní d’electrodomèstics, l’any 1974. Aquesta és va convertir, al seu torn, en la primera consola europea que es va comercialitzar i en la segona del món després d’Odissey, fabricada l’any 1972.

De fet, Overkal es va inspirar en l’Odissey, però amb modificacions adaptades als televisors europeus de l’època. Disposava de vuit jocs: tenis, tenis taula, futbol, esquí, atac submarí, carreres espacials, persecució i ruleta. I com totes les consoles de primera generació, comptava amb jocs senzills i que els jugadors controlaven amb punts lluminosos que es podien moure i interactuar.

Aquesta, però, no és l’única peça destacada de l’exposició. També s’hi pot veure la Palson (1977), fabricada per l’empresa Electrònica Ripollès, i que imitava el clàssic Pong, fabricat al Japó l’any 1975. A més, s’hi exposa el primer videojoc que es va fer en català, Guillem de Bergueda. Promogut per la Generalitat, va sortir al mercat l’any 1985. També s’hi podran veure manuals d’operacions i fulletons d’aquests primers videojocs.

El director adjunt del Museu del Joguer, Pep Canaleta, remarca la “importància” que van tenir la desena d’empreses dedicades al sector a Catalunya, tot i que a dia d’avui la majoria han anat desapareixent o reconvertint-se al llarg dels anys.

Noves jornades

A banda de la mostra, s’han organitzat unes segones jornades que es faran aquest dissabte i el 16 de novembre amb xerrades a l’entorn d’aquesta temàtica i una visita comentada a càrrec dels comissaris, el dissabte que ve a les onze del matí.