La seu de la UNED (Universitat Nacional d’Educació a Distància) a Salt va acollir ahir l’Acte Acadèmic d’Inauguració del curs 2024 – 2025 de la UNED Girona, centre associat que l’any vinent celebrarà el 50è aniversari de la seva arribada a les comarques gironines.
Amb més de 1.600 alumnes inscrits, a l’espera de tancar el període de matrícula la setmana vinent, l’oferta formativa d’aquest curs disposa de 22 estudis de Grau, a part d’un ampli ventall de possibilitats que inclou Màsters, Doctorats, cursos d’idiomes, Graus combinats, provés d’accés a la universitat per a majors de 25 i 45 anys i el programa UNED Sènior, formació dirigida a persones de més de 50 anys.
Aquest nou curs, que manté a l’alça el nombre de matrícules en relació als anys anteriors, presenta algunes novetats com per exemple la implantació d’estudis universitaris a Sant Feliu de Guíxols amb l’arribada del tercer curs del Grau d’Educació Infantil.
L’acte d’inauguració va comptar amb les intervencions de Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya; Jordi Camps, president de la Junta Rectora UNED Girona i vicepresident quart de la Diputació de Girona; Adrià Martín, regidor d’Educació i Joventut de l’Ajuntament de Salt; Montse Palma, doctora per la Universitat de Girona i professora titular en la Facultat de Ciències de l’Educació; Karen Maria Vilacoba, vicerectora de Relacions Institucionals i Comunicació de la UNED, i David Maldonado, director d’UNED Girona. També van assistir-hi el subdelegat del govern a Girona, Pere Parramon; els diputats al Congrés Blanca Cercas i Marc Lamuà; la diputada al Parlament de Catalunya, Núria Navarro, i el delegat del govern de la Generalitat; Xavier Guitart.
Per part del Conservatori de Música de la Diputació de Girona, Anna Maria Cassú (pianista i directora acadèmica) i David Salleras (saxofonista i cap del departament de Música de Cambra) van interpretar peces com ara Tango, d’Isaac Albéniz, i Drowing your sorrows, de Christopher Duigan, entre d’altres. Es va dur a terme el lliurament de diplomes als graduats i estudiants de Màster que van finar els estudis el passat curs, mentre que Esther Gumbao va rebre un detall per la seva jubilació com a professora i part de l’equip de direcció del centre.
Una reflexió sobre el paper de l’educació en el sistema democràtic
La doctora Montse Palma, professora titular en la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i Síndica de Greuges d’aquesta institució, va ser l’encarregada d’impartir la lliçó inaugural de la jornada, titulada “Educació i Democràcia: de l’escola a la Universitat”. Al capdavant de la direcció de la UNED Girona entre els anys 2013 i 2018, la figuerenca ha estat involucrada en el món educatiu com a professora i investigadora, tot i que també ha tocat aquest camp en la seva etapa com a diputada per Girona al Congrés dels Diputats (1996 – 2011) i portaveu del Grup Parlamentari Socialista en Educació, Política Universitària, Ciència i Innovació.
Durant més d’una dècada va ser ponent en nombroses propostes de llei, com ara la LOE (Llei Orgànica d’Educació del 2006), la LOMLOU (Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Universitats del 2007) i la LCTI (Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, del 2011). Té publicats diversos articles i treballs sobre educació superior i política universitària, i és autora dels llibres “Contra la crisi, talent” (2011) i “Bolonya, 20 anys després” (2019).
A partir d’una reflexió personal, Palma va enumerar quins són els grans reptes de la institució educativa (en el cicle infantil, primària, secundària i també a la universitat) tenint en compte que es tracta d’un pilar fonamental en el sistema democràtic. Va posar al damunt de la taula el concepte “educabilitat”, que explica que totes les persones són educables, al mateix temps que va analitzar el context actual admetent que l’ecosistema general ha canviat a partir, entre d’altres coses, de la manera de tractar la informació i la influència de les tecnologies.
“En moltes ocasions, fins ara s’ha anat a batzegades i el que caldria fer en matèria educativa és anar fins al fons de la qüestió, amb una mirada llarga sempre intentant arribar a consensos. Les polítiques educatives no es poden dur a terme només com a reacció de fets concrets, com ha passat fa poc amb els resultats de l’informe PISA, ni tampoc han de ser fruit del canvi constant del color polític”, va indicar.
Continuïtat, innovació i oferta
David Maldonado, director d’UNED Girona, va explicar que “aquest nou curs acadèmic té un punt de continuïtat, perquè pretenem oferir ensenyament universitari de gran qualitat, connectat a la realitat social i econòmica de les comarques gironines”, tot i destacar que “també presentem alguna novetat significativa que reflecteixen la nostra aposta per la innovació i el coneixement perquè a Sant Feliu de Guíxols, per exemple, ja estem impartint el tercer curs del Grau d’Educació Infantil, el que significa un gran èxit per a la nostra institució i per al territori”. Va mostrar-se agraït per “l’esforç” i també “el treball conjunt” del professorat, treballadors, estudiants i també les institucions.
En aquest sentit, va expressar que “el nostre desig és poder continuar treballant amb la Generalitat de Catalunya i que la seva implicació no només sigui en el present, sinó també una aposta de futur per a la UNED Girona”.
El regidor d’Educació i Joventut de l’Ajuntament de Salt, Adrià Martín, va posar en relleu que “la UNED enguany fa 10 anys a Salt i amb la seva aposta per una educació a distància i accessible a tothom, juga un paper clau en el nostre sistema educatiu”. En aquesta línia, va remarcar que el model d’universitat que ofereix “permet a molts estudiants poder compaginar estudis amb les seves vides laborals i familiars, obrint noves portes al coneixement i a la formació contínua”.
A més, va destacar la importància que suposa per la municipi, ja que “aquest projecte educatiu té un impacte molt especial. Vivim en una vila diversa, dinàmica i amb un teixit social ric que ens impulsa a treballar per una educació que sigui veritablement inclusiva i que respongui a les necessitats de tots els ciutadans. Des de l’Ajuntament, entenem que l’educació és la clau per a la cohesió social, per a la igualtat d’oportunitats i per a garantir que ningú quedi enrere en aquest procés de transformació social”.
El president de la Junta Rectora UNED Girona i vicepresident quart de la Diputació de Girona, Jordi Camps, va afirmar que “la UNED és un clar exponent d’universitat d’avantguarda que ha sabut adaptar-se als canvis al llarg dels anys i reinventar-se de manera constant per estar al costat dels nous temps i garantir una formació de qualitat”. Va remarcar que, “seguint la mateixa voluntat descentralitzadora de la Diputació de Girona, a dia d’avui la UNED acosta la seva oferta formativa arreu de les comarques gironines”, afegint que “considerem que l’educació és fonamental i és per això que la Diputació seguirà contribuint econòmicament perquè creiem que aquesta institució és necessària a l’hora de transferir el coneixement acumulat a la societat gironina”. “Estic convençut que la cooperació d’institucions, entitats i ciutadania és imprescindible per assolir una oferta formativa de qualitat i equitativa arreu de la demarcació”, va concloure.
Karen Vilacoba, vicerectora de Relacions Institucionals i Comunicació de la UNED, va recordar que “formem a 10.000 catalans i catalanes cada any i a Girona en són prop de 2.000, sent un referent des de fa 50 anys a la demarcació”. Va insistir “en el paper transversal de la UNED Girona com a pols transformador del territori i d’aquí que la seva presència a Girona sigui tant important per la UNED”.
Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat de Catalunya, va dir que “el treball de la UNED Girona aquests últims anys s’ha caracteritzat per tenir un alt compromís amb les comarques gironines. Ha estat un pol de cultura, a més de formar gairebé 2.000 estudiants anuals, molts dels quals compaginen treball i estudis. El treball és precisament allò que ha d’identificar el govern; treballar malament no té futur i treballar bé no té fronteres. Crec que això defineix Girona, Salt, les universitats i la UNED, que està vinculada a gran part de la demarcació”.
Graus universitaris, cursos, activitats i el programa UNED Sènior
El curs 2024 – 2025 tornarà a superar la barrera dels 1.600 alumnes inscrits en alguna de les propostes formatives de la UNED Girona, que ofereix 22 Graus universitaris: Administració i direcció d’empreses, Ciències ambientals, Ciències polítiques i de l’administració, Ciències jurídiques de les administracions públiques, Dret, Criminologia, Economia, Educació infantil, Educació social, Enginyeria de l’energia, Estudis anglesos, Física, Geografia i història, Història de l’art, Llengua i literatura espanyola, Matemàtiques, Pedagogia, Psicologia, Química, Sociologia, Treball Social i Turisme.
El ventall de possibilitats continua amb els Graus Combinats (ADE + Turisme, ADE + Economia, Treball social + Educació Social i Dret + Ciències jurídiques de les administracions públiques), màsters, doctorats, idiomes (tots els nivells d’anglès, des de l’A2 fins al C2) i cursos d’accés a la universitat per a majors de 25 i 45 anys. S’hi suma el programa UNED Sènior, amb tallers, activitats i formacions dirigides a persones de més de 50 anys, que compta amb gairebé 700 alumnes dels més de 1.600 que hi ha inscrits. D’aquests, més de 930 només estan matriculats en algun dels cursos de Grau.
A la demarcació, UNED Girona disposa de seus a Figueres, Olot, Salt, Girona (només per a UNED Sènior) i a Sant Feliu de Guíxols, que aquest 2024 ha estrenat el tercer curs del Grau d’Educació Infantil. Es tracta dels primers estudis universitaris de grau d’aquest centre que es duen a terme al municipi, a partir d’una col·laboració amb l’Ajuntament, que ha cedit les dependències municipals de la Casa Palet i una aula a l’edifici del Monestir de Sant Feliu de Guíxols.
